Vés al contingut

312 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre312 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià312 aC (cccxii aC)
Islàmic962 aH – 961 aH
Xinès2385 – 2386
Hebreu3449 – 3450
Calendaris hindús-256 – -255 (Vikram Samvat)
2790 – 2791 (Kali Yuga)
Persa933 BP – 932 BP
Armeni-
Rúnic-61
Ab urbe condita442
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
340 aC 330 aC 320 aC - 310 aC - 300 aC 290 aC 280 aC
Anys
315 aC 314 aC 313 aC - 312 aC - 311 aC 310 aC 309 aC

El 312 aC va ser un any del calendari romà. prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Valeri Màxim i Mus (o també any 442 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «312 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Antiga Grècia. Els diàdocs

[modifica]
  • Ptolemeu I Soter envaeix la Celesíria i s'enfronta amb Demetri Poliorceta, fill d'Antígon Monoftalm, prop de Gaza. Els egipcis, entre els quals hi havia Seleuc, guanyen la batalla i Demetri ha d'evacuar Celesíria i Fenícia. Seleuc amb una petita força es presenta a Babilònia, on tenia molts amics i havia comprat moltes lleialtats i no té gaire feina en dominar altra vegada la satrapia. Demetri aconsegueix aturar l'avenç dels egipcis derrotant el general Cilles, i Antígon avança cap a la zona amb reforços. Ptolemeu es retira cap Egipte i es prepara per a la defensa, però Antígon no el segueix i consolida el seu domini a les zones conquerides.[2]
  • Ptolemeu I Soter ataca Xipre i ocupa algunes ciutats-estat, entre elles Cícion, i mata als seus reis, que conspiraven contra ell.[3]
  • Antígon Monoftal fracassa en el seu intent de capturar la ciutat de Petra.[4]

Antiga Roma

[modifica]

Xina

[modifica]

Naixements

[modifica]

Necrològiques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 80-85
  3. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 90-93
  4. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 97
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 29
  6. Titus Livi, Ab Urbe Condita, IX, 29
  7. Sext Aureli Víctor, De viris illustribus Romae, 27
  8. Smit, William (ed.). «Longus, Sulpicius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 26 febrer 2024].
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 28
  10. Villalba i Varneda, Pere. Roma a través dels historiadors clàssics. Univ. Autònoma de Barcelona, 1996, p.149. ISBN 8449006996. 
  11. Marvin C. Whiting, Imperial Chinese Military History : 8000 Bc - 1912 Ad, iUniverse, 2002
  12. Justí. Historiarum Philippicarum, XI, 10
  13. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 46