Bisbat de Valença

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBisbat de Valença
Dioecesis Valentinensis
Cathédrâle Saint-Apollinaire de Valence (Drôme).JPG
La catedral de Valença

Localització
Drôme-Position.png
 44° 55′ 56″ N, 4° 53′ 22″ E / 44.9321°N,4.8895°E / 44.9321; 4.8895
França França
Flag of the region Auvergne-Rhône-Alpes.svg Alvèrnia-Roine-Alps
Parròquies 22
Població
Total 502.877 hab.
• Densitat 77,1 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de arquebisbat de Lió
Superfície 6.522 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació segle IV
Catedral Sant Apolinar
Organització política
• Bisbe Pierre-Yves Michel
Altres

Lloc web catholique-valence.cef.fr
Twitter: Cathos26
Modifica les dades a Wikidata
L'ex catedral de la Mare de Déu de Die
L'ex catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Saint-Paul-Trois-Châteaux

El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió. Al 2014 tenia 289.500 batejats sobre una població de 502.877 habitants. Actualment està regida pel bisbe Pierre-Yves Michel.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn el departament francès del Droma.

La seu episcopal és la ciutat de Valença, on es troba la catedral de Sant Apolinar. A Die es troba l'antiga catedral de la Mare de Déu; mentre que a Saint-Paul-Trois-Châteaux es troba l'antiga catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu i Sant Pau.

El territori s'estén sobre 6.522 km², i està dividit en 22 parròquies.

Història[modifica]

La diòcesi de Valença va ser erigida al segle IV. Originalment sufragània de l'arquebisbat de Lió, l'any 450 va passar a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Viena del Delfinat. Una antiga tradició, ja testificada en la primera meitat del segle VI, atribueix l'evangelització de Valença tres missioners enviats a Lió al segle II, el sacerdot Felice i els diaques Aquil•les i Fortunato, els tres màrtirs.[1]

El bisbe més antic testimoniat per la història és Saint Emilià; d'acord amb la biografia de Sant Marcel•lí de Embrun, Emiliano, amb el bisbe Eusebi de Vercelli, consagrà a Marcel•lí; el mateix Emiliano es esmentat en un concili de Valença del 374. Entre els bisbes més importants de l'antiguitat recordar, en particular, Sant Apol•linar, germà d'Avito de Vienne, defensor de la fe catòlica contra l'arrianisme dominant i un dels arquitectes del Concili d'Epaon del 517, que va reorganitzar l'Església en el regne de Borgonya.

A l'edat mitjana, la diòcesi va veure florir una bona quantitat de monestirs, dels quals l'únic que encara existeix actualment és el d'Aiguebelle, fundat l'any 1137.

El bisbat de Valença només va reconèixer la sobirania de l'Emperador i no la dels reis francesos. El bisbe exercia el poder a la ciutat, dins el comtat del Valentinois. A mitjan segle XII van prendre el títol de comtes de Valença. El 1426 el comtat va passar al delfí (hereu) de França i més tard incorporat a la corona i els bisbes van esdevenir vassalls del rei i restringits al seu paper espiritual; no obstant es van mantenir com a senyors feudals tot i que sense poder temporal fins al 1789.

En l'època del bisbe Gontard (finals del segle XI) es va construir la catedral, que va ser consagrada el 5 d'agost de 1095 pel papa Urbà II, que viatjava cap a Clermont, en què en el Concili celebrat en aquesta ciutat, es va posar en marxa la primera croada. Destruïda pels hugonots al segle XVI, seria reconstruït a partir de 1604.

El 1275 el Papa Gregori X va decidir l'unór aeque principaliter de Valença amb la diòcesi de Die, que prengué el nom de la diòcesi de Valença i Die. La unió va ser dissolta en el consistori secret del 7 de juliol de 1692.

La diòcesi va estar involucrada en la reforma protestant, que va poder establir-se gràcies a l'edicte de Nantes. La Contrareforma catòlica es desenvolupà amb la introducció en el territori dels nous instituts religiosos i la renovació del clergat local, gràcies a la fundació en 1639 del seminari i l'establiment de les anomenades conférences, corresponent a sessions d'actualització ante litteram.

Després del concordat amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de de novembre de 1801, la diòcesi va ser ampliada, incorporant la major part dels territoris de les seus abolides de Vienne, di Saint-Paul-Trois-Châteaux, de Die i de Vaison, i en menor mesura petites porcions de les diòcesis de Sisteron, de Gap i d'Orange.. Al mateix temps, la diòcesi de Valence es va convertir en un sufragània de l'arxidiòcesi de Lió.

