Quint Fabi Màxim Rul·lià

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaQuint Fabi Màxim Rul·lià
Nom original Quintus Fabius Maximus Rullianus
 cònsol romà
322 aC – 321 aC
1
2
Juntament amb Luci Fulvi Curi
 cònsol romà
310 aC – 309 aC
3
4
Juntament amb Gai Marci Rutile Censorí
 cònsol romà
308 aC – 307 aC
5
6
Juntament amb Publi Deci Mus
 cònsol romà
297 aC – 296 aC
7
8
Juntament amb Publi Deci Mus
 cònsol romà
295 aC – 294 aC
9
10
Juntament amb Publi Deci Mus
 dictador
315 aC – 314 aC
Dades biogràfiques
Naixement s. IV aC
Mort s.III aC
Roma
Nacionalitat romà
Es coneix per guerres samnites
Activitat professional
Ocupació militar i governant
Època República Romana
Dades familiars
Dinastia Gens Fàbia
Fills Quint Fabi Màxim Gurges
Pare Marc Fabi Ambust
Germans
Modifica dades a Wikidata

Quint Fabi Màxim Rul·lià —en llatí Quintus Fabius M. F. N. N. Maximus Rullianus— fou un magistrat romà fill de Marc Fabi Ambust, que va ser escollit cònsol cinc vegades. En la seva joventut fou acusat de desobediència pel dictador Papiri Cursor i declarat culpable però perdonat. Fou també edil curul el 331 aC quan, per les revelacions d'una dona esclava, va saber que moltes dones romanes enverinaven els seus marits. El 315 aC li van demanar que fos dictador per liderar la segona guerra samnita.

Acusació de desobediència[modifica]

El cònsol del 325 aC, Luci Furi Camil II, es va posar malalt i va haver de deixar el comandament a Luci Papiri Cursor Mugil·là, cònsol l'any anterior, que, per instruccions del senat, fou nomenat dictador, amb Quint Fabi Màxim Rul·lià com a magister equitum. Els dos es van distingir al camp de batalla. En aquest any els auspicis no eren favorables i Papiri fou advertit per esperar uns auspicis millors; mentre se'n va anar a Roma i va deixar encarregat el seu magister equitum amb l'ordre de mantenir les posicions sense enfrontar-se a l'enemic mentre continuessin els mals auspicis, però no el va obeir i després d'uns preparatius va avançar cap a Inbrinium, capital d'un districte amb igual nom, on es va enfrontar amb les forces samnites i va obtenir un èxit complet en el que va tenir una bona part el tribú militar Luci Comini, en el que es diu que van morir uns vint mil samnites.[1] Tit Livi esmenta que algunes fonts diuen que foren dos i no una les batalles lliurades, ambdues guanyades pels romans, però els autors més antics només parlen d'una i alguns fins i tot no en fan cap esment. Es va fer un gran botí i es va capturar força material de guerra. Fabi Màxim va enviar missatgers a anunciar la seva victòria al senat, i no al seu cap, el dictador; aquest no va desautoritzar de moment al seu general però després va canviar de parer i es va dirigir al senat per reclamar el càstig per la desobediència a fi i efecte de mantenir la dignitat del dictador; a tota velocitat es va dirigir al Samni, on ja s'havien rebut notícies que anava cap allí en actitud venjativa i ple de gelosia.[2]

Fabi Màxim va reunir les tropes i les va preparar fins que va aparèixer el dictador que va iniciar mesures per castigar la insubordinació. Quasi es va produir un motí entre els soldats, que aclamaven a Fabi; aquest va rebre l'ordre de presentar-se l'endemà però a la nit va sortir cap a Roma, i el seu pare Fabi Ambust, que havia estat cònsol tres vegades i havia estat també dictador, va convocar el Senat; en plena reunió va arribar Papiri Cursor que havia seguit Fabi amb un grup de cavalleria, i va ordenar la detenció de Cursor. Fabi Ambust va apel·lar llavors als tribuns del poble. El jove Fabi tenia el suport del senat, del poble, dels tribuns i de l'exèrcit absent, però el dictador tenia la suprema autoritat segons era costum i en un discurs va deixar clar que si es permetia la desobediència, en endavant ja ningú creuria ningú i la disciplina romana s'acabaria. Els tribuns llavors van veure que tenia raó i li van demanar clemència. Llavors el dictador el va declarar culpable i tot seguit va oferir un culpable com a regal al poble de Roma, el que de fet significava la seva absolució.[3]

