Marc Valeri Corv

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMarc Valeri Corv
Triumph of Marcus Valerius Corvinus.PNG
Representació d'un triomf dedicat a Corv. Fris del palau Krasinski.
Nom original Marcus Valerius Corvus Calenus
 cònsol in absentia
348 aC – 347 aC
 cònsol romà
346 aC – 345 aC
Juntament amb Gai Peteli Libó Visol II
 cònsol romà
343 aC – 342 aC
Juntament amb Aule Corneli Cos Arvina
 cònsol romà
335 aC – 334 aC
Juntament amb Marc Atili Règul
 cònsol romà
300 aC – 329 aC
← dictador del 331
Juntament amb Quint Appuleu Pansa
Dades biogràfiques
Naixement v.371
Mort 271 aC
Nacionalitat romà
Es coneix per vèncer un gegant gal
conquesta de Satricum i Cales
Ocupació militar i polític
Fills Marc Valeri Màxim Corví
Modifica dades a Wikidata

Marc Valeri Corv (vers el 371 aC - 271 aC) fou un magistrat romà i militar, amb una distingida carrera política que el va portar a ser escollit cònsol sis vegades, la primera a la rara edat de 23 anys. També va ser escollit dictador dues vegades i va comandar l'exèrcit durant la primera i segona guerres samnites. Va tenir una vida llarga, segons diu la tradició va morir als cent anys.

Tribú militar[modifica | modifica el codi]

Era membre de la gens Valèria, una família de la classe patrícia. La primera notícia que es té d'ell és de l'any 349 aC, quan va servir com a tribú militar a l'exèrcit del cònsol Luci Furi Camil I en la campanya contra els gals.[1] Segons la llegenda, abans de començar una batalla, un dels guerrers gals, de mida gegantina, va desafiar qualsevol romà que gosés lluitar contra ell en combat singular i, Valeri acceptar. Mentre s'aproximaven l'un a l'altre un corb va anar a parar al seu escut i quan el gal va atacar, el corb va aixecar el vol cap a la cara del gal, que a causa d'això va ser travessat per l'espasa de Valeri. A la batalla que va seguir els gals foren derrotats.[2][3] En aquest any hi va haver pau i es va fer un tractat amb Cartago. Com a premi pel coratge demostrat, el jove Valeri va rebre deu bous i una corona daurada i des de llavors li van afegir al seu cognom el de Corvus, que vol dir «corb».[4]

Primer consolat[modifica | modifica el codi]

La història del corb fou interpretada pels ciutadans romans com una mena d'escollit pels déus i la seva popularitat va fer que fos triat cònsol in absentia l'any 348 aC, amb només 22 anys. El càrrec el va exercir junt amb Marc Popil·li Laenes I. Durant aquest consolat es va signar un tractat entre Roma i Cartago.[5] L'any següent fou probablement escollit pretor.[6]

Segon consolat[modifica | modifica el codi]

El 346 aC fou cònsol per segona vegada junt amb Gai Peteli Libó i va fer la guerra contra els volscs, als que va derrotar en una batalla, i va conquerir Satricum, que va incendiar i va destruir fins als fonaments excepte el temple de la Mater Matuta. Va obtenir els honors del triomf en tornar a Roma.[2][5]

Tercer consolat[modifica | modifica el codi]

Fou cònsol per tercera vegada el 343 aC amb Aule Corneli Cos Arvina i li fou encarregada la guerra contra els samnites que acabava d'esclatar. Era molt popular entre la tropa i tot i la seva joventut ja era un general amb experiència. Va derrotar els samnites a Mons Gaurus, a prop de Cumes. Les forces del seu col·lega Arvina van estar en perill a Caudium però foren salvats pel valor de Publi Deci i després els dos cònsols van reunir els seus exèrcits i van derrotar altre cop als samnites a Suessula on quaranta mil escuts foren recollits del camp de batalla, més 170 estendards. En tornar a Roma va obtenir altre cop els honors del triomf.[2][7] Després d'això va passar l'hivern a la Campània per protegir aquest territori de les incursions samnites.[8]

Amotinament a Càpua[modifica | modifica el codi]

El 342 aC fou nomenat dictador degut a un amotinament a l'exèrcit estacionat a Càpua i les ciutats de Campània; els amotinats van marxar cap a Roma i van acampar a uns 15 km de la ciutat.[8] Corv els va anar a trobar en aquest lloc, i va preferir dialogar a guerrejar contra ells. Per la seva influència fou concedida una amnistia i després es van dictar importants lleis que en part atenien a les demandes dels soldats.[9][10]

Conquesta de Cales[modifica | modifica el codi]

El 335 aC fou cònsol per quarta vegada junt amb Marc Atili Règul quan els sidiquins s'havien unit als àusons de Cales. La lluita fou encarregada a Corv i Cales fou conquerida a l'assalt i els romans van establir una colònia de 2.500 homes. Corv va obtenir altre cop els honors del triomf i el sobrenom de Calè (Calenus).[11]

