Fallopia japonica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuFallopia japonica
Reynoutria japonica Modifica el valor a Wikidata
Japanese Knotweed (Fallopia japonica) (22310124056).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaPolygonaceae
GènereReynoutria
EspècieReynoutria japonica Modifica el valor a Wikidata
Houtt., 1777
Nomenclatura
Sinònims
Polygonum cuspidatum (en) Tradueix
Polygonum japonicum (en) Tradueix
Fallopia japonica (en) Tradueix
Pleuropterus zuccarinii (en) Tradueix
Polygonum compactum (en) Tradueix
Polygonum reynoutria (en) Tradueix
Reynoutria compacta (en) Tradueix
Reynoutria hachidyoensis (en) Tradueix
Reynoutria uzenensis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La fallopia japonica és una planta herbàcia perenne de la família Poligonàcia. És autòctona al Japó, Xina i Corea. Va ser classificada indepententment per Maarten Houttuyn com a Reynoutria japonica el 1777 i com a Polygonum cuspidatum per Siebold el 1846.[1] Només als anys 1900 va descobrir-se que eren la mateixa espècie. Recentment es va optar pel nom fallopia, científicament més correcte.[2]

Fallopia japonica en flors
Vista detallada d'una tija

És una planta perenne amb arrels profundes (fins a 2 metres) que forma tiges de compartiments vuits (de 0,5 a 3 metres amb tiges laterals i fulles de 5 a 12 cm. Sota terra forma rizomes amb una llargària de fins a 7 metres. A l'hivern, només la part subterrània sobreviu. Floreix d'agost a setembre. Es propaga tant per llavors com per rizomes, però fora del seu biòtop original es va difondre vegetativament a partir dels pocs exemplars femenins amb flors masculines estèrils importats al segle xix.

Planta invasora[modifica]

A Europa va ser introduïda com a planta decorativa el 1849. A poc a poc va esdevenir clar que és una espècie invasora molt exitosa, considerada una de les cent més nocives al món.[3] El 2004 l'Organització Europea i Mediterrània per la Protecció de les Plantes (EPPO) la va llistar com una de les plantes que forma una amenaça important per a les espècies indígenes i per als ecosistemes i recomana als països membres d'actuar per limitar la seva dispersió (interdicció de vendre o de fer publicitat, programes de destrucció, informació…).[4]

La fama de la seva problemàtica prové de l'absència d'enemics naturals fora de la seva zona d'origen, així com de la seva vitalitat extrema, que malgrat la prefèrencia per zones humides i amb molta llum, sobreviu en circumstàncies de secada i d'ombra. Suporta temperatures de -17 °C i temperatures mitjanes mensuals fins a 32 °C. Els rizomes són molt difíls d'eliminar i la propagació vegetativa pot fer-se des propàguls de rizomes de menys d'un gram. Els trossos de tija es propaguen fàcilment a través de dalladores o altres màquines agrícoles contaminades. El compostatge no destrueix la força regenerativa de parts de tiges o de rizomes. Jardiners, inconscients del perill quan proven de compostar-la o descarreguen deixalles de jardí a la vora d'un bosc, formen una causa més de dispersió fulgurant. Finalment, com les ribes de rius i canals són un dels seus biòtops preferits, el corrent contribueix a infectar les zones més avall.

Destrueix la biodiversitat per la seva robustesa i pel fet que no deixa créixer cap altra planta sota el seu fullatge. No atreu cap insecte i en oprimir espècies més útils a la cadena alimentària empobreix les fonts alimentaris de l'avifauna indígena. La destrucció és onerosa i penible. Com que invadeix fàcilment terrenys abandonats la seva presència pot augmentar considerablement el cost del desenvolupament immobiliari fins a un 10%. Els danys poden ser considerable i l'erradicació quasi manual és costosa.[5] A la Unio Europea s'estima el cost de la plaga l'any 2013 a 12.000 milions d'euros.[6]

Una escapçada regular pot cansar els rizomes, però cal esporgar cada 4 setmanes i cremar les restes. Excavar és complicat, per la profunditat de les arrels i pel cost de descontaminar la terra. Certs herbícides són més o menys efectius, però tenen un impacte mediambiental considerable. Al Regne Unit s'està realitzant un experiment d'introducció controlada dels seus enemics naturals (fongs i insectes) al seu hàbitat d'origen. Per tal d'evitar d'introduir una nova espècie invasora, això només pot fer-se després l'estudi de l'impacte dels enemics naturals sobre les espècies indígenes.[7]

A la península Ibèrica[modifica]

Dispersió[modifica]

La falopia va ser observada per a la primera vegada a la península Ibèrica el 1974 a la vall d'Aran,[8] Cantàbria i Astúries. Enllà del Pirineu i del Prepirineu, a les zones menys húmides de la península, té menys èxit.[9] El 2015 se l'ha senyalat per primera vegada a la Serra d'Espadà als País Valencià.[10] En les zones sensibles és una espècie a parar molta atenció per la seva força colonitzadora i d'adaptació, en expel·lir tota altra espècie, en no tenir cap utilitat per a la fauna local, en cobrir el terra amb fulles que es descomponen molt lentament… Queda un perill molt real per als ecosistemes riberencs dels rius muntanyencs i per a les escasses manifestacions que romanen del bosc humit cantàbric.[11] En un estudi de 2011, l'Agència Catalana de l'Aigua conclou sobre l'estatus a Catalunya: «hi ha altres espècies per les que s‟hauria de revisar l‟estatus, que ha pogut quedar desactualitzat des 1989, ja que han experimentat un procés d‟expansió (ex. Impatiens glandulifera, Reynoutria japonica).»[12] Fa part de la llista de les 100 espècies invasores més dolentes d'Europa[13] i del Catálogo español de especies exóticas invasoras.[14]

El risc major d'expansió sovint prové de l'home que per una cultura desconsiderada de plantes decoratives o per l'eliminació poc assenyada pot paradoxalment contribuir a la prolificació d'una espècie tant vivaç i poc exigent sense enemics naturals com la Fallopia (Reynoutria) japonica.

