Pantà de Rialb

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'embassament català. Vegeu-ne altres significats a «Rialb (desambiguació)».
Pantà de Rialb
Pantà de Rialb (La Baronia de Rialb).jpg
El pantà vist des de la Serra de Rialb
Tipus Gravetat, formigó
Ubicació
País Catalunya
Comarca Noguera i Alt Urgell  41° 56′ 25″ N, 1° 11′ 38″ E / 41.94037222°N,1.193775°E / 41.94037222; 1.193775
Conca hidrogràfica Segre
Poblacions La Baronia de Rialb,
Ponts, Tiurana, Bassella,
Peramola i Oliana
Dades generals
Funció Regadiu, energia hidroelèctrica i consum
Construcció 1992 - 2000
Propietari(s) Confederació Hidrogràfica de l'Ebre
Característiques presa i embassament
Alçada presa 99 m
Cota llera 360 msnm
Cota de coronació 436 msnm
Long. de coronació 605,9 m
Capacitat 402,8 hm³
Superfície conca 3.320 km²
Superfície embassament 1505 ha
Modifica dades a Wikidata

El pantà de Rialb és un embassament que pertany als rius Segre, Rialb i Ribera Salada, al Prepirineu català occidental.

Situació i descripció[modifica | modifica el codi]

Presa del pantà de Rialb

Creat per una presa, el pantà s'estén pel nord-oest de la comarca de la Noguera en els municipis de Ponts, la Baronia de Rialb i Tiurana, i en menor extensió pels termes de Bassella, Peramola i Oliana a l'extrem nord de l'Alt Urgell. Afecta sobretot al municipi de la Baronia de Rialb, que dóna el nom al pantà.

La presa és de 99 metres d'alçada i es començà a construir el 1992, a pocs quilòmetres més avall del pantà d'Oliana. Rialb es començà a omplir el 1999 i fou inaugurat el 14 de febrer de l'any 2000.[1] La construcció suposà una inversió de 40.000 milions de pessetes i té una capacitat de 402,8 hectòmetres cúbics, és a dir, quatre vegades el d'Oliana.

L'embassament prop de Nuncarga

Els seus principals destinataris són els canals d'Urgell i Segarra-Garrigues, aquest darrer en fase de construcció, a més de proveir d'aigua uns 80 nuclis de població. El pantà és gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. A més a més, l'any 2006 es posà en funcionament la central hidroelèctrica de Rialb i la seva subestació contigua.

La construcció del pantà, que té els primers antecedents en un projecte dels anys seixanta, ha tingut una realització dificultosa, ja que durant trenta anys hom l'anà posposant per motius diversos. En el retard hi ha tingut un gran pes la tenaç oposició al desallotjament i el trasllat d'alguns o la totalitat dels habitants (un total d'unes 300 persones) dels municipis afectats i d'agregats seus (Miralpeix per Tiurana i Castellnou de Bassella, la Clua d'Aguilar i Aguilar de Bassella), com també la prevista desaparició sota les aigües de les terres més baixes i més fèrtils.[2]

D'altra banda, està previst construir una contrapresa a la cua de l'embassament en el sector d'Oliana, Peramola i Bassella. Aquesta obra dotaria aquesta zona d'una làmina d'aigua permanent, on també hi ha projectat crear-hi un espai lúdic i esportiu.[3]

Això no obstant, la construcció de la contrapresa s'ha endarrerit força, ja que els últims anys de sequera no han permès que el pantà s'omplís completament i, per tant, no s'havia pogut finalitzar totes les proves que calia. Vuit anys més tard de la seva inauguració, el 28 de maig de 2008, arribà per primer cop al 52% de la seva capacitat, 211 hectòmetres cúbics, sent l'inici de la fi de la sequera que s'havia viscut durant aquell any.[4] Un any més tard, en un any de forces nevades tot i no havent començat el desgel, a l'hivern de 2009 el 6 de febrer arribava al 72% de la seva capacitat.[5]

Dades[modifica | modifica el codi]

  • Aigua embassada (2008): 293 hm³[6]
  • Aigua embassada (2009): 310 hm³[6]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El plazo para que Bassella quede deshabitada acaba mañana» (en castellà). El País, 11-04-2000 [Consulta: 14 febrer 2017].
  2. L'Enciclopèdia, Pantà de Rialb.
  3. CCAU, nota de premsa.
  4. 3cat24.cat, Els embassaments de Rialb i Oliana es troben al 52 i al 88% de la seva capacitat total.
  5. Viure als Pirineus, Rialb, al seu màxim històric.
  6. 6,0 6,1 embalses.net - Pantà de Rialb

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pantà de Rialb Modifica l'enllaç a Wikidata