Elecció papal de 1261

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentElecció papal de 1261
Sede vacante.svg
Tipus elecció papal
Data 26 maig –  29 agost 1261
Localització Catedral de Viterbo, Viterbo
Estat Itàlia
Càrrec a elegir papa
Elegit Urbà IV
Modifica les dades a Wikidata

L'elecció papal de 1261 es va celebrar després de la mort del Papa Alexandre IV el 25 de maig, concretament del 26 de maig al 29 d'agost, i va acabar amb l'elecció del Papa Urbà IV com el seu successor. Com que el Papa Alexandre havia residit a Viterbo des de la primera setmana del maig de 1261, la trobada dels cardenals per elegir el seu successor es va celebrar al Palau Episcopal de Viterbo, que estava al costat de la catedral de San Lorenzo.[1] La data real de l'inici de la reunió electiva es desconeix. Si el cànon del Papa Bonifaci III encara hagués estat en vigor, i no hi ha raó coneguda perquè no fos així, l'elecció no podia començar fins tres dies després de l'enterrament del papa.[2]

Alexandre IV havia continuat aplicant de manera imprudent la política d'hostilitat vers la dinastia Hohenstaufen que havia començat el Papa Gregori IX. El 1261 el demandant va ser Conradí de Sicília, rei de Sicília des del 1254, però que havia estat suplantat pel seu oncle i guardià, Manfred I de Sicília. Això no era de l'agrat del Papa Alexandre, que va reclamar el senyoriu del sud d'Itàlia i Sicília i la tutela del jove Conradí. Immediatament després de la seva annexió Alexandre va excomunicar Manfred. Manfred es va fer coronar rei de Sicília a Palerm el 10 d'agost de 1258.

Electors[modifica]

El papa Alexandre IV (1254-1261), sensible als càrrecs de nepotisme que s'havien fet al seu predecessor, Innocenci IV, no va nomenar més cardenals.[3] Dos cardenals, a més el papa Alexandre, havien mort des de l'última elecció de 1254 (Gil Torres i Guilelmo Fieschi); els altres electors eren els mateixos.

Elector Origen Orde Títol Elevat Elevador Notes
Odo of Chateauroux, O.Cist. Diòcesi de Bourges, France Cardenal-bisbe Bisbe de Tusculum (Frascati) 28 maig 1244 Papa Innocenci IV El 8 de juliol de 1255 va ser nomenat per jutjar Joachim de Fiore.[4]
Joan de Toledo
Anglaterra Cardenal-prevere Bisbe de Porto 28 maig 1244 Papa Innocenci IV Donava suport a Enric III d'Anglaterra; va servir 60 anys la cúria romana
Istvan Bancsa Hongria Cardenal-bisbe Bisbe de Palestrina Desembre 1251 Papa Innocenci IV Arquebisbe de Strigonia (Esztergom) (1243-1254)
Hugh of Saint-Cher, OP Viena, Dauphiné Cardenal-prevere Títol de Santa Sabina on the Aventine 28 maig 1244 Papa Innocenci IV Legat a Alemanya, 1253
Riccardo Annibaldi Roma Cardenal-diaca Diaca de S. Angelo in Pescheria 1237 Papa Gregori IX Arxipreste de la Basílica Vaticana.
Ottaviano degli Ubaldini Florència Cardenal-diaca Diaca de Santa Maria in Via Lata 28 maig 1244 Papa Innocenci IV Legat al regne de Sicília, des del gener de 1255.
Giovanni Gaetano Orsini Roma Cardenal-diaca Diaca de S. Niccolo in Carcere 28 maig 1244 Papa Innocenci IV Alexandre IV li assignà el títol de S. Crisogono i S. Maria in Trastevere el 22 de juny de 1259.[5] Futur Papa Nicolau III (1277-1280)
Ottobono Fieschi Gènova Cardenal-diaca Diaca de l'rxiprestat de S. Adriano Desembre 1251 Papa Innocenci IV Arxipreste de S. Maria Maggiore. Arxidiaca de Reims.[6]

Referències[modifica]

