Térmens

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Térmens
Bandera de Térmens Escut de Térmens
(bandera) (escut)
Localització

Térmens situat respecte Catalunya
Térmens situat respecte Catalunya

Localització de Térmens respecte de la Noguera


Municipi de la Noguera
Campanar de Sant Joan de Térmens
Campanar de Sant Joan de Térmens
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Noguera
Gentilici Termení, termenina
Superfície 32,54 km²
Altitud 208 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.548 hab.
47,57 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 313800 4621050Coord.: 41° 43′ 10″ N, 0° 45′ 42″ E / 41.71944°N,0.76167°E / 41.71944; 0.76167
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Concepció Cañadell i Salvia (CDC)
Codi territorial 252206

Térmens és un municipi de la comarca de la Noguera.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Térmens és una vila i municipi situat a la comarca de la Noguera, a 208 metres d'altitud, estès a l'esquerra del Riu Segre i limitant pel sud amb el Segrià i per l'est amb el Pla d'Urgell.

Térmens es troba ben bé al mig de la plana d'Urgell, i el seu terme està format per les partides següents: la Coma, la Plana, la Sitjota, Barret Picat, el Tossal del Roig, la Roca d'Ambou, Pous, l'Horta Vella, el Vedat, l'Eral, el Sot del Fusté, el Tossal de la Bassa, la Boga, l'Horta Nova, el Comú, l'Estanyot, el Cap del Terme, el Paradet, la Figuera, el Tossal del Moreno, el Miralbó, la Bovera i la Gabernera.

La plana del terme és travessada per alguns vells camins, entre els quals destaquen el de Barret Picat, el camí vell de Bellcaire, el dels Arcs i el de Linyola.

El casc urbà està situat gairebé tot entre el riu i la carretera comarcal C-13, encara que una bona part del terme estigui situat a l'altra banda d'aquesta carretera.

A part de la carretera comarcal de Lleida a Puigcerdà, també hi ha la carretera local de Mollerussa a Térmens i la línia de ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

L'important canal de FECSA, per a usos elèctrics, travessa el nucli urbà de la vila.

Història[modifica | modifica el codi]

L'època romana està representada en aquesta zona pels vestigis d'un establiment romà, situat a la terrassa de l'esquerra del riu, entre la vila de Térmens i el Vedat, fins al despoblat d'Aguilà. Sobre les construccions romanes sembla que n'hi ha de medievals.

El castell sarraí de Térmens és esmentat el 1106 com la primera conquesta d'Ermengol VI, després de la de Balaguer. Després de la batalla de Corbins (1126), el lloc es tornà a perdre i sembla que fou reconquerit de nou pel mateix compte, amb anterioritat al 1147, any que inicià la campanya del Segrià.

Així, el 1143 apareix com a castlà d'aquest territori Arnau Berenguer d'Anglesola, cavaller de Ramon Berenguer IV, que acompanyà aquest comte en el setge de Lleida. El 1190 Berenguer d'Anglesola i la seva muller Elisenda feien unes concessions in Cechia de Térmens a favor de Pere de Preixens i de la seva muller Maria, a condició que tinguessin sempre a punt un home armat per a defensar el castell i la vila de Térmens.

Anys després, el castell i la vila foren atorgats a Ramon d'Anglesola. Aquest, vers el 1278, cedí el seu feu a l'hospital de Sant Joan de Jerusalem. Els hospitalers hi establiren una comanda, que fou integrada a la vegueria de Cervera. L'any 1283 era comanador de l'Hospital Joan Guillem de Clarmont, data en què la comanda de Térmens era ben consolidada; a la primeria del segle XIV, el comanador era Guillem d'Anglesola (1316), i el 1359 ho era Bernat d'Àger. El temps del comandador Josep de Copons(1782-1789), visità el lloc Francisco de Zamora, que n'elogià el curat. La comanda de Térmens perdurà fins a l'any 1835.

El fort de Térmens era un baluard francocatalà que durant la guerra dels Segadors amenaçava les posicions castellanes a Lleida. El portuguès Gregorio de Brito e Carvalho aconseguí d'apoderar-se del fort de Térmens; aquest general també es distingí en el setge de Santa Cecília de Lleida. Per aquestes gestes li fou concedit el títol de vescomte de Térmens, que després passà als Giménez i als Von Schnieterlow.

Administració[modifica | modifica el codi]

Composició de l'Ajuntament
  • Francesc Sangrà i Pascual: Alcalde-president; Sanitat; Promoció Econòmica. [PSC]
  • Francesc Gardeñes i Pons: 1r Tinent d'alcalde; Urbanisme; Esports. [PSC]
  • Josep Mª Salvany i Pascual: 2n Tinent d'alcalde; Agricultura i camins; Medi Ambient. [PSC]
  • Isabel Cases i Baldomà: Cultura i festes; Ensenyament. [PSC]
  • Montse Sarret i Torrades: Joventut; Noves Tecnologies. [PSC]
  • Concepció Cañadell i Salvia. [CIU]
  • Rosa Ana Espinola i Martín. [CIU]
  • Antonio Barios i Seró. [CIU]
  • Manuel Pascual i Bernaus. [CIU]

Atractius històrics[modifica | modifica el codi]

Centre Cultural Sant Joan

Aquest temple santjoanista, convertit recentment en Centre Cultural, és el principal atractiu de la vila, pel seu gran interès tant històric com monumental. Gràcies a la restauració iniciada a principis dels anys 80, actualment es troba en un envejable estat de conservació.

Aquesta església medieval (s.XVII) està formada majoritàriament per elements d'estil gòtic, com la porta principal (gòtica plateresca) o tota la nau en si. D'altra banda, les voltes de les capelles laterals són d'influència mudèjar aragonesa i el campanar és d'estil barroc, fet que demostra la varietat d'estils i les diferents èpoques de construcció d'aquest temple.

