Jean de Lorena

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJean de Lorena
Jean de Lorraine.jpg
Nom original (fr) Jean III de Lorraine
Biografia
Naixement 9 abril 1498
Bar-le-Duc
Mort 18 maig 1550 (52 anys)
Neuvy-sur-Loire
  Bisbe de Metz 

1548 – 1550
← Nicolau de MercoeurCarles de Lorena →
  Bisbe de Verdun 

1548 – 1548
← Nicolau de MercoeurNicolas Psaume Tradueix →
  Bishop of Toul Tradueix 

1542 – 1543
← Antoine II Pelegrin TradueixToussaint of Hocedy Tradueix →
  Bishop of Toul Tradueix 

1533 – 1537
← Hector of Ailly-Rochefort TradueixAntoine II Pelegrin Tradueix →
  Bisbe de Verdun 

1523 – 1544
← Louis de LorraineNicolau de Mercoeur →
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg  Cardenal 

28 maig 1518 (Gregorià) –
  Bishop of Toul Tradueix 

17 octubre 1517 – 12 febrer 1524
← Hugh of Hazards TradueixHector of Ailly-Rochefort Tradueix →
  Bisbe de Metz 

1505 – 1543
← Henri of Lorraine-Vaudémont TradueixNicolau de Mercoeur →
  Arquebisbe de Narbona 


  Bisbe diocesà 


Diòcesi: bisbat de Metz
Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Cardenal, sacerdot catòlic i polític
Participà en
29 novembre 1549Conclave de 1549-50
1534 (Gregorià)Conclave de 1534
Família
Família Casa de Lorena
Pares Renat II de LorenaFelipa de Gueldre
Germans Louis de Lorraine, Claudi de Guisa, Francois de Lorraine Tradueix i Antoni de Lorena
Modifica les dades a Wikidata

Jean de Lorena (Bar-le-Duc, 9 d'abril de 1498 - Neuvy-sur-Loire, 18 de maig de 1550) va ser un cardenal francès, que va ser arquebisbe de Reims, Lió i Narbona, bisbe de Metz, Toul, Verdun, Thérouanne, Luçon, Albi (França), Valence, Nantes i Agen. Se'l coneix com el cardenal de Lorena.

Biografia[modifica]

Jean era el fill de René II, duc de Lorena i germà petit d'Antoine, duc de Lorena i de Claude, duc de Guisa.

Se'l considera un governant corrupte que abans de morir va dilapidar la major part de la riquesa que havia obtingut de les arques dels bisbats que administrava. Va abandonar diversos poders eclesiàstics en favor dels seus nebots. Es va convertir en membre del Consell

Armes de Jean de Lorena.

Reial el 1530, va participar en el Conclave de 1534 on es va escollir Pau III com a Papa. i el 1536 se'l va nomenar ambaixador a la cort de Carles V, emperador del Sacre Imperi. Malgrat l'ajuda aportada al rei Francesc I de França, va caure en desgràcia el 1542, i es va retirar a Roma.

Era força llibertí i també un gran amant les arts, va esser patró d'artistes i va fomentar l'aprenentatge, era protector i amic d'Erasme, Marot i François Rabelais que va ajudar a disminuir la impopularitat generalitzada cap al seu germà, el duc de Guisa.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean de Lorena Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Michon, Cédric, 'Les richesses de la faveur à la Renaissance: Jean de Lorraine (1498–1550) et François Ier', Revue d'histoire moderne et contemporaine, vol. 50, No. 3 (Jul.-Sep., 2003), pp. 34–61
  •  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba sota domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.