  1. Cristofori, pàg. 217-275, i, per la tomba d'Alexandre IV, pàg. 277-285.
  2. Liber Pontificalis ('Doings of the Popes'), a Monumenta Germaniae Historica Scriptorum Vol. 5 (Hannover: Impensiis Bibliopolae Aulici Hanniani, 1844), pàg. 164 (ed. T. Mommsen)
  3. Annales Sancti Justinae Patavini in G. Pertz (Editor), Monumenta Germaniae Historica Scriptorum Volum XIX, p. 181): Iste toto tempore sui regiminis nullum constituit cardinalem; nam cum quidam de cardinalibus edificare Syon in sanguinibus affectaret, quidam vero vellent viros ydoneos promovere, ipse licet haberet plenitudinem potestatis, timore tamen scandali neutram partem voluit exaudire. Seu Vacant de 1261 (Dr. J. P. Adams).
  4. B. Hauréau Quelques lettres d' Innocent IV (Paris 1874) (Extret de Notices et Manuscrits XXIV.2), 48-79.
  5. Otto Posse, Analecta Vaticana (Oeniponti: Libraria Academica Wagneriana, 1878), #166.
  6. Bourel, Registres d'Alexandre IV, p. 171, n. 562; p. 233, n. 761.

Bibliografia[modifica]

  • Charles Bourel de la Roncière, Les registres d' Alexandre IV, recueils des bulles de ce pape (Paris:Fontemoing 1895-1896).
  • Léon Dorez et Jean Guiraud, Les registres d' Urbain IV, recueils des bulles de ce pape (Paris:Fontemoing 1892-1904).
  • Edouard Jordan, Les registres de Clement IV, recueils des bulles de ce pape (Paris:Fontemoing 1893).
  • Gregorius, Dean of Bayeux and Thierry Vaucouleurs, Vita Urbani Papae Quarti a Gregorio Decano Ecclesiae Bajocassium et a Theodorico Vallicolore scripta (ed. A. Assier) (Troyes 1854).
  • Artaud de Montor, Alexis F., The Lives and Times of the Popes Volume III (New York 1910), pp. 134–160.
  • Baronius, Cardinal Cesare: Augustinus Theiner (editor), Caesaris S. R. E. Cardinalis Baronii Annales Ecclesiastici 21 (Bar-le-Duc 1870).
  • Cerrini, Simonetta, "Urbano IV," Enciclopedia dei Papi (2000) (Treccani on-line)
  • Cristofori, Francesco, Le tombe dei papi in Viterbo (Siena 1887).
  • Georges, Étienne, Histoire de Pape Urbain IV et de son temps, 1185-1264 (Arcis-sur-Aube 1866).
  • Gobry, I., Deux papes champenois, Urbain II et Urbain IV (Troyes 1994).
  • Gregorovius, Ferdinand, History of Rome in the Middle Ages, Volume V. part 2 second edition, revised (London: George Bell, 1906) Book X, Chapter 1, pp. 335–358.
  • Hampe, Karl, Urban IV und Manfred (1261-1264) (Heidelberg: Carl Winter 1905).
  • Karst, August, Geschichte Manfreds vom Tode Friedrichs II. bis zu seiner Krönung (1250-1258) (Berlin: E. Ebering 1897).
  • Levi, Guido, "Il Cardinale Ottaviano degli Ubaldini, secondo il suo carteggio ed altri documenti," Archivio della Società Romana di storia patria 14 (1891), 231-303.
  • Mann, Horace K., The lives of the popes in the early Middle Ages Volume 14 (1928).
  • Maubach, J., Die Kardinäle und ihre Politik um die Mitte des XIII. Jahrhunderts (Bonn 1902).
  • Miller, E. Konradin von Hohenstaufen (Berlin 1897).
  • Parravicini Bagliani, Agostino, Cardinali di curia e "familiae" cardinaliste, dal 1227 al 1254 Volume II (Padua 1972).
  • Paravicini Bagliani, A., "Gregorio da Napoli, biografo di Urbano IV," Römische Historische Mitteilungen 11 (1969), pp. 59–78.
  • Pispisa, Enrico, Il regno di Manfredi. Proposte di interpretazione (Messina 1991).
  • Sägmüller, J.B., Thätigkeit und Stellung der Kardinale bis Papst Bonifaz VIII. (Freiburg i.Br.: Herder 1896).
  • Sibilia, Salvatore, Alessandro IV (1254-1261) (Anagni 1961).
  • Tenckhoff, F., Papst Alexander IV. (Paderborn 1907).
  • Villani, Giovanni, Cronica di Giovanni Villani (edited by F. G. Dragomani) Vol. 1 (Firenze 1844)