Jean de Lorena

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJean de Lorena
Jean de Lorraine.jpg
Nom original Jean III de Lorraine
 Bisbe de Metz 

1548 - 1550
Nicolau de Mercoeur - Charles, Cardinal of Lorraine
 Bishop of Verdun 

1548 - 1548
Nicolau de Mercoeur - Nicolas Psaume
 Bishop of Toul 

1542 - 1543
Antoine II Pelegrin - Toussaint of Hocedy
 Bishop of Toul 

1533 - 1537
Hector of Ailly-Rochefort - Antoine II Pelegrin
 Bishop of Verdun 

1523 - 1544
Louis, Count of Vaudémont - Nicolau de Mercoeur
 Bishop of Toul 

17 octubre 1517 - 12 febrer 1524
Hugh of Hazards - Hector of Ailly-Rochefort
 Bisbe de Metz 

1505 - 1543
Henri of Lorraine-Vaudémont - Nicolau de Mercoeur
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg  Cardenal 


 Arquebisbe 

Dades biogràfiques
Naixement 9 d'abril de 1498
Bar-le-Duc
Mort 18 de maig de 1550 (52 anys)
Neuvy-sur-Loire
Religió Catolicisme
Activitat professional
Ocupació Cardenal i sacerdot catòlic
Dades familiars
Dinastia Casa de Lorena
Pares Renat II de LorenaFelipa de Gueldre
Germans
Modifica dades a Wikidata

Jean de Lorena (Bar-le-Duc, 9 d'abril de 1498 - Neuvy-sur-Loire, 18 de maig de 1550) va ser un cardenal francès, que va ser arquebisbe de Reims, Lió i Narbona, bisbe de Metz, Toul, Verdun, Thérouanne, Luçon, Albi (França), Valence, Nantes i Agen. Se'l coneix com el cardenal de Lorena.

Biografia[modifica]

Jean era el fill de René II, duc de Lorena i germà petit d'Antoine, duc de Lorena i de Claude, duc de Guisa.

Se'l considera un governant corrupte que abans de morir va dilapidar la major part de la riquesa que havia obtingut de les arques dels bisbats que administrava. Va abandonar diversos poders eclesiàstics en favor dels seus nebots. Es va convertir en membre del Consell

Armes de Jean de Lorena.

Reial el 1530, va participar en el Conclave de 1534 on es va escollir Pau III com a Papa. i el 1536 se'l va nomenar ambaixador a la cort de Carles V, emperador del Sacre Imperi. Malgrat l'ajuda aportada al rei Francesc I de França, va caure en desgràcia el 1542, i es va retirar a Roma.

Era força llibertí i també un gran amant les arts, va esser patró d'artistes i va fomentar l'aprenentatge, era protector i amic d'Erasme, Marot i François Rabelais que va ajudar a disminuir la impopularitat generalitzada cap al seu germà, el duc de Guisa.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean de Lorena Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Michon, Cédric, 'Les richesses de la faveur à la Renaissance: Jean de Lorraine (1498–1550) et François Ier', Revue d'histoire moderne et contemporaine, vol. 50, No. 3 (Jul.-Sep., 2003), pp. 34–61
  •  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba sota el domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.