El 6 d'octubre de 1822, va canviar la província eclesiàstica a la de l'arxidiòcesi d'Avinyó en virtut de la butlla Paternae charitatis del propi Pius VII.

Un decret de la Sacra Congregació Consistorial del 12 de juny de 1911 va autoritzar al bisbe de Valença i els seus successors per afegir al seu títol els de les sues suspeses de Die i de Saint-Paul-Trois-Châteaux.

El 8 de desembre de 2002, tornà a formar part de la província eclesiàstica de l' arxidiòcesi de Lió.

Cronologia episcopal[modifica]

Els bisbes abans del segle IX resulten de llistes la historicitat de tots els quals no es pot comprovar. Històric fou Sant Emilià el 374.

  • Sant Emilià † (citat el 374)
  • Sexti 374-?
  • Desconegut ?-419
  • Màxim † (citat el 419)
  • Valdebert 478-?
  • Sant Apodinari † (abans de 499 - vers 520 mort)[2]
  • Gallo † (citat el 549)
  • Massimo † (citat el 567)[3]
  • Romuald † (abans de 581 - després de 585)
  • Salvio I ? † (citat el 638 vers)[4]
  • Elefas I ?-641
  • Agilulf † (citat el 641)
  • Bald ?-650
  • Angild 650-658
  • Desconegut 658-678
  • Abbó †[5]
  • Desconeguts ?-788
  • Bonit 788-800
  • Salvi ? †[6]
  • Lupicini † (menzionato nell'804)
  • Antoni ?--?
  • Elefas II ?-?
  • Lambert ?-835
  • Adó † (abans del'835 - després de 840 ?)
  • Dunctran †[7]
  • Eilard ?-?
  • Brokhard ?-?
  • Argimbert ?-?
  • Agild ?-858
  • Ratbert † (abans del'859 – després de 879)
  • Desconegut 879-886
  • Isaac † (abans del'886 – després de 899)
  • Desconegut 889-?
  • Imeric ?-907
  • Romegari I † (abans de 909 - després de 924)
  • Desconegut 924-947
  • Odilbert † (abans de 946/947 - després de 949/950)
  • Desconegut 950-960
  • Aimon † (abans de 960 vers - després de 980 vers)
  • Desconegut 981-990
  • Guiu I † (abans de 990 - després de 995)
  • Desconegut 994-997
  • Lambert † (abans de desembre de 997 - després de 1011)
  • Romegari II 1001-1016
  • Guiu II † (abans de 1016 - després de 1025)
  • Desconegut 1025-1031
  • Ponç Adhemar † (abans de 1031 - després de 1056)
  • Desconegut 1056-1058
  • Odó I 1058-1060
  • Raiginari 1060-1063
  • Gontard † (abans de 1072 - 1082 nomenat arquebisbe de Vienne)[8]
  • Gontard † (1084 - després de 1095) (per la seconda volta)
  • Enric I 1100-1107
  • Eustaqui † (abans de 1107 - 1141 espulsat)
  • Sant Joan † (1141 - 1146)
  • Bernat † (després de 1146 - després de 1154)
  • Odó de Crussol (de Chaponay) † (abans de 1156 - després de 1185)
  • Lantelm † (1186 - juny de 1188 mort)
  • Falcó de Dionay † (1188 - gener de 1200 mort)
  • Beat Humbert de Miribel † (1200 - 29 d'abril de 1220 mort)
  • Gerald † (1220 - 10 de maig de 1225 nomenat patriarca de Jerusalem)
  • Guillem de Savoia † (9 d'octubre de 1225 - 4 de juny de 1239 nomenat bisbe de Lieja)
  • Beat Bonifaci de Savoia † (1239 - 17 de setembre de 1243 nomenat arquebisbe de Canterbury)
  • Felip de Savoia † (1243 - 1267 renuncià)
  • Bertran † (1267 - vers 1272 mort)
  • Guiu III de Montlaur † (6 d'agost de 1272 - 1274 mort)[9]
  • Amadeu del Rosselló † (30 de setembre de 1275 - 17 de setembre de 1281 mort)* Joan de Ginebra, O.S.B. † (13 de febrer de 1283 - 1297 mort)
  • Guillem del Rosselló † (1298 - 1331 mort)
  • Adhemar de la Voulte † (22 d'abril de 1331 - 24 de gener de 1337 nomenat bisbe de Viviers)
  • Enric de Villars † (24 de gener de 1337 - 7 d'octubre de 1342 nomenat arquebisbe de Lió)
  • Pere de Chastellux, O.S.B. † (11 de desembre de 1342 - 1350 ? mort)
  • Jean Joffevry † (2 de març de 1352 - 5 de maig de 1354 nomenat bisbe de Luçon)
  • Lluís de Villars † (5 de maig de 1354 - 3 de setembre de 1377 mort)
  • Guillem de la Voulte † (1 de juny de 1379 - 4 de novembre de 1383 nomenat arquebisbe d'Albi)
  • Amadeu de Saluzzo † (4 de novembre de 1383 - 1388 renuncià)
  • Enric II † (15 de juny de 1388 - 27 de maig de 1390 nomenat bisbe d'Alet)
  • Joan de Poitiers † (2 de setembre de 1390 - 26 de juny de 1447 nomenat arquebisbe de Vienne)
El comtat del Valentinois passa al Delfinat de França 1426

