Vés al contingut

Elecció papal de 1264–65

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentElecció papal de 1264–65
Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 58′ N, 12° 42′ E / 42.96°N,12.7°E / 42.96; 12.7
Tipuselecció papal Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps12 octubre 1264 - 5 febrer 1265 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPalazzo delle Canoniche (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata, Foligno (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitCelestí III Modifica el valor a Wikidata
Imatge del papa Climent IV.

L'Elecció papal de 1264–65 fou convocada després de la mort del Papa Urbà IV i va acabar amb l'elecció del seu successor el Papa Climent IV. Se celebrà a Perusa, on Urbà IV s'havia refugiat després d'haver esta expulsat d'Orvieto. Ell mai havia estat a Roma com a Papa, sinó que va passar tot el seu papat en l'exili. Va ser la segona elecció papal in absentia, un fenomen que es repetiria al Conclave de 1268-1271, i novament al Conclave de 1292-1294. En els últims dos casos, la persona elegida no era un cardenal.

Cardenals

[modifica]

En el moment de la mort del Papa Urbà hi havia 21 cardenals.[1] Almenys dos no van participar en l'elecció, el cardenal Simon de Brion, Legat al rei Felip III de Franá, i el cardenal Guido Grosso Fulcodi, legat al rei Enric III. No hi ha acord entre els historiadors sobre si el cardenal Simon Paltineri, governador de Campània per Urbà IV i després per Climent IV, va assistir o no a l'elecció.[2]

Elector Origen Orde Títol Elevat Elevador Notes
Odo of Chateauroux,[3] O.Cist. Castro Radulfi Cardenal-bisbe Bisbe de Tusculum (Frascati) 28 maig 1244 Papa Innocenci IV el 8 juliol 1255 es va reunir amb el comitè per jutjar aJoachim de Fiore.[4]
John of Toledo
(John Tolet)
Anglaterra Cardenal-Bisbe Bisbe de Porto 28 maig 1244 Papa Innocenci IV Donava suport a Enric III d'Anglaterra; va servir seixanta anys a la cúria romana
Stephen I Báncsa Hongria Cardenal-bisbe Bisbe de Palestrina Desembre 1251 Papa Innocenci IV Arquebisbe de Strigonia (Esztergom) (1243-1254)
Raoul Grosparmi† (Rodolphe de Chevriêres) França Cardenal-bisbe Cardenal-bisbe d'Albano 17 desembre 1261 Papa Urbà IV Acompanyà el rei Lluís IX de França a les seves croades a Tunísia i va morir allà l'1 d'agost de 1270[5]
Henry of Segusio Piemont (Susa) Cardenal-bisbe Bisbe d'Ostia i Velletri Maig 1262 Papa Urbà IV
Hug de Saint-Cher, OP Viena Cardenal-prevere Títol de Santa Sabina 28 maig 1244 Papa Innocenci IV Legat a Alemanya el 1253
Simone Paltanieri
(o Paltinieri, o Paltineri)
Pàdua Cardenal-prevere San Martino ai Monti 17 desembre 1261 Papa Urbà IV Cardenal Protoprevere, Prior
Simon Monpitie de Brie França Cardenal-prevere Basílica de Santa Cecília in Trastevere 17 desembre 1261 Papa Urbà IV Futur Papa Martí IV
Annibale Annibaldi, O.P. Roma Cardenal-prevere Basílica dels Sants XII Apòstols Maig 1262 Papa Urbà IV Va tractar amb Felip III de França
i Carles I d'Anjou
Anchero Pantaleone França Cardenal-prevere Basílica de Santa Pràxedes Maig 1262 Papa Urbà IV Nebot d'Urbà IV
Guillaume de Bray França Cardenal-prevere Sant Marc de Roma Maig 1262 Papa Urbà IV
Guy de Bourgogne, O.Cist. Duc de Castella Cardenal-prevere S. Lorenzo in Lucina May 1262 Papa Urbà IV
Riccardo Annibaldi Roma Cardinal-diaca Sant'Angelo in Pescheria 1237 Papa Gregori IX Arxipreste de la Basílica Vaticana.
Ottaviano degli Ubaldini Florència Cardenal-diaca Santa Maria in Via Lata 28 maig 1244 Papa Innocenci IV Legat apostòlic a Sicília des del gener de 1255.
Giovanni Gaetano Orsini Roma Cardenal-diaca San Nicola in Carcere 28 maig 1244 Papa Innocenci IV Alexandre li va assignar el títol de S. Crisogono i S. Maria in Trastevere el 22 de juny de 1259 [6] futur Papa Nicolau III (1277-1280)
Ottobono Fieschi Gènova Cardenal-diaca Sant'Adriano al Foro Desembre 1251 Papa Innocenci IV Arxipreste de S. Maria Maggiore. Arxidiaca de Reims.[7]
Uberto Coconati Piemont (Asti) Cardenal-Diaca Sant'Eustachio 17 desembre 1261 Papa Urbà IV
Giacomo Savelli Roma Cardenal-Diaca Santa Maria in Cosmedin 17 desembre 1261 Papa Urbà IV
Goffredo da Alatri Alatri Cardenal-Diaca S. Giorgio in Velabro 17 desembre 1261 Papa Urbà IV
Giordano Pironti Terracina Cardenal-Diaca Ss. Cosma e Damiano Maig 1262 Papa Urbà IV Mort l'octubre de 1269, Vice-canceller
Matteo Rosso Orsini Roma Cardenal-Diaca S. Maria in Portico maig 1262 Papa Urbà IV Nebot del Papa Nicolau III

