Gai Juni Bubulc Brut

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGai Juni Bubulc Brut
Biografia
Naixement segle IV aC
Roma
Mort p. segle IV aC
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

317 aC – 317 aC
Juntament amb: Quint Emili Barbula

  Mestre de cavalleria 


  Dictador romà 


  Censor romà 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període Q2839628 Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Gai Juni Bubulc Brut (llatí: Caius Iunius C. F. C. N. Bubulcus Brutus) va ser un magistrat romà, elegit Cònsol l'any 317 aC, altre cop el 313 aC i una tercera vegada el 311 aC. Formava part de la gens Júnia, de la branca dels Brut i portava el nom de família de Bubulc.

En el primer consolat, la ciutat de Teate, a la Pulla, va enviar una delegació per fer la pau que es va signar entre la ciutat, com estat, i Roma. Teate va reconèixer la sobirania romana. Mentre Bubulc va ocupar Forentum a Lucània i va avançar per la regió. En el tercer consolat (313 aC) es va fundar Saticula.

Va ser magister equitum l'any 312 aC del dictador Gai Sulpici Llong o segons Titus Livi, ell mateix va ser el dictador, però això es considera un error de Livi.

L'any 311 aC, en el seu tercer consolat, va fer la guerra contra els samnites amb èxit. A Juni Bubulc el senat li va encarregar la guerra al Samni i a l'altre cònsol, Quint Emili Barbula, la guerra a Etrúria. La ciutat de Clúvia (Cluvia), on els romans tenien una guarnició, havia rebutjat els atacs samnites, però es va haver de rendir per manca d'aliments. Els soldats romans van ser fets presoners, fuetejats i després executats. L'endemà Juni Bubulc es va presentar davant Clúvia i la va assaltar, ocupant-la amb certa facilitat, matant a tots els mascles samnites. Des d'allí es va dirigir a Bovianum, capital dels samnites anomenats pentris. El permís que va donar als soldats per saquejar la ciutat, suposadament força rica, va facilitar la seva conquesta després de força temps de setges temporals. La ciutat va ser saquejada i es va fer més botí només allí que a la resta del Samni, però els habitants van salvar la vida. Els tresors conquerits es van repartir entre els soldats. Alguns desertors o presoners van parlar als romans d'uns prats on s'havia reunit els ramats. Els consols es van dirigir a la zona, però els samnites havien organitzat una emboscada i van establir les seves forces als dos costats de l'estret camí cap a aquell lloc i quan van arribar els romans van sortir sobtadament i els van atacar. La sorpresa els va afavorir, però aviat els romans es van refer, i amb disciplina i experiència van derrotar els samnites i els van causar unes vint mil baixes, fent-se, a més, amb els ramats. Va haver de ser en aquesta ocasió quan va prometre edificar un temple a Salus, que després va dedicar durant la seva dictadura. Com a conseqüència d'aquesta victòria, va obtenir l'honor d'un triomf.

L'any 309 aC va ser altre cop magister equitum, aquesta vegada del dictador Luci Papiri Cursor, i el 307 aC va ser censor amb Marc Valeri Màxim i va construir el temple a la deesa Salus que havia promès. Ell i el seu col·lega van obrir algunes vies noves o camins. També va expulsar a Luci Antoni del Senat.

Finalment, l'any 302 aC va ser nomenat dictador quan els eques van iniciar la guerra i es va témer una revolta general de les nacions veïnes. Bubulc va derrotar els eques al primer combat i va tornar a Roma al cap de set dies. No va resignar la dictadura fins que no va culminar la dedicatòria del temple de la Salut que va ser adornat amb pintures de Gai Fabi Pictor que probablement representaven la seva victòria sobre els samnites. El festival per commemorar la dedicació d'aquest temple es va celebrar, en l'època de Ciceró, a les Nonae del mes Sextilis (agost).[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 516.