Térmens

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Térmens
Bandera de Térmens Escut de Térmens
(bandera) (escut)
Localització

Térmens situat respecte Catalunya
Térmens situat respecte Catalunya

Localització de Térmens respecte de la Noguera


Municipi de la Noguera
Campanar de Sant Joan de Térmens
Campanar de Sant Joan de Térmens
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Noguera
Gentilici Termení, termenina
Superfície 32,54 km²
Altitud 208 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.548 hab.
47,57 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 313800 4621050Coord.: 41° 43′ 10″ N, 0° 45′ 42″ E / 41.71944°N,0.76167°E / 41.71944; 0.76167
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Concepció Cañadell i Salvia (CDC)
Codi territorial 252206

Térmens és un municipi de la comarca de la Noguera.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Térmens és una vila i municipi situat a la comarca de la Noguera, a 208 metres d'altitud, estès a l'esquerra del Riu Segre i limitant pel sud amb el Segrià i per l'est amb el Pla d'Urgell.

Térmens es troba ben bé al mig de la plana d'Urgell, i el seu terme està format per les partides següents: la Coma, la Plana, la Sitjota, Barret Picat, el Tossal del Roig, la Roca d'Ambou, Pous, l'Horta Vella, el Vedat, l'Eral, el Sot del Fusté, el Tossal de la Bassa, la Boga, l'Horta Nova, el Comú, l'Estanyot, el Cap del Terme, el Paradet, la Figuera, el Tossal del Moreno, el Miralbó, la Bovera i la Gabernera.

La plana del terme és travessada per alguns vells camins, entre els quals destaquen el de Barret Picat, el camí vell de Bellcaire, el dels Arcs i el de Linyola.

El casc urbà està situat gairebé tot entre el riu i la carretera comarcal C-13, encara que una bona part del terme estigui situat a l'altra banda d'aquesta carretera.

A part de la carretera comarcal de Lleida a Puigcerdà, també hi ha la carretera local de Mollerussa a Térmens i la línia de ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

L'important canal de FECSA, per a usos elèctrics, travessa el nucli urbà de la vila.

Història[modifica | modifica el codi]

L'època romana està representada en aquesta zona pels vestigis d'un establiment romà, situat a la terrassa de l'esquerra del riu, entre la vila de Térmens i el Vedat, fins al despoblat d'Aguilà. Sobre les construccions romanes sembla que n'hi ha de medievals.

El castell sarraí de Térmens és esmentat el 1106 com la primera conquesta d'Ermengol VI, després de la de Balaguer. Després de la batalla de Corbins (1126), el lloc es tornà a perdre i sembla que fou reconquerit de nou pel mateix compte, amb anterioritat al 1147, any que inicià la campanya del Segrià.

Així, el 1143 apareix com a castlà d'aquest territori Arnau Berenguer d'Anglesola, cavaller de Ramon Berenguer IV, que acompanyà aquest comte en el setge de Lleida. El 1190 Berenguer d'Anglesola i la seva muller Elisenda feien unes concessions in Cechia de Térmens a favor de Pere de Preixens i de la seva muller Maria, a condició que tinguessin sempre a punt un home armat per a defensar el castell i la vila de Térmens.

Anys després, el castell i la vila foren atorgats a Ramon d'Anglesola. Aquest, vers el 1278, cedí el seu feu a l'hospital de Sant Joan de Jerusalem. Els hospitalers hi establiren una comanda, que fou integrada a la vegueria de Cervera. L'any 1283 era comanador de l'Hospital Joan Guillem de Clarmont, data en què la comanda de Térmens era ben consolidada; a la primeria del segle XIV, el comanador era Guillem d'Anglesola (1316), i el 1359 ho era Bernat d'Àger. El temps del comandador Josep de Copons(1782-1789), visità el lloc Francisco de Zamora, que n'elogià el curat. La comanda de Térmens perdurà fins a l'any 1835.

El fort de Térmens era un baluard francocatalà que durant la guerra dels Segadors amenaçava les posicions castellanes a Lleida. El portuguès Gregorio de Brito e Carvalho aconseguí d'apoderar-se del fort de Térmens; aquest general també es distingí en el setge de Santa Cecília de Lleida. Per aquestes gestes li fou concedit el títol de vescomte de Térmens, que després passà als Giménez i als Von Schnieterlow.

Administració[modifica | modifica el codi]

Composició de l'Ajuntament

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

  • Festa Major d'Hivern: 20 de gener (Sant Sebastià)
  • Festa Major d'Estiu: 12 de setembre (Dolç nom de Maria)

Símbols oficials[modifica | modifica el codi]

  • Blasonament: Escut caironat partit: 1r d'atzur, 4 besants d'or posats dos i dos; 2n d'or, un ram de llorer de sinople posat en pal; el peu del tot de gules amb una creu plena d'argent. Per timbre, una corona mural de vila.


Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
29 40 67 102 376 867 764 935 990 974
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.498 1.529 1.511 1.486 1.599 1.478 1.426 1.410 1.406 1.434
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.401 1.395 1.404 1.386 1.467 1.531 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Térmens Modifica l'enllaç a Wikidata