Bisbat de Tarba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bisbat de Tarba i Lorda
Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis
Diocèse de Tarbes et Lourdes

La catedral de Tarba
Localització
País França França
Territori bandera de Midi-Pyrénées Migdia-Pirineus
Província eclesiàstica Tolosa
Metropolitana Arquebisbat de Tolosa
Coordenades 43° 14′ 00″ N, 0° 05′ 00″ E / 43.23333°N,0.08333°E / 43.23333; 0.08333Coord.: 43° 14′ 00″ N, 0° 05′ 00″ E / 43.23333°N,0.08333°E / 43.23333; 0.08333
Estadístiques
Àrea 4,535 km²
Població
- Total
- Catòlics

229.000
151.000 (65,9%)
Parròquies 525
Informació
Ritus romà
Establiment segle IV
Catedral Notre-Dame de la Sède
Sacerdots diocesans 168
Lideratge actual
Papa Francesc
Bisbe Nicolas Jean René Brouwet
Bisbe emèrit Jacques Jean Joseph Jules Perrier
Mapa

En vermell apareix el territori del bisbat
Web
El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món.

El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa. Al 2010 comptava amb 151.000 batejats d'un total de 229.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Nicolas Jean René Brouwet.

La diòcesi de Tarba és la diòcesi històrica de la Bigorre, país tradicional de la Gascunya. Suprimida al 1801, va ser reestablerta al 1822, ocupant el departament dels Alts Pirineus. Des de 1912 porta el nom de diòcesi de Tarba i Lorda. A partir del 2002 és sufragània de l'arxidiòcesi metropolitana de Tolosa de Llenguadoc.

Territori[modifica | modifica el codi]

La diòcesi comprèn el territori departament francès dels Alts Pirineus.

La seu episcopal és la ciutat de Tarba, on es troba la catedral de Notre-Dame de la Sède. A la ciutat de Lorda es troba el Santuari de Nostra Senyora de Lorda, dedicat a la Mare de Déu de Lorda. Hi ha dues basíliques sobreposades, davant de la gran plaça (l'Esplanade): la Basílica de la Mare de Déu del Roser i la Basílica de la Immaculada Concepció. Altres dues basíliques són la subterrània de Sant Pius X i la moderna basílica dedicada a Santa Bernadette.

El territori està dividit en 525 parròquies, agrupades en quatre zones:

  1. Zona Adour-Côteaux
  2. Zona de Bagnères Lannemezan
  3. Zona de Lorda
  4. Zona de Tarba

Catedral i basíliques[modifica | modifica el codi]

La catedral de la diòcesi de Tarba i Lorda és la catedral de Notre-Dame-de-la-Sède de Tarba.

La diòcesi compta amb tres basíliques menors a Lorda: la basílica de Nostra Senyora del Rosari, la basílica de la Immaculada Concepció i la basílica de Sant Pius X.

Història[modifica | modifica el codi]

La civitas Turba, també anomenada, datada a l'inici del segle V,[1] es una de les ciutats que constituïen la província romana de la Novempopulana.

Els orígens de la diòcesi són incerts. Segons Gregori de Tours, el territori de la Bigorre va ser evangelitat per Genesi, un màrtir, amb tres altres preveres, Justí, Misilino i Sever.[2] El primer bisbe històricament documentat és Apro, que es va fer representar al Concili d'Agde del 506 pel prevere Ingenuo. Originàriament la diòcesi era sufragània de l'arquebisbat d'Eauze.

A finals del segle VI, la sèrie episcopal de Tarba s'interromp a causa de la destrucció obra primer dels sarraïns i després dels normands. Els bisbes reapareixen a la segona meitat del segle X, i la diòcesi d'aquest moment és part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat d'Aush.

L'abadia de Sant Savin de Lavedan fou fundada per diploma de Carlemany i el seu abat disposava de poder senyorial i al territori se li deia la república de Sant Savin. Altres abadies dependents del bisbats foren Sant Orens de Larreule i Sant Orens de Lavedan (benedictines) fundades el 970 i al segle X, en honor de Sant Orens, bisbe d'Auch. El monestir de Sant Pe de Generès fou fundat el 1032 pel duc Sanç de Gascunya. El priorat de Sarrancolin és del 1050 en memòria de Sant Ebó que va combatre als musulmans en territori català. L'abadia cistercenca d'Escala Dei es va fundar el 1140; Sant Ramon, monjo d'Escala Dei fou enviat a Hispània i va fundar l'abadia de Fitera i l'orde militar de Calatrava.

