Conclave de 1534

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'esdevenimentConclave de 1534
Sede vacante.svg
Tipus conclave
Data 1534 (Gregorià)
Lloc Capella Sixtina
Estat Ciutat del Vaticà
Càrrec a elegir papa
Elegit Pau III
Modifica les dades a Wikidata

El conclave papal de 1534 es va celebrar després de la mort del papa Climent VII, i va triar com el seu successor el cardenal Alexandre Farnese, que va esdevenir el Papa Pau III.

Els Cardenals[modifica]

El Papa Climent VII va morir el 25 de setembre de 1534. En el moment de la seva mort, hi havia quaranta-sis cardenals, però només trenta-cinc d'ells van participar en l'elecció del successor de sant Pere.[1]

Divisions entre els cardenals[modifica]

Col·legi Cardenalici es va dividir en tres faccions:[2]

  • Facció italiana, que agrupava deu cardenals italians (Pucci, Salviati, Ridolfi, Medici, Cibo, Spínola, Grimaldi, Cupis, Cesi i Doria). El seu líder era el Vice-canceller Hipòlit de Mèdici, el cardenal nepot de Climent VII.
  • Facció Francesa, que va incloure sis cardenals francesos i cinc italians (Trivulzio, Sanseverino, Pisani, Gaddi i Palmieri). Els dirigents d'aquest partit van ser de Lorena i Tournon.
  • facció Imperial, inclosos set italians (Piccolomini, Cesarini, Vincenzo Carafa, Ercole Gonzaga, Campeggio, Grimani i Accolti), així com dos espanyols i dos cardenals alemanys.

Als Cardenals de Farnesio, Ferreri i Cornaro es consideren neutres

Els candidats al papat[modifica]

Nou Papa Pau III

Encara que diversos cardenals van ser papables, en general es pensa que el cardenal Alessandro Farnese, degà del Sacre Col·legi, tenia les millors perspectives per a ser elegit.[3] Ell comptava amb el suport ja oficial del rei Francesc I de França i del cardenal de Mèdici, líder de la facció italiana. L'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic va declarar aquesta vegada un desinterès total en el resultat de l'elecció papal, ja que els dos últims Papes, Climent VII i Adrià VI,[4] a qui havia ajudat a obtenir la corona, no van ser de gaire ajuda. El gran avantatge del Cardenal Degà era la seva edat relativament avançada (66 anys) i la seva mala salut. El que pronosticava que el seu pontificat seria molt curt, de manera que fins i tot els cardenals, que s'havien ambicionat el càrrec, van votar per ell, esperant, el proper conclave se celebraria en un futur pròxim.

Elecció del Papa Pau III[modifica]

El Conclave va començar l'11 d'octubre, però l'assemblea electoral va tenir lloc l'endemà. El Cardenal de Lorena en el nom del rei de França va proposar oficialment la candidatura de Farnese, i aquesta iniciativa immediatament va obtenir el suport de Trivulzio, líder dels italians a favor de França, i de Medici, líder del partit italià. El consentiment dels imperialistes també va ser aconseguit ràpidament, a la tarda era evident que Alessandro Farnese seria elegit per unanimitat.[5] El 13 d'octubre al matí una votació solemne es va dur a terme, però era una mera formalitat: Farnese va rebre tots els vots a excepció del seu propi. Va acceptar la seva elecció i va prendre el nom de Pau III. El 3 de novembre va ser coronat solemnement pel Protodiaca Innocenzo Cibo.[6]

Referències[modifica]

  1. Essay of a General List of Cardinals by Salvador Miranda
  2. L. Pastor, p. 7-8
  3. L. Pastor, p. 9-10
  4. L. Pastor, p. 9
  5. L. Pastor, p.14.
  6. Salvador Miranda: Cardinal Alessandro Farnese (Pope Paul III)

Fonts[modifica]