Vés al contingut

Alàs i Cerc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaAlàs i Cerc
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 21′ 13″ N, 1° 30′ 33″ E / 42.353611111111°N,1.5091666666667°E / 42.353611111111; 1.5091666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaAlt Urgell Modifica el valor a Wikidata
CapitalAlàs Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població320 (2025) Modifica el valor a Wikidata (5,55 hab./km²)
Llars50 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície57,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSegre Modifica el valor a Wikidata
Altitud768 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMari Carmen Ribó Domenjó (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal25718 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25005 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT250058 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webalascerc.ddl.net Modifica el valor a Wikidata

Alàs i Cerc és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, Catalunya, creat el 1970, al llevant del pla de la Seu. El poble d'Alàs és el cap de municipi, però el terme comprèn també els pobles de Torres d'Alàs, Cerc, Artedó, la Bastida d'Hortons, el Ges, Vilanova de Banat, el llogaret despoblat de Lletó, el santuari de Santa Maria de les Peces, el de Sagàs, i diverses ermites i masies esparsos arreu, com l'ermita de Sant Antoni del Tossal, la capella i mas de Sant Miquel, i la masia de la Molina de Lletó. L'economia del municipi s'ha basat sempre en l'agricultura i la ramaderia, en el sector primari, destacant-ne la producció de llet i el conreu de la poma i la pera.

Etimologia

[modifica]

En documentació antiga (segle ix), trobem Alàs com a Alasso, topònim d'origen incert (possiblement preromà). Durant el mateix segle, Cerc es coneixia com a Cerco, que prové del llatí vulgar CERCU (QUERCU en llatí clàssic) i que significa "alzina, roure".[1]

Geografia

[modifica]
Entitats de població d'Alàs i Cerc

El municipi és a l'est del cap comarcal a 4 kilòmetres d'aquesta, a la riba esquerra del Segre. Limita al nord amb Estamariu, a l'est amb Arsèguel i Cava (Alt Urgell), al sud amb La Vansa i Fórnols, a l'oest amb el Pla de Sant Tirs i al nord-oest amb la Seu d'Urgell. Dins el terme d'Alàs i Cerc hi ha el petit enclavament de Bell-lloc, que pertany al municipi de la Seu i que està als primers contraforts de la Serra del Cadí.

El Segre li fa de límit natural pel nord; únicament a la dreta del riu hi ha un petit bocí de terres que correspon a l'antic terme de Torres, incorporat des de mitjan segle xix al d'Alàs. El termenal, per llevant, remunta la riba dreta del riu de Vilanova passant pel roc de la Gralla i el roc del Moixol i continua aigua amunt el curs del torrent de la Molina fins a arribar a la carena de la serra del Cadí, que fa de límit per migdia des de ponent de la Torre de Cadí passant pel portell de Cadí i el cap de la Fesa (2.391 m).

Les terres d'Alàs i Cerc s'estenen al peu de la serra del Cadí i els seus contraforts septentrionals; bona part del sud del municipi és integrat al Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Núclis de població

[modifica]
Nucli heterònim
o Entitat de població		 Tipus Habitants (2025)
Alàsentitat singular de població189
Artedóentitat singular de població38
la Bastida d'Hortonsentitat singular de població25
Cercentitat singular de població24
Vilanova de Banatentitat singular de població18
el Gesentitat singular de població14
Torres d'Alàsentitat singular de població12
Font: Idescat

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
29 40 50 564 681 1.326 1.212 1.076 1.014 986
1920193019401950196019701981199019921994
1.073 1.021 876 781 762 588 461 431 399 399
1996199820002002200420062008201020122014
409 410 400 405 403 404 396
 386
 376
 356
2016201820202022202420262028203020322034
350
 342
 320
 329
 322 - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

El primer cens és del 1970, després de la fusió dels antics municipis d'Alàs i de Cerc.

Història

[modifica]

Cerc (escrit antigament Serc), en la documentació antiga (segle ix) apareix com a Cerco que prové del llatí Quercu que significa alzina o roure.

Segons Coromines, el topònim Alàs prové d'una forma bascoide preromana. Moll, en canvi, pensa que és probable que derivi d'un nom gentilici cèltic, Alacius. El lloc fou documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, on apareix en la forma Alasso (segle ix). Una altra citació antiga és la del 878, any que s'efectuà una permuta de terres "subtus villa Elasso".

Les altres mencions d'Alàs documentades al segle x en parlen sempre com a vila. L'any 979, els marmessors del vescomte d'Osona Guadall (que era germà del bisbe Guisad d'Urgell) donaren a l'Església d'Urgell l'alou que el vescomte tenia a la vila d'Alàs. L'església de Sant Esteve d'Alàs, amb les esglésies sufragànies i els alous que posseïa, fou donada el 988 al bisbe i als canonges de la Seu pel comte Borrell II. També el bisbe Sala d'Urgell, pel seu testament del 1003, deixà a Santa Maria d'Urgell un alou a Alàs. Totes aquestes donacions són a l'origen de la senyoria que el bisbe i el capítol d'Urgell posseïren a Alàs, senyoria i jurisdicció que conservaren fins a la desamortització del segle xix.

Les jurisdiccions dels diferents pobles del municipi pertangueren a diverses mans. Cerc, el Ges i Artedó foren del capítol de la catedral d'Urgell. La Bastida d'Hortons, dels vescomtes de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat, però pel pariatge del 1278 permutaren el lloc amb el bisbe d'Urgell; el 1595 encara pertanyia al bisbe i al capítol, però posteriorment pervingué a la corona (ho era ja a la primeria del segle xviii). Els llocs de Banat i de Vilanova de Banat foren dels Pinós.

Política i govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]
Candidatura 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
CiU/JUNTS445476
PSC-PM-CP33231
ERC-AM00
PdP777
Ind77
Total 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7
Fonts: Generalitat de Catalunya[2]

Cronologia de l'alcaldia

[modifica]
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític
Josep Puigdemasa i Alviñà Ind
Josep Puigdemasa i Alviñà Ind
Jordi Ribó i Ortodó PdP
Jordi Ribó i Ortodó PdP
Joan Soldevila i Pagés PdP
Bartomeu Majoral i Moliné CiU
Bartomeu Majoral i Moliné CiU
Bartomeu Majoral i Moliné CiU
Bartomeu Majoral i Moliné CiU
Mari Carmen Ribó i Domejó CiU
Mari Carmen Ribó i Domenjó JUNTS

Cultura

[modifica]

Festes majors

[modifica]
  • Alàs: tercer diumenge de juliol
  • Cerc: segon diumenge de juny
  • Artedó: primer diumenge d'octubre
  • Torres: tercer diumenge de setembre
  • Vilanova: segon diumenge d'agost

Aplecs

[modifica]
  • Les Peces: dilluns de Pasqua i 16 d'agost
  • Segars: diumenge després de Pasqua
  • El Tossal: dia de Sant Antoni (13 de juny)

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Anton. Topònims catalans. Etimologia i pronúncia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9.
  2. ↑ [enllaç sense format] https://municat.gencat.cat/ca/inici/
  3. ↑ «Històric d'alcaldes». [Consulta: 5 abril 2011].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alàs i Cerc
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alàs_i_Cerc&oldid=37460598»