Estadístiques[modifica]

A finals del 2014, la diòcesi tenia 289.500 batejats sobre una població de 502.877 persones, equivalent al 57,6% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 250.842 268.233 93,5 499 409 90 502 175 877 246
1970 300.000 341.945 87,7 408 318 90 735 139 810 250
1980 315.000 367.000 85,8 342 258 84 921 162 585 250
1990 326.000 402.800 80,9 268 188 80 1.216 4 160 465 244
1999 250.000 414.072 60,4 193 143 50 1.295 17 72 180 173
2000 381.000 436.500 87,3 161 138 23 2.366 19 63 207 135
2001 350.000 436.500 80,2 178 133 45 1.966 22 85 207 126
2002 340.000 436.500 77,9 146 122 24 2.328 24 100 214 23
2003 340.000 436.500 77,9 136 112 24 2.500 24 100 214 23
2004 340.000 436.500 77,9 127 103 24 2.677 24 122 243 23
2010 283.081 486.019 58,2 185 93 92 1.530 35 163 206 22
2014 289.500 502.877 57,6 168 85 83 1.723 34 145 164 22

Referències[modifica]

  1. Vetus Martyrologium Romanum, el 23 d'abril .
  2. Queste le date documentate da Gallia christiana. Secondo Duchesne, la prima menzione sicura di Apollinare è del 517, quando partecipò al concilio di Epaone; partecipò anche al sinodo di Lione databile fra il 518 ed il 523.
  3. Così Gallia christiana. Secondo Duchesne, l'anno in cui Massimo si fece rappresentare al concilio di Lione non è il 567, ma il 570.
  4. I vescovi Elephas e Salvio I sono citati da Gallia christiana, entrambi tuttavia con il beneficio del dubbio; Duchesne li esclude dalla sua cronotassi.
  5. Deposat dalla sede di Valence, sarebbe stato in seguito nomenat bisbe de Autun.
  6. Presente in Gallia christiana, ma con il beneficio del dubbio.
  7. Questo vescovo è citat el cartulario di Grenoble come contemporaneo di Bernardo di Vienne († 842). Gams mette come data l'855; ma, come spiega Gallia christiana, nel concilio di Valence di quell'anno, non si fa menzione del nome del vescovo, che potrebbe essere anche il successore Ratberto, oppure Brocardo o Archimberto, vescovi di Valence menzionati in un antico catalogo episcopale, ma per i quali è incerta la collocazione cronologica.
  8. Secondo Gallia christiana, Gontard mantenne anche la sede di Valence.
  9. Era già stato eletto in precedenza, ma la sua elezione era stata cassata da papa Clemente IV nel 1268.
  10. Elegit pels canonges i confirmat pel metropolità de Viena, però mai no va ser reconegut pel rei i va haver de cedir l'episcopat. Chevalier, Notice chronologico-historique sur les Evêques de Valence, pp. 12-13.
  11. Il 28 d'abril de 1536 è nomenat bisbe de Castres.
  12. El 9 de novembre de 1693 i nomenat arquebisbe de Aix.
  13. Contravenint les disposicions del papa Pius VII contingudes a la Qui Christi Domini, de Messey no presentà la dimissió, fugí a l'estranger i morí l'exili de Viena

Fonts[modifica]

Vegeu també[modifica]