Espina-xoca

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaEspina-xoca
Xanthium spinosum
Xanthium spinosum.JPG
Abreojos.jpg
Detall dels fruits
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Asterales
Família Asteraceae
Tribu Heliantheae
Gènere Xanthium
Espècie Xanthium spinosum
L.
Modifica dades a Wikidata

L'espina-xoca (Xanthium spinosum) és una mala herba classificada a la família Asteraceae i al gènere Xanthium el qual té una quinzena d'espècies, si bé Xanthium spinosum n'és l'única que té espines. És una herba anual, de 30 a 100 cm d'alçada, ramificada amb fulles enteres o lobades i floreix de juliol a octubre. Té espines per tota la planta. Els fruits, tenen espines en forma de ganxo, cosa que fa que puguin ser dispersats moltes vegades agafades als pèls dels animals (vegeu, també, velcro).

Introduïda d'Amèrica del Sud a Europa i en general a gran part del món. Està limitada al centre i sud d'Europa per qüestions climàtiques. Als Països Catalans és present a tot el territori fins als 1.300 metres d'altitud, en general en sòls secs.

Noms vernaculars[modifica]

Aquesta planta té molts noms populars, alguns dels quals (caparres, catxurros) es refereixen només a les llavors. Entre ells aferracabells, aferragós, arrencamonyos, baconets, blanquiella, cadells, cadiretes, caparrera, card estrellat, cardassina, cardigassa borda, cardigassos, catxurrera, catxurros, enganxadones, enganxagossos, enganxamonyos, enganxavelles, escardot bord, escorpins, espinacal, ferragosos, floravia, gafet, garrinets, gossets, gossos, gutxets, herba catxurrera, herba de l'hepatitis, herba de les espines, herba de les punxes, herba de tres claus, herba espitllera, herba fetgera, herba pollosa, herba xoca, llagasta, llagastes, llapassa menuda, llapassa petita, llufes, narriola, obriülls, punxera, rastellera, rialla, te de garrot, te de punxes.[1]

Danys i control[modifica]

Aquesta espècie invasora és una planta ruderal i una mala herba dispersa a gran part del món des del seu lloc d'origen, Xile. Un cop instal·lada costa molt d'eradicar, ja que en tenir punxes vulnerants no s'arrenca a mà. Els herbicides aconsegueixen matar-la però no eliminen la viabilitat dels fruits. Causa un gran perjudici en les ovelles, en primer lloc perquè és una planta verinosa i després perquè s'enreden els seus fruits en la llana.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]