Rapte de les sabines
Guerres del regne de Roma | |
|---|---|
Guerres apòcrifes del regne de Roma | |
Rapte de les sabines - Cenina - Antemnes - Crustumeria - Fidenes - Veïs - Alba Longa - Mevània - Apiolae - Cortuosa | |
Guerres del regne de Roma | |
El rapte de les sabines és un episodi mitològic de la història de Roma.[1]
Segons la llegenda,[2] als primers temps del Regne de Roma la població era eminentment masculina. Per tal de solucionar això, Ròmul, el seu fundador i primer rei de Roma, va organitzar unes proves esportives en honor del déu Neptú, a les quals va convidar els pobles veïns. N'hi van acudir diversos, però els d'una població, la Sabínia, van ser especialment voluntariosos i hi van acudir amb les seves dones i fills, precedits pel seu rei.
Va començar l'espectacle dels jocs i, tal com estava acordat, a un senyal cada un dels romans va raptar una dona, i després van fer fora els homes. Els romans van intentar aplacar les dones convencent-les que tan sols ho havien fet perquè volien que elles fossin les seves dones, i que elles haurien de sentir-se orgulloses de passar a formar part d'un poble que havia estat escollit pels déus.
Els sabins, evidentment enfadats per la traïció i el rapte de les seves dones, van atacar els romans i els van anar acorralant al Capitoli. Quan anaven a enfrontar-se en el que semblava ser la batalla final, les sabines es van interposar entre ambdós grups de combatents per tal que deixessin de matar-se, perquè -van raonar-, si guanyaven els romans, elles perdrien els seus pares i germans, i, si guanyaven els sabins, elles perdrien els seus marits i fills, ja que la guerra havia durat força anys. Les sabines van aconseguir fer-los entrar en raó, i finalment es va celebrar un banquet per tal de festejar la reconciliació. A més a més, el rei de Sabínia, Titus Taci, i Ròmul van formar una diarquia a Roma que va durar fins a la mort de Titus.
Art[modifica]
El rapte de les sabines ha aparegut en diverses obres d'art, entre les quals cal destacar: El rapte de les sabines de Giambologna, El rapte de les sabines de Nicolas Poussin, Les sabines de Jacques-Louis David (1799), o diverses pintures de Pablo Picasso; així com l'obra simfònica del mateix títol de Manuel Blancafort (1931).
Referències[modifica]
- ↑ Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. 1a edició. Edicions 62, 1997 (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1.
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita (llatí)
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rapte de les sabines |