Segona guerra samnita[modifica]

El 322 aC fou elegit cònsol per primer cop amb Luci Fulvi Curi. La guerra al Samni fou la principal preocupació. Els samnites havien contractat mercenaris dels territoris veïns i quan aquest fet es va conèixer es va considerar convenient nomenar un dictador, càrrec que va recaure en Aule Corneli Cos Arvina. Sembla que Quint Fabi va romandre a la Pulla on va derrotar els samnites.[4] Després del desastre de la batalla de les Forques Caudines el 321 aC fou breument interrex.

El 315 aC fou designat dictador i va marxar cap a Saticula mentre els cònsols de l'any (Quint Publili Filó i Luci Papiri Cursor Mugil·là, igual que havien fet els de l'any anterior, van romandre a Roma. Els samnites es van retirar de Plistica i es van dirigir amb noves forces cap a Saticula; el dictador es va presentar també a aquesta ciutat amb reforços. Els samnites van fer diversos atacs de distracció als que el dictador no va donar importància i es va limitar a reforçar les defenses. Els samnites van atacar dia darrere dia però finalment el magister equitum Quint Auli Corretà, sense permís del seu superior, va atacar el camp samnita amb fúria, amb totes les seves forces de cavalleria, i els va expulsar del camp. Tant el comandant samnita com Auli van morir a la batalla. El germà d'Auli va venjar la seva mort. El cos d'Auli va poder ser rescatat i els samnites van aixecar el camp i es van dirigir altre cop a assetjar Plistica. Pocs dies després Saticula es va rendir però els samnites van assaltar i prendre Plistica.[5]

Les legions es van dirigir des del Samni i la Pulla cap a Sora, ciutat poblada per volscs on hi havia establerta una colònia romana, que s'havia revoltat contra els romans i havia matat els colons. Els samnites també van marxar cap a la zona i els dos exèrcits es van trobar a prop de la ciutat, a Lautulae o Ad Lautulas, un pas de muntanya entre Tarracina i Fundi, pas que era fàcilment defensable. La batalla no va tenir un resultat clar i molt possiblement fou desfavorable pels romans.[6]

El nou magister equitum, Gai Fabi, que havia sortit de Roma amb l'exèrcit de refresc, va establir posició allí on li va ordenar el dictador Rul·lià. Aquest es va tancar al seu camp com si esperés un setge i quan al cap d'uns dies el samnites el van atacar, va arribar Fabi amb les tropes de refresc i els va derrotar. El camp samnita fou capturat. Els samnites es van dispersar per tots els vents. El camp fou saquejat. El camp romà va patir minses destruccions. L'exèrcit romà es va dirigir llavors cap a Sora, la ciutat-colònia revoltada contra Roma.[7]

El 310 aC fou elegit cònsol altre cop junt amb Gai Marci Rutil Censorí. El primer va agafar el comandament a Sutrium on va portar reforços des de Roma. Els etruscs també van aixecar un altre exèrcit i el van enviar a Sutrium en suport dels assetjants. El cònsol Fabi va arribar amb les seves forces a Sutrium i es va trobar amb l'exèrcit enemic que assetjava la ciutat, el qual era més nombrós. Els etruscs es van confiar en la seva superioritat numèrica i en canvi Fabi agafava posicions estratègiques millors amb dos ales protegides per formacions rocoses i un front principal. Els hastats (hastati) i els prínceps (princeps) romans es van finalment imposar i van dispersar als etruscs que foren perseguits per la cavalleria romana. Molts etruscs estaven ferits i altres desarmats (havien perdut les seves armes a la fugida) i es van refugiar al bosc Cimini (Ciminius Silva) on els romans van fer una carnisseria, matant milers d'etruscs. Foren capturats 38 estendards i un gran botí fou fet al campament principal. Es va discutir encara si seguir empaitant els fugitius.[8]

