Vés al contingut

342 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre342 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià342 aC (cccxlii aC)
Islàmic993 aH – 992 aH
Xinès2355 – 2356
Hebreu3419 – 3420
Calendaris hindús-286 – -285 (Vikram Samvat)
2760 – 2761 (Kali Yuga)
Persa963 BP – 962 BP
Armeni-
Rúnic-91
Ab urbe condita412
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
370 aC 360 aC 350 aC - 340 aC - 330 aC 320 aC 310 aC
Anys
345 aC 344 aC 343 aC - 342 aC - 341 aC 340 aC 339 aC

El 342 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. En temps de la República i de l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat d'Ahala i Rútil (o, més rarament, any 412 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). L'ús del nom «342 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Antic Egipte

[modifica]

Antiga Grècia

[modifica]
  • Alexandre I, fill de Neoptòlem I, puja al tron de l'Epir, després de destronar al seu oncle Arimbes.[3]
  • Antifont d'Atenes, un atenenc contemporani de Demòstenes que per alguna raó havia estat exclòs de la llista de ciutadans d'Atenes, es posa al servei de Filip II de Macedònia, i li proposa d'incendiar l'arsenal del Pireu. Quan arriba clandestinament a Atenes per a fer la feina promesa és detingut i jutjat. És declarat culpable i executat.[4]
  • Negociacions de Filip II amb Atenes sobre diversos punts conflictius: l'illa d'Halonnesos, ocupada per Filip II quan era en mans de pirates.La restitució de les propietats a alguns atenencs expropiats a Potidea. La possessió d'Amfípolis. Les ciutats tràcies ocupades per Filip. el suport de Filip a la ciutat de Càrdia per una disputa de límits amb Atenes. Cap dels afers es pot solucionar.[5]
  • Filip II entra a Tràcia, al país dels prínceps Teres i Cersobleptes, els derrota i estableix colònies al seu territori.[6]
  • Diòpites, comandant atenenc al Quersonès, s'enfronta als macedonis; queixa del rei macedoni a Atenes. Aquesta busca l'aliança de Pèrsia.[7]

Sicília

[modifica]

Antiga Roma

[modifica]
  • Quint Servili Ahala i Gai Marci Rútil són elegits cònsols.[9]
  • Marci Rútil, aquest any, el segon de la Primera Guerra Samnita, està estacionat a la Campània, on descobreix una conspiració entre les tropes romanes, que sufoca abans que esclati, amb sàvies i prudents mesures.[10]
  • Quint Servili Ahala es queda a Roma mentre el seu company dirigeix la guerra.[11]
  • Marc Valeri Corvus és nomenat dictador per l'amotinament de l'exèrcit estacionat a Càpua i les ciutats de Campània. Els amotinats marxen cap a Roma i acampen a uns 15 km de la ciutat. Corvus els va a trobar i prefereix dialogar a guerrejar contra ells. Per la seva influència se'ls concedeix una amnistia. Es dicten diverses lleis que en part atenen les demandes dels soldats.[12]
  • Batalla del Mont Gaurus.[13] Aquesta és la batalla més important de la Primera Guerra Samnita (343 aC-341 aC), i suposa un èxit per als romans, comandats per Marc Valeri Corvus. La victòria és reconeguda per Cartago, un aliat de Roma en aquell moment, que felicita els romans i els envia una corona d'or per al Temple de Júpiter Capitolí.[14]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Dandamaev, M. A.. A Political History of the Achaemenid Empire (en anglès). Brill, 1989, p. 311. ISBN 9004091726. 
  3. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIV, 92
  4. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 7
  5. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 8-10
  6. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 7-8
  7. Demòstenes. Περὶ τῶν ἐν Χερροονήσῳ, 123
  8. Plutarc. Vides paral·leles: Timoleont, VIII, 24
  9. «Ru'tilus, C. Ma'rcius». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870. 
  10. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 38-39
  11. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 11, 17
  12. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 40-42
  13. Heurgon, Jacques. Rome et la Méditerranée occidentale jusqu'aux guerres puniques. París: P.U.F, 1993, p. 321. ISBN 9782130457015. 
  14. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 37-38