Mevània

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Mevània (Mevania, Μηουανία) fou una ciutat d'Úmbria a la via Flamínia entre Carsulae i Fulginum, a la vora del riu Tinia. És la moderna Bevagna.

Era una ciutat de certa importància abans de la conquesta romana.[1] Estrabó l'esmenta com una de les principals ciutat de l'Úmbria i Plini diu que era de les poques ciutats d'Itàlia que tenia muralles fetes de rajoles. Queden algunes restes de l'amfiteatre, i algun mosaic de les antigues termes. A l'època cristiana fou seu d'un bisbat.

El 308 aC, durant la Segona Guerra Samnita els umbris hi van establir el seu quarter general en la campanya en què foren derrotats per Quint Fabi Màxim Rul·lià. Llavors va passar a dependre del regne de Roma i va continuar mantenint una certa importància amb rang municipal.

Durant l'any dels quatre emperadors, en la guerra entre Vespasià i Vitel·li fou ocupada per aquest darrer amb la idea de defensar els passos dels Apenins,[2] contra el primer, però aviat va abandonar el lloc i es va retirar a Roma.

A aquesta ciutat o a Hispellum va néixer el poeta Propertius. A la ciutat es produïa el vi anomenat Irtiola, probablement el mateix avui anomenat "Pizzotello".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (llatí) Titus Livi, Ab Urbe Condita
  2. (llatí) Tàcit, Historiarum libri