Referències

[modifica]
  1. Conradus Eubel, Hierarchia catholica medii aevi I, editio altera (Monsterii 1913), p. 8 n. 11.
  2. L. Cardella, p. 307; C. Eubel, Hierarchia catholica medii aevi I, p. 8 n. 11
  3. També anomenat Otto i Eudes.
  4. B. Hauréau Quelques lettres d' Innocent IV (Paris 1874) (Extrait from Notices et Manuscrits XXIV.2), 48-79.
  5. The Cardinals of the Holy Roman Church: Raoul Grosparmi
  6. Otto Posse, Analecta Vaticana (Oeniponti: Libraria Academica Wagneriana, 1878), #166.
  7. Bourel, Registres d' Alexandre IV, p. 171, no. 562; p. 233, no. 761.

Bibliografia

[modifica]
  • Jean Roy, Nouvelle histoire des cardinaux françois Tome quatrième (Paris: Poincot 1787).
  • Lorenzo Cardella, Memorie storiche de' cardinali della Santa Romana Chiesa Tomo primo, Parte secondo (Roma: Pagliarini 1792).
  • Joseph Maubach, Die Kardinäle und ihre Politik um die Mitte des XIII. Jahrhunderts (Bonn: Carl Georgi, 1902).
  • Joseph Heidemann, Papst Clemens IV. (Münster 1903).
  • Augustin Demski, Papst Nikolaus III, Eine Monographie (Münster 1903).
  • Richard Sternfeld, Der Kardinal Johann Gaetan Orsini (Papst Nikolaus III.) 1244-1277 (Berlin: E. Ebering 1905).
  • E. Jordan, "Promotion de cardinaux sous Urbain IV," Revue d' histoire et de la litterature religeuses 5 (1900) 322-334.
  • K. Hampe, Urban IV. und Manfred (1261-1264) (Heidelberg, 1905),
  • Ferdinand Gregorovius, History of Rome in the Middle Ages Volume V. 2, second edition, revised (London: George Bell, 1906), Book X, Chapter 1, pp. 335–358.
  • Francis Roth, OESA, "Il Cardinale Riccardo Annibaldi, Primo Prottetore dell' Ordine Agostiniano," Augustiniana 2 (1952) 26-60.