Foligno

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaFoligno
Foligno Cattedrale.jpg
La catedral de Foligno

Localització
Map of comune of Foligno (province of Perugia, region Umbria, Italy).svg
42° 57′ 22″ N, 12° 42′ 12″ E / 42.956111111111°N,12.703333333333°E / 42.956111111111; 12.703333333333
Estat Itàlia
Regió Úmbria
Província Província de Perusa
Capital Foligno
Població
Total 57.059 (2016)
• Densitat 215,59 hab/km²
Geografia
Superfície 264,67 km²
Altitud 234 m
Limita amb
Indicatius
Codi postal 06034; 06030; 06037
Fus horari
Prefix telefònic 0742
Codi ISTAT 054018
Codi cadastral D653
Altres dades
Agermanament Gemona del Friuli
La Louvière
Shibukawa

Web Pàgina de l'Ajuntament
Modifica dades a Wikidata

Foligno és una ciutat de la regió de l'Úmbria a Itàlia, província de Perusa, a l'esquerra del riu Topino. L'any 2007 tenia 56.036 habitants.

Història[modifica]

Fulginum, d'origen umbre, el nom del qual derivava de la divinitat anomenada Fulgínia, va passar sota domini romà després de la batalla de Sentino el 295 aC, i fou municipi romà; era a uns 12 km de Mevania i 5 de Forum Flaminii. No era una ciutat important i Estrabó no l'esmenta entre les ciutats properes a la via Flamínia (on Fulginum es trobava), però si que l'esmenta Ciceró que l'esmenta com a municipi però en condició subordinada de prefectura. A la guerra de Perusa el 41 aC fou ocupada per Ventidius i Asinius, generals d'Antoni. Silius Italicus diu que no tenia muralles i era a la plana. A l'Itinerari de Jerusalem és esmentada com a civitas.

Va pertànyer als ostrogots, bizantins i llombards; al segle IX fou destruïda pels sarraïns i a finals del segle X pels hongaresos. Frederic I Barba-roja la va dominar i després es va constituir el comú i al segle XIII fou incorporada als Estats Pontificis però el 1227 fou ocupada per Guiscard, capità de l'emperador Frederic II, i fou el principal nucli gibel·lí de l'Úmbria, lliurant diverses guerres contra Perusa. El 1239 foren expulsats el gibel·lins però el 1240 l'emperador la va recuperar. El domini gibel·lí va durar amb alternatives fins al 1305 en què obtingué la quasisenyoria de la ciutat la família güelfa dels Trinci, senyoria que va acabar el 1439 amb la massacre dels Trinci, tornant la ciutat a domini directe del Papa. El segle XV era famosa pels seus gravats i especialment per la primera còpia de la Divina Comèdia, datada l'11 d'abril de 1472.

Va romandre sota domini del Papa fins al 1797, i després fou ocupada pels francesos, austríacs i altre cop pels francesos quedant integrada a la República Cisalpina, després República Italiana el 1802, i Regne d'Itàlia el 1805. Els austríacs van tornar el 1814 i el 1815 el Congrés de Viena va ratificar la pertinença als Estats Pontificis. El 1860 va passar al Regne d'Itàlia.

Fills il·lustres[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Foligno Modifica l'enllaç a Wikidata