Després els romans van travessar el bosc (que mai havia estat creuat pels romans ni tan sols per mercaders) i van avançar cap a Camerinum; els soldats van saquejar diversos llogarets i les terres etrusques. Una delegació de cinc membres enviada pel senat, formada per dos tribuns del poble, es va presentar a Fabi per ordenar que no creués el bosc, cosa que era considerat un mal auguri pels romans, però van arribar massa tard i només van poder retornar a Roma per informar de la victòria.[9]

Els saquejos romans van produir un efecte de resistència entre els etruscs de la regió de les muntanyes Cimínies, a Etrúria i a Úmbria. L'altre exèrcit etrusc que s'havia aixecat i que no havia arribat encara a Sutrium, va avançar ara en ordre disposat a combatre i es va aturar a prop dels romans,els quals van refusar el combat; els comandants romans van ordenar repartir les racions de menjar i mantenir-se ferms davant l'enemic a qualsevol hora. Al capvespre el comandant romà va arengar els seus i va elogiar els samnites,però va menysprear els etruscs en el combat; no hi havia cap més exèrcit romà de reserva. Abans de l'alba es va iniciar el combat amb un atac romà al camp enemic que fou agafat desprevingut i molts no van poder agafar ni les armes, i els que ho van poder fer foren derrotats; els romans els van perseguir i la major part dels etruscs es va refugiar als boscos; el campament fou pres pels romans i l'or i la plata que s'hi va trobar fou entregat al cònsol i la resta del botí fou pels soldats. Entre morts i presoners els etruscs van tenir 60.000 baixes. Aquesta fou la segona part de la batalla de la Silva Ciminius, que va suposar un gran triomf romà i es va lliurar segons molts autors a prop de Perusa . Després de la victòria, Perusia, Cortona i Arretium, els tres principals estats etruscs, van demanar la pau a Roma. Una treva per trenta anys els fou atorgada pel senat.

Coneguda pels samnites la notícia que els romans havien creuat el bosc Cimini, van considerar que això era de bona sort per ells i que els romans trobarien més enllà del bosc mai abans franquejat, el seu final; però més tard, amb la victòria romana, van haver de deixar aquestes especulacions i dedicar-se a combatre a Marci i si aquest no els donava ocasió de combatre, marxar cap a Etrúria pel país dels marsis i els sabins. Marci va avançar contra ells i es va lliurar una batalla que no va tenir resultat decisiu i cap part es va poder donar per guanyadora, si bé es pensa que la pitjor part se la van endur els romans, que van perdre alguns cavallers (membres de l'ordre eqüestre) i alguns tribus militars, i Marci mateix fou ferit. Les notícies sobre això, que van arribar a Roma exagerades, van alarmar el Senat, que va nomenar un dictador.[10] Per al càrrec es va proposar a Luci Papiri Cursor Mugil·là que a partir d'aquell moment, segurament ja avançat l'any, seria considerat el general en cap. Abans de nomenar-lo calia notificar-ho als cònsols. Com que no es va poder enviar un missatger al Samni perquè tot el país era hostil, el senat va tardar a saber que Marci restava viu, i aquesta notificació no es va poder fer; l'altre cònsol, Fabi, era rival de Cursor i el senat li va enviar una delegació amb diverses persones de rang consular que havien d'usar la seva influència per demanar al cònsol que oblidés la seva enemistat amb Cursor en bé de la pàtria. Fabi, després d'escoltar els missatgers amb els ulls perduts, es va retirar sense dir paraula. A la mitjanit, com era tradició, Papiri Cursor fou proclamat dictador. Fabi va fer avinent que li havia costat molt controlar-se i quan una delegació li va anar a agrair el seu silenci d'hores abans, va explotar i els va fer fora.[10]

