346 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 346 aC (cccxlvi aC) |
| Islàmic | 997 aH – 996 aH |
| Xinès | 2351 – 2352 |
| Hebreu | 3415 – 3416 |
| Calendaris hindús | -290 – -289 (Vikram Samvat) 2756 – 2757 (Kali Yuga) |
| Persa | 967 BP – 966 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -95 |
| Ab urbe condita | 408 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 370 aC 360 aC 350 aC - 340 aC - 330 aC 320 aC 310 aC | |
| Anys | |
| 349 aC 348 aC 347 aC - 346 aC - 345 aC 344 aC 343 aC | |
El 346 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. En temps de la República i de l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Corvus i Visol (o, més rarament, any 408 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). L'ús del nom «346 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Antiga Grècia
[modifica]- Filòcrates, orador atenenc, va tenir un paper important en el tractat de pau negociat amb Filip II de Macedònia. Dona suport juntament amb Demòstenes a la petició dels amics dels atenencs que havien estat fets presoners a Olint l'any 347 aC i fa enviar un ambaixador a negociar el seu rescat. També proposa una moció, aprovada per unanimitat, que permet a Filip II d'enviar a Atenes un herald i diversos ambaixadors per negociar la pau.[2]
- Parmenió, dirigeix el setge d'Halos a Tessàlia, l'ocupa i la destrueix. Una mica després Filip II l'envia a Atenes, junt amb Antípatre i Euríloc, per ratificar el tractat de pau.[3]
- Tebes ataca la Fòcida i incendia Abes. La intervenció de Filip II, que destrueix diverses ciutats de la Fòcida posa fi a la guerra.[4]
Sicília
[modifica]- Dionisi el Jove, tirà de Siracusa, a qui Dió li havia pres el tron aprofitant una absència, embarca des de Locres cap a Siracusa amb una flota i s'apodera de la ciutat aquest any 346 aC, segons Plutarc. Abans, Cal·lip havia enderrocat Dió, i al seu torn Hiparí, fill de Dionisi el Vell i d'Aristòmaca i, per tant, nebot de Dió, va enderrocar Cal·lip i va mantenir el poder uns dos anys. Un altre nebot, Niseu va prendre el poder i llavors Dionisi va conquerir la ciutat. Però mentre estava absent de Locres la ciutat es va revoltar, va expulsar la guarnició que hi havia deixat i va matar de manera cruel la seva dona i els seus fills.[5][6]
Antiga Roma
[modifica]- Marc Valeri Corvus i Gai Peteli Libó Visol són elegits cònsols.[7]
- Valeri Corvus fa la guerra contra els volscs, als que derrota en una batalla, i conquereix Satricum, que incendia i destrueix fins als fonaments excepte el temple de la Mater Matuta. Obté els honors del triomf en tornar a Roma.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Demòstenes, Tercera Filípica, 15, 56
- ↑ Smith, William (ed.). «Parmenion». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 7 febrer 2024].
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 85
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 31, 36
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Timoleont, VIII, 1
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 26
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 27