271 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 271 aC (cclxxi aC) |
| Islàmic | 920 aH – 919 aH |
| Xinès | 2426 – 2427 |
| Hebreu | 3490 – 3491 |
| Calendaris hindús | -215 – -214 (Vikram Samvat) 2831 – 2832 (Kali Yuga) |
| Persa | 892 BP – 891 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -20 |
| Ab urbe condita | 483 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 300 aC 290 aC 280 aC - 270 aC - 260 aC 250 aC 240 aC | |
| Anys | |
| 274 aC 273 aC 272 aC - 271 aC - 270 aC 269 aC 268 aC | |
El 271 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Claudus i Clepsina (o, més rarament, any 483 ab urbe condita). L'ús del nom «271 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments[modifica]
Àsia Menor[modifica]
- Final de la Primera guerra síria (274 aC-271 aC). Ptolemeu II Filadelf recupera i conserva Cilícia occidental, i les costes de Pamfília, Lícia i Cària, la Celesíria i Fenícia i la Jònia, Cíclades i Samos.[2]
Antiga Grècia[modifica]
- Antígon II Gònatas controla tot el Macedònia després de la mort de Pirros (272 aC).[3]
Antiga Roma[modifica]
- Aquest any són elegits cònsols Gai Quinti Claudus i Luci Genuci Clepsina.[4]
- Clepsina és enviat a sotmetre la legió de Campània que dirigida per Deci Jubel·li, s'havia revoltat i s'havia apoderat de Rhegium. Després d'un llarg setge, va ocupar la ciutat i mata tots els vagabunds i lladres que troba entre els soldats i a la resta, uns 300, els envia de retorn a Roma per ser jutjats. Allà els flagel·len i els decapiten al Forum.[5][6][7]
- De Gai Quinti Claudus no es coneix res, només el seu nom, que es troba als Fasti.[4]
Naixements[modifica]
- Arat de Sició, militar, polític i historiador, dirigent de la Lliga Aquea.[8]
Necrològiques[modifica]
- Marc Valeri Corvus, magistrat romà. Va exercir magistratures curuls 21 vegades. Va ser dues vegades dictador i sis vegades cònsol.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Zeidan, Adam. «Syrian wars». Enciclopaedia Britannica. [Consulta: 26 març 2024].
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXV, 2
- ↑ 4,0 4,1 Smith, William (ed.). «Claudus, Quinctius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 26 març 2024].
- ↑ Pau Orosi. Historiæ adversum Paganos, IV, 3
- ↑ Dionisi d'Halicarnàs. Antiguitats romanes, XX, 7
- ↑ Sext Juli Frontí. Estratagemes, IV, 1
- ↑ Polibi. Història, II, 43
- ↑ Ciceró, Orationes in Catilinam 17