En les diferents excavacions arqueològiques que s'han anat fent tant al seu interior com a la zona del costat, on es trobava l'antic castell de la comanda de Térmens, s'han trobat restes d'objectes de l'època ibera, romana i àrab a part de ceràmica renaixentista i sepultures de Comandadors.

Des de dalt del campanar, es té una excel·lent vista, tant del poble com de tota la plana al·luvial del Segre. Una excel·lent vista que era fonamental per raons estratègiques durant les diferents guerres que l'edifici ha viscut.

També s'ha de destacar la impressionant campana que penja dels arcs del campanar, ja que és un dels elements més destacables del conjunt, encara que només es faci repicar per les festes majors i en algunes ocasions especials.


Safareig

A Térmens encara es conserva l'antic safareig, utilitzat en les èpoques en que no hi havia aigua corrent a les cases.

Aquesta relíquia està situada a la dreta de la carretera que va cap a Menàrguens, just abans d'entrar al pont.

Actualment encara està ple d'aigua que procedeix d'una petita séquia i l'aigua que es buida del safareig s'envia cap al riu, situat a molts pocs metres.


Pont de Ferro

Aquest pont va ser construït l'any 1906 perquè la fàbrica de sucre, recentment establerta entre Térmens i Menàrguens, necessitava comunicació amb l'altre costat del riu.

Per aquesta raó es va construir un pont amb bones columnes emparellades sobre uns sòlids fonaments, amb el paviment i les voreres de fusta sobre una carcassa de ferro, pel qual passaria el tren, també anomenat "el carrilet".

Però aquest pont va ser destruït durant la Guerra Civil (1936-1939), quan la part de Térmens era republicana i la de Menàrguens franquista.

I d'aquest fet en deriva l'imponent pont de ferro actual; actualment ha quedat una mica obsolet, ja que només té un carril de circulació, però tot i així continua sent molt bonic gràcies al seu arc superior, que encara resisteix el constant trànsit de camions de gran tonatge que van a les cooperatives de Térmens i Menàrguens.

Entre les famoses riuades que ha aguantat aquest pont, podríem destacar la de 1907 o la de 1982.


Pou de les bruixes

Aquest és un lloc molt peculiar, ja que diuen les llegendes que allà és on es reunien les bruixes de Térmens a l'època en què eren tan perseguides pels vilatans.

Aquest és un recinte en forma de cúpula, i s'hi accedeix per una petita entrada que actualment està a la vista, però podria ser fàcilment camuflable.

El pou de les bruixes està situat a la part dreta del carrer Lleida, gairebé a dintre del casc urbà, encara que anteriorment era una zona bastant als afores.


La mina

Aquesta séquia de reg té un interès especial per la seva antiguitat, ja que el seu origen és medieval, i la superfície que encara rega és una de les zones de reg més antigues de Catalunya i també d'Espanya.

Històricament, aquesta zona de reg té origen en la invasió romana i posteriorment àrab, per a accionar els molins existents i regar els horts en les terrasses del riu Segre.

Hi ha documents que daten de 1190 i 1206 pels quals ja s'establia la utilització de l'aigua per al reg a l'horta de Térmens, i al llarg de la història hi ha més documents que reflecteixen l'extensió de regadiu en totes les hortes, la reparació i reconstrucció de les séquies i la inquietud per portar l'aigua a zones de menor cota mitjançant la construcció de mines.

Quan l'any 1398, el rei Ferran II va redactar un decret pel qual el comendador de Térmens i els seus successors obtenen permís per poder regar tota l'extensió del terme, la inquietud per portar l'aigua a altres zones salvant el desnivell existent va continuar creixent i es va construir una mina per comprendre el màxim de superfície regable.

L'aigua per a regar s'agafava d'una presa construïda al riu Segre, anomenada "La Peixera", que estava situada al terme de Balaguer i de la qual actualment només queden algunes restes.

En canvi, la mina, un túnel esculpit a la pedra i la contramina, també esculpida sobre pedra però a diferència de la mina, descoberta. Actualment encara s'utilitzen per a regar l'horta de Térmens, encara que ara l'aigua s'agafi del canal de FECSA.

Aquestes dues relíquies de séquies, són administrades per la Comunitat de Regants de les Hortes de Térmens.

A part de les séquies i "la peixera", també hi ha algun pont d'origen medieval interessantíssim de veure, ja que tant les séquies com la resta d'infraestructures mostren l'interès d'un poble per l'aigua i la riquesa que aquesta va aportar en tan llunyanes èpoques.


Antic molí de farina

Aquest antic molí, situat al costat del Riu Segre, i del qual només queden les restes, va servir entre el 1800 i el 1920 per a fer la farina a partir del gra utilitzant la força hidràulica del riu.

Actualment, tot i que ja no s'hi pot veure gran cosa, és un lloc interessant de visitar.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

  • Festa Major d'Hivern: 20 de gener (Sant Sebastià)
  • Festa Major d'Estiu: 12 de setembre (Dolç nom de Maria)

Símbols oficials[modifica | modifica el codi]

  • Blasonament: Escut caironat partit: 1r d'atzur, 4 besants d'or posats dos i dos; 2n d'or, un ram de llorer de sinople posat en pal; el peu del tot de gules amb una creu plena d'argent. Per timbre, una corona mural de vila.


Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
29 40 67 102 376 867 764 935 990 974
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.498 1.529 1.511 1.486 1.599 1.478 1.426 1.410 1.406 1.434
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.401 1.395 1.404 1.386 1.467 1.531 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Térmens Modifica l'enllaç a Wikidata