Al segle XII s'inicià la construcció de la catedral, que patí diverses intervencions successives, entre les quals hi ha l'actual façana del segle XVIII.

En 1790, la constitució civil del clergat va mantenir la seu episcopal de Tarba pel departament dels Alts Pirineus.

Després del concordat amb la butlla Qui Christi Domini, del Papa Pius VIII del 29 de novembre de 1801 la diòcesi va ser suprimida i el seu territori va ser dividit entre els bisbats d'Agen i de Baiona.

El 6 d'octubre de 1822 la diòcesi de Tarba va ser reestablerta amb la butlla Paternae charitatis, del mateix Papa Pius VII, a partir de territori de la diòcesi de Baiona. La nova diòcesi va perdre una part a favor de Baiona i una altra a favor d'Auch però va adquirir les parròquies de les Quatre Valls i de la Vall del Louron que abans pertanyien al bisbat de Comenge.

Després de les aparicions marianes a santa Bernadeta al 1858, el 20 d'abril de 1912 assumí el nom actual, per la importància de la ciutat de Lorda al món catòlic.

El 8 de desembre de 1917 el Papa Benet XV concedí al bisbe de Tarba i Lorda el privilegi de portar el pal·li durant les celebracions a les basíliques de Lorda.

El 8 de desembre de 2002, en ocasió de la reorganització de les circumscripcions eclesiàstiques franceses i esdevingué sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.

Cronologia episcopal[modifica | modifica el codi]