Fou cònsol altre cop el 309 aC segons Tit Livi o potser estava en vigor el mandat del dictador i de fet va exercir el 308 aC. El 309 aC la ciutat de Perúsia va trencar la treva. El cònsol Fabi va lliurar batalla i va derrotar les forces de la ciutat a prop d'aquesta, i l'haguera conquerit però una delegació del govern local fou enviada a Fabi per demanar la pau. Els romans van establir una guarnició a Perúsia, i tot seguit diverses ciutats-estats d'Etrúria van enviar delegacions al cònsol per demanar l'establiment de relacions amistoses; les delegacions foren enviades al senat de Roma, que ho va acceptar. Fabi va entrar en processó triomfal a la capital. Els grans triomfadors sobre els samnites, Publi Deci Mus i Marc Valeri Corv, foren tot seguit escollits quasi per unanimitat per l'any següent l'un com a cònsol i l'altre com a pretor (Valeri ocupava aquest càrrec per quarta vegada). El cònsol Quint Fabi Màxim Rul·lià fou nomenat altra vegada com a cònsol suposadament com a compensació per haver estat sobrepassat l'any anterior pel dictador tot i la seva brillant victòria al bosc Cimini.[11]

El 308 aC els dos cònsols van arreglar els seus respectius comandaments, amb Deci a Etrúria i Fabi al Samni.

Fabi va anar a Nucèria Alfaterna, que li va enviar una delegació demanant la pau, però Fabi la va refusar, ja que anteriorment li havia estat oferta la pau a la ciutat i l'havia refusat. Va començar l'atac a Alfaterna, que es va haver de rendir de manera incondicional. Un altre combat amb els samnites va suposar una fàcil victòria romana, batalla que és recordada perquè els marsis van lluitar per primera vegada al costat dels samnites contra Roma, i els pelignes, que havien seguit als marsis, van participar tanmateix amb ells de la derrota.[12]

Va romandre al Samni com a procònsol el 307 aC i va derrotar els samnites a prop d’Allifae, i encara que no fou una gran batalla els samnites foren derrotats i encara que van conservar el camp durant el dia, a la nit hi van entrar els romans i ningú es va poder escapar. A la matinada es va oferir la rendició que fou acceptada a condició de lliurar l'armament i passar sota el jou. Uns set mil aliats samnites, per als qui res s'havia establert a la rendició, foren venuts com a esclaus, amb l'excepció d'aquells que van dir ser hèrnics, que foren separats i posats sota custòdia i després enviats al senat, el qual va ordenar una investigació sobre si havien lluitat amb els samnites com a voluntaris o com a reclutats, i mentrestant foren entregats en custodia a les ciutats llatines.[13]

Postguerra[modifica]

El 304 aC Fabi fou censor i sembla que va modificar els sistemes introduïts per Appi Claudi Cec a la censura el 312 aC incrementant el poder dels equites i confirmant la pertinença dels lliberts a una de les tribus romanes.

Tercera guerra samnita[modifica]

No torna a aparèixer fins al 297 aC quan fou cònsol per cinquena vegada, segons Livi contra el seu propi desig, i va rebre Samni com a província. El resultat de la campanya no es coneix amb detall. Altra vegada fou cònsol el 296 aC per sisena vegada i va dirigir l'exèrcit a la gran batalla de Sentinum, contra samnites, gals, umbres i etruscos, on va obtenir la victòria el 4 de setembre; després va anar a Etrúria.[14]

El 292 aC fou llegat del seu fill Quint Fabi Màxim Gurges.

Honors[modifica]

Fabi Màxim va succeir al seu pare en el títol honorífic de Princeps Senatus. No molt de temps després va morir i el seu funeral fou pagat per una subscripció pública tot i que la família era rica, i el seu fill va utilitzar els diners per donar una festa pública (epulum) i en distribució de provisions (visceratio) pels ciutadans romans.

Referències[modifica]

  1. Titus Livi, Ab urbe condita, VIII, 30
  2. Titus Livi, Ab urbe condita, VIII, 31-32
  3. Titus Livi, Ab urbe condita, VIII, 35
  4. Titus Livi, Ab urbe condita, VIII, 38
  5. Titus Livi, Ab urbe condita, IX, 22
  6. Diodor de Sicília, Biblioteca Historica, XIX, 72
  7. Titus Livi, Ab urbe condita, IX, 23
  8. Titus Livi, Ab urbe condita, IX, 35
  9. Titus Livi, Ab urbe condita, IX, 36
  10. 10,0 10,1 Titus Livi, Ab urbe condita, IX, 38
  11. Titus Livi, Ab urbe condita, IX, 40
  12. Titus Livi, Ab urbe condita, IX, 41
  13. Titus Livi, Ab urbe condita, IX, 42
  14. Titus Livi, Ab urbe condita, X, 24