Mesures legals[modifica]

En aplicació del Conveni del Nacions Unides sobre la biodiversitat, ratificat per l'Estat Espanyol el 1993 i diverses directives europees, el Govern d'Espanya va inscriure la Fallopia japonica al Catàleg espanyol d'espècies invasores l'11 de desembre de 2011 per Reial Decret. El decret prohibeix la introducció al medi natural de tota espècie invasora a tot el territori de l'estat i prohibeix la possessió, el transport, el tràfic i el comerç d'exemplars vius o morts, de restes o de propàguls. Només per a raons d'investigació, salut i seguretat de persones, l'administració pot concedir excepcions. El decret també estipula la estrategia de prevenció i d'erradicació i les sancions en cas de contravenció.[15] Altres països de la Unió Europea van prendre mesures semblants. El 2013, El Comissari Europeu de Medi Ambient, Janez Potočnik va proposar una nova acció comuna de lluita i de prevenció a partir d'una llista negra de les cinquanta pitjors espècies invasores, a la qual figura la Fallopia japonica.[6]

Ús[modifica]

Les tiges joves es poden menjar i tenen una gust àcid com el ruibarbre per la presència del mateix àcid oxàlic, que cal consumir amb precaucions. Les plantes s'utilitzen també per l'extracció de resveratrol. Els apicultors estimen la planta per florir en una estació amb poques altres flors mel·líferes.

Referències[modifica]

  1. «Reynoutria japonica», Sistema d'Informació de les Espècies Exòtiques dels Ecosistemes Aquàtics de Catalunya, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals - Universitat Autonoma de Barcelona, [consulta el 15 d'agost de 2012],
  2. Bailey, J.P.. «Breeding behaviour and seed production in alien giant knotweed in the British Isles». A: Biology and Control of Invasive Plants (en anglès). Cardiff: University of Wales, 1990, p. 110-120.  citat a: «Pest Risk analysis: Fallopia Japonica», EPPO, 2004
  3. «Polygonum cuspidatum» (en anglès). The global invasive species database.
  4. «EPPO List of Invasive Alien Plants» (en anglès). Organització Europea i Mediterrània per la Protecció de les Plantes.
  5. Shaw, R H; Tanner, R; Djeddour, D; Cortat, G «Classical biological control of Fallopia japonica in the United Kingdom - lessons for Europe: Biological control of Fallopia japonica» (en anglès). Weed Research, 51, 6, 2011-12, pàg. 552–558. DOI: 10.1111/j.1365-3180.2011.00880.x.
  6. 6,0 6,1 Oliveras, Eliseo «Brussel·les crida a la guerra contra les espècies invasores perjudicials». El Periódico, 10-09-2013.
  7. Blawat, K. «Exoten-Floh soll Briten erlösen. Der japanische Knöterich wuchert unkontrolliert in Großbritannien. Nun wollen Ökologen dessen natürlichen Feind importieren» (en alemany). Süddeutsche Zeitung, 09-03-2010. (en català: Una puça exòtica ha de salvar els Britànics. La Fallopia japonica prolifera de manera descontrolada al Regne Unit. Ecòlegs volen importar el seu enemic natural.)
  8. Guardiola, Moisès; et alii «Flora dels Pirineus centrals». Orsis, 27, 2013, pàg. 277.
  9. Gassó Perez-Portabella, Núria. Èxit de les invasions de plantes a Espanya: Una aproximació macroecològica (tesi doctoral). Barcelona: Universitat Autonoma de Barcelona, 2008. 
  10. Sierra, J. «Troben en la Serra d'Espadà una de les cent plantes més invasores del món». Levante – EMV, 21-12-2015. «La «Reynoutria japonica», utilitzada en jardineria, obstruïx els llits, altera el règim d'avingudes i provoca danys en infraestructures»
  11. «Reynoutria japonica». A: Atlas de las Plantas Alóctonas Invasoras en España (en castellà). Ministerio para la Transición Ecológica, p. 254-256. 
  12. Andreu, J.; Pino, J.; Rodríguez-Labajos, B.; Munné, A. Avaluació de l'estat i el risc d'invasió per espècies exòtiques dels ecosistemes aquàtics de Catalunya. Agència Catalana de l'Aigua, Generalitat de Catalunya, 15 de gener de 2011, p. 23. 
  13. «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
  14. Andreu, Jara; Pino, Joan. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) (ed.). El projecte EXOCAT - Informe 2013. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013, p. 108. 
  15. «Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras. (castellà)», Butlletí Oficial de l'Estat, 14 de novembre de 2011, pàgines 132711-132735 (en català: «Decret reial 1628/2011, del 14 de novembre que se regula el llistat i el catàleg de les espècies exótiques invasores.»)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fallopia japonica