  • Apro † (citat al 506)
  • Giuliano † (inicis de 541 - finals de 551)
  • Amelio I † (inicis de 585 - finals de 587)
  • Sarstonio o Garstonio † (citat al 879)
  • Amelio II † (inicis de 965 aproximadament - finals de 980 aproximadament)
  • Bernard I † (inicis de 990 aproximadament - vers 1033)
  • Richard † (vers 1034 - finals a l'agost de 1036)
  • Héraclius I † (vers 1037 - vers 1069)
  • Ponce I † (vers 1070 - finals d'abril de 1080)
  • Hugues † (citat al l'octubre de 1080)
  • Dodon o Odon o Eude † (inicis de 1083 aproximadament - finals de març de 1095)
  • Bernard II (Bernard-Sanche d'Azereix) † (inicis de d'octubre de 1095 - finals de 1106 aproximadament)
  • Guillaume I † (citat al 1110 aproximadament)
  • Grégoire † (inicis de març de 1116 - finals de 1120)
  • Guillaume Arnaud † (inicis de d'octubre de 1131 - finals de setembre de 1142)
  • Bernard de Montesquiou † (inicis de 1145 - finals de 1163)
  • Héraclius II † (citat entre el 1070 i el 1079)
  • Arnaud-Guillaume d'Oson † (inicis de març de 1179 - finals de 1200)
  • Arnaud-Guillaume de Biran † (inicis de desembre de 1212 - finals de 1215)
  • Amanieu de Gresinhac † (inicis de novembre de 1216 - 1226 nomenat arquebisbe de Auch)
  • Hugues de Pardaillan † (inicis de maig de 1227 - 28 de febrer de 1245 mort)
  • Arnaud-Raymond de Coarraze † (inicis de 1247 - finals d'abril de 1257[3])
  • Arnaud de Miossens † (28 d'octubre de 1261 - finals de gener de 1267)
  • Raymond-Arnaud de Coarraze † (inicis de maig de 1268 - 4 de març de 1307 mort)
  • Gérard Doucet † (20 de febrer de 1308 - 11 de febrer de 1314 mort)
  • Guillaume II Hunaud de Lanta, O.Clun. † (26 d'octubre de 1316 - 24 de novembre de 1339 nomenat bisbe d'Agde)
  • Pierre-Raymond de Montbrun † (24 de novembre de 1339 - 14 de març de 1353 mort)
  • Guillaume de Rosières, O.S.B. † (17 d'abril de 1353 - 1361 mort)
  • Bernard IV † (18 de juny de 1361 - vers 1 d'agost de 1374 mort)
  • Obediència avinyonesa:
    • Gaillard de Coarraze † (6 de novembre de 1374 - finals de maig de 1398)[4]
    • Bertrand † (25 de febrer de 1400 - 1404 mort)
    • Chrétien d'Hauterive, O.E.S.A. † (7 de novembre de 1404 - 17 de setembre de 1408 nomenat bisbe de Tréguier)
    • Bernard du Peyron † (17 de setembre de 1408 - 14 d'agost de 1416)
  • Obediència romana:
    • Seu vacant (1382-1388)[5]
    • Pierre d'Anglade de Montbrun, O.P. † (30 d'abril de 1388 - 1 de juliol de 1391)
    • Renaud de Foix † (citat al 1392)
    • Adalbert † (citat al 1399)
  • Bonhomme d'Armagnac † (26 de desembre de 1417 [6] - 17 de març de 1427 mort)
  • Raymond de Bernard † (30 d'abril de 1427 - vers 1430 mort)
  • Jean de Fortou † (15 de desembre de 1430 - 1439 mort)
  • Roger de Foix † (13 de gener de 1440 - 8 de juliol de 1461 mort)
  • Jean † (27 de gener de 1462 - finals de juny de 1462)
  • Louis d'Albret † (9 de gener de 1465 - 4 de setembre de 1465 mort)
  • Arnaud-Raymond de Palatz † (18 de juliol de 1466 - finals de 21 de setembre de 1474 mort)
  • Ménald (o Manaud) d'Aure † (8 de desembre de 1474 - 1504 mort)
    • Thomas de Foix † (4 de desembre de 1504 - vers 1514 – bisbe electe)
  • Ménald de Martory (o de Montory o de Martres), O.S.A. † (6 de novembre de 1514 - 19 de setembre de 1524 nomenat bisbe de Couserans)
  • Gabriel de Grammont † (19 de setembre de 1524 - 26 de març de 1534 mort)
  • Antoine de Castelnau † (2 de setembre de 1534 - agost o setembre de 1539 mort)
  • Louis de Castelnau † (29 d'octubre de 1539 - 1 de setembre de 1549 mort)
  • Gentien de Bussy d'Amboise † (21 de juliol de 1556 – finals de 1575 mort)
  • Salvat I d'Iharse † (29 de febrer de 1580 - 23 de juny de 1601 mort)
  • Salvat II d'Iharse † (3 de juny de 1602 - 7 d'octubre de 1648 mort)
  • Claude Mallier † (1 de febrer de 1649 - 1668 dimesso)
  • Marc Mallier du Houssay † (3 de setembre de 1668 - 4 de maig de 1675 mort)
  • Anne-Tristan de La Baume de Suze † (30 d'agost de 1677 - 4 de febrer de 1692 nomenat arquebisbe de Aush)[7]
  • François de Poudenx † (24 de març de 1692[8] - 24 de juny de 1716 mort)
    • Sede vacante (1716-1719)
  • Anne-François-Guillaume du Cambout-Beçay † (2 d'octubre de 1719 - 8 de juliol de 1729 mort)
  • Charles-Antoine de la Roche-Aymon † (2 d'octubre de 1730 - 11 de novembre de 1740 nomenat arquebisbe de Tolosa)
  • Pierre de Beaupoil de Saint-Aulaire † (19 de desembre de 1740 - 11 de gener de 1751 mort)
  • Pierre de La Romagère † (5 de juliol de 1751 - 18 de febrer de 1769 mort)
  • Michel-François de Couët du Vivier de Lorry † (11 de setembre de 1769 - 20 de setembre de 1782)[9]
  • François Gain de Montagnac † (23 de setembre de 1782 - 6 d'octubre de 1801)
    • Seu suprimida (1801-1822)
  • Antoine-Xavier de Neirac † (16 de maig de 1823 - 28 de gener de 1833 mort)
  • Pierre-Michel-Marie Double † (30 de setembre de 1833 - 1 d'abril de 1844 mort)
  • Bertrand-Sévère Mascarou-Laurence † (21 d'abril de 1845 - 30 de gener de 1870 mort)
  • Pierre-Anastase Pichenot † (27 de juny de 1870 - 25 de juliol de 1873 nomenat arquebisbe de Chambéry)
  • Benoît-Marie Langénieux † (25 de juliol de 1873 - 21 de desembre de 1874 nomenat arquebisbe de Reims)
  • César-Victor-Ange-Jean-Baptiste Jourdan † (21 de desembre de 1874 - 16 de juliol de 1882 mort)
  • Prosper-Marie Billère † (25 de setembre de 1882 - 27 d'agost de 1899 mort)
  • François-Xavier Schoepfer † (14 de desembre de 1899 - 24 d'agost de 1927 mort)
  • Alexandre-Philibert Poirier † (24 d'agost de 1927 - 25 d'agost de 1928 mort)
  • Pierre-Marie Gerlier † (14 de maig de 1929 - 30 de juliol de 1937 nomenat arquebisbe de Lió)
  • Georges-Eugène-Emile Choquet † (11 de febrer de 1938 - 20 d'abril de 1946 mort)
  • Pierre-Marie Théas † (17 de febrer de 1947 - 12 de febrer de 1970 jubilat)
  • Henri Clément Victor Donze † (12 de febrer de 1970 - 25 de març de 1988 jubilat)
  • Jean Yves Marie Sahuquet † (25 de març de 1988 - 16 de gener de 1998 jubilat)
  • Jacques Jean Joseph Jules Perrier (16 de gener de 1998 - 11 de febrer de 2012 jubilat)
  • Nicolas Jean René Brouwet, des del'11 de febrer de 2012