Segona guerra samnnita[modifica | modifica el codi]

El 332 aC i el 320 aC va ser interrei, però excepte aquests càrrecs no és esmentat en aquest període.[8] El 313 aC va ser un dels triumvirs encarregats de fundar la colònia de Saticula.[12] El 309 aC Tit Livi esmenta un magister equitum del dictador Luci Papiri Cursor que anomena Marc Valeri, que podria ser Marc Valeri Corv; Livi diu que fou nomenat pretor per quarta vegada com agraïment dels seus serveis en la batalla lliurada aquest any contra els samnites a Longulae.[13][14]

Enfrontaments contra marsis i etruscs[modifica | modifica el codi]

El 301 aC quan tenia uns 70 anys, fou nomenat altre cop dictador degut a la revolta d'etruscs i marsis a Arretium i Carseola. [15] Corv va derrotar els marsis en una batalla i els va ocupar diverses ciutats fortificades com Miliònia (Milonia), Plestina i Fresília (Fresilia).[16] Els marsis van demanar la renovació de l'antiga aliança amb Roma, que els hi fou concedida però van haver de cedir una part de les seves terres. Llavors va anar a Etrúria, però abans de començar la lluita va haver de tornar a Roma per fer els auspicis. En la seva absència el seu magister equitum fou atacat pels etruscs i fou derrotat, fet en el qual es van perdre molts homes i estendards. Això va causar commoció a Roma on es va decretar el justinium (aturada general de l'activitat) i es van fortificar les muralles com si l'enemic fos a la vora. Però Corv va tornar a Etrúria i aviat la situació va canviar i els etruscs foren derrotats en una gran batalla. Corv va rebre una vegada més els honors del triomf.[17]

Cinquè consolat[modifica | modifica el codi]

El 300 aC fou nomenat cònsol per cinquena vegada junt amb Quint Appuleu Pansa. Els ordres de plebeus i patricis estaven enfrontats i sembla que Corv fou un home de consens.[18] Durant el seu consolat es va aprovar la lex Ogulnia per la qual el Col·legi dels Pontífexs i el d'àugurs foren oberts als plebeus. El cònsol va renovar la llei per la qual els ciutadans tenien dret d'apel·lació al poble (provocatio) i es van establir els càstigs per la seva transgressió.[14][19]

Darrers anys[modifica | modifica el codi]

El 299 aC fou elegit cònsol sufecte per substituir el lloc de Tit Manli Torquat que havia mort d'una caiguda de cavall durant la guerra amb els etruscs. Aquests, en assabentar-se de l'arribada de Corv es van tancar a les seves places fortificades i no es van arriscar a cap batalla; Corv va incendiar diverses poblacions etrusques.[20]

En acabar el seu període es va retirar de la vida pública però encara va viure 30 anys més i va arribar a centenari, amb bona salut fins al final. Marc Valeri Corv se sap que va exercir magistratures curuls 21 vegades; fou dues vegades dictador i sis vegades cònsol. Va morir el 271 aC.[21]

August li va erigir una estàtua al seu fòrum junt amb la d'altres herois romans.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Broughton, 1951, p. 129.
  2. 2,0 2,1 2,2 Smith, 1867, p. 861.
  3. Forsythe, 2005, p. 306.
  4. Titus Livi, Ab Urbe condita, VII, 26, 1-5
  5. 5,0 5,1 Broughton, 1951, p. 131.
  6. Broughton, 1951, p. 130.
  7. Arnold, 1840, p. 115.
  8. 8,0 8,1 8,2 Broughton, 1951, p. 133.
  9. Arnold, 1840, p. 120-122.
  10. Oakley, 2007, p. 471.
  11. Titus Livi, Ab Urbe condita IX:40-41
  12. Broughton, 1951, p. 159.
  13. Broughton, 1951, p. 164.
  14. 14,0 14,1 Smith, 1867, p. 862.
  15. Broughton, 1951, p. 169-170.
  16. Forsythe, 2005, p. 295.
  17. Oakley, 2007, p. 44-45.
  18. Bringmann, 2007, p. 54.
  19. Broughton, 1951, p. 172.
  20. Broughton, 1951, p. 173.
  21. Ciceró, Catilinae 17

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Arnold, Thomas. History of Rome, Vol. II. B Fellows, 1840. 
  • Brinmann, Klaus. A History of the Roman Republic, 2007. 
  • Broughton, T. Robert S.. The Magistrates of the Roman Republic, volum I. American Philological Association, 1951. 
  • Forsythe, Gary. A Critical History of Early Rome from Prehistory to the First Punic War. Palevsky, 2005. 
  • Oakey, S. P.. A Commentary on Livy, Vol. IV. Oxford University Press, 2007. 
  • Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Vol I. John Murray, 1867.