Jean de Lorena

Jean de Lorena

Nom original	(fr) Jean III de Lorraine
Biografia
Naixement	9 abril 1498 Bar-le-Duc
Mort	18 maig 1550 (52 anys) Neuvy-sur-Loire
Bisbe de Metz  1548 – 1550 ← Nicolau de Mercoeur – Carles de Lorena →   Bisbe de Verdun  1548 – 1548 ← Nicolau de Mercoeur – Nicolas Psaume  →   Bishop of Toul   1542 – 1543 ← Antoine II Pelegrin – Toussaint of Hocedy  →   Bishop of Toul   1533 – 1537 ← Hector of Ailly-Rochefort – Antoine II Pelegrin  →   Bisbe de Verdun  1523 – 1544 ← Louis de Lorraine – Nicolau de Mercoeur →   Cardenal  28 maig 1518 (Gregorià) –   Bishop of Toul   17 octubre 1517 – 12 febrer 1524 ← Hugh of Hazards – Hector of Ailly-Rochefort  →   Bisbe de Metz  1505 – 1543 ← Henri of Lorraine-Vaudémont – Nicolau de Mercoeur →   Arquebisbe de Narbona    Bisbe diocesà  Diòcesi: bisbat de Metz
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	Cardenal, sacerdot catòlic i polític
Participà en
29 novembre 1549	Conclave de 1549-50
1534 (Gregorià)	Conclave de 1534
Família
Família	Casa de Lorena
Pares	Renat II de Lorena, Felipa de Gueldre
Germans	Louis de Lorraine, Claudi de Guisa, Francois de Lorraine i Antoni de Lorena

Jean de Lorena (Bar-le-Duc, 9 d'abril de 1498 - Neuvy-sur-Loire, 18 de maig de 1550) va ser un cardenal francès, que va ser arquebisbe de Reims, Lió i Narbona, bisbe de Metz, Toul, Verdun, Thérouanne, Luçon, Albi (França), Valence, Nantes i Agen. Se'l coneix com el cardenal de Lorena.

Biografia

Jean era el fill de René II, duc de Lorena i germà petit d'Antoine, duc de Lorena i de Claude, duc de Guisa.

Se'l considera un governant corrupte que abans de morir va dilapidar la major part de la riquesa que havia obtingut de les arques dels bisbats que administrava. Va abandonar diversos poders eclesiàstics en favor dels seus nebots. Es va convertir en membre del Consell

Armes de Jean de Lorena.

Reial el 1530, va participar en el Conclave de 1534 on es va escollir Pau III com a Papa. i el 1536 se'l va nomenar ambaixador a la cort de Carles V, emperador del Sacre Imperi. Malgrat l'ajuda aportada al rei Francesc I de França, va caure en desgràcia el 1542, i es va retirar a Roma.

Era força llibertí i també un gran amant les arts, va esser patró d'artistes i va fomentar l'aprenentatge, era protector i amic d'Erasme, Marot i François Rabelais que va ajudar a disminuir la impopularitat generalitzada cap al seu germà, el duc de Guisa.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean de Lorena

• Michon, Cédric, 'Les richesses de la faveur à la Renaissance: Jean de Lorraine (1498–1550) et François Ier', Revue d'histoire moderne et contemporaine, vol. 50, No. 3 (Jul.-Sep., 2003), pp. 34–61
•  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba sota domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.