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

A finals del 2010, la diòcesi comptava amb 151.000 batejats sobre una població de 229.000 persones, equivalent al 65,9% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 201.000 201.954 99,5 377 325 52 533 65 626 488
1969 180.000 225.730 79,7 319 275 44 564 74 965 156
1978 170.000 229.000 74,2 281 239 42 604 72 865 522
1990 200.000 233.000 85,8 246 180 66 813 3 99 764 522
1999 150.000 225.000 66,7 196 147 49 765 6 89 674 105
2000 150.000 222.365 67,5 176 124 52 852 7 92 675 117
2001 140.000 222.365 63,0 191 138 53 732 8 93 700 117
2002 150.000 222.400 67,4 177 125 52 847 10 92 700 117
2003 150.000 222.400 67,4 182 126 56 824 10 78 650 117
2004 150.000 222.400 67,4 179 126 53 837 10 75 645 117
2010 151.000 229.000 65,9 168 106 62 898 14 98 422 525

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Monumenta Germaniae Historica, Chronica minora, I, p. 559.
  2. Tradicionalment és reconegut com a primer bisbe de Tarba sant Justí, però ni Gregori de Tours ni les versions més antigues del martirologi geronimià l'indiquen com a bisbe.
  3. El 30 de maig de 1260 la seu de Tarbes resulta ser vacant; cfr. Balencie, Chronologie des Evêques de Tarbes (1227-1801), p. 197.
  4. El 12 de gener de 1399 la seu de Tarba resultà ser vacant.
  5. Per la seva fidelitat al papa Climent V, il 13 de desembre de 1382 Gaillard de Coarraze va ser deposat pel Urbà VI i substituit per un administrador apostòlic, Dominique de Foix.
  6. La seva elecció va ser confirmada pel papa Martí V el 19 d'agost de 1418.
  7. Nomenat pel rei francès el 1675, fou confirmat per la Santa Seu el 30 d'agost de 1677. A l'd'octubre del mateix any, el rei el traslladà al Saint-Omer, però aquest trasllat mai no va ser reconegut per Roma. Segons Balencie, Tristan de La Baume no va estar mai a la diòcesi.
  8. Nomenat pel rei el mes de gener de 1678, fou confirmat per la Santa Seu amb només 14 anys.
  9. Nomenat bisbe d'Angers el 23 de setembre de 1782.

Fonts[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Tarba Modifica l'enllaç a Wikidata