Luci Licini Cras

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLuci Licini Cras
 Cònsol de la República Romana 


 Governador romà 


 Pretor 


 Qüestor 


 Tribú de la plebs 


 Senador romà 


 Censor romà 


 Edil romà 

Dades biogràfiques
Naixement 140 aC
Mort 91 aC (48/49 anys)
Activitat professional
Ocupació Polític, jurista, advocat, orador i militar
Època República Romana
Dades familiars
Dinastia Gens Licínia
Modifica dades a Wikidata

Luci Licini Cras, en llatí Lucius Licinius L. F. Crassus(140-91 aC)[1] fou un important orador romà i jurista, que va estar al càrrec de l'acusació contra Gai Papiri Carbó.[2]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Era fill de Publi Licini Cras, per tant pertanyia a la gens Licínia, d'origen plebeu. Fou educat per l'historiador i jurista Luci Celi Antípater

Vida pública[modifica | modifica el codi]

Amb 21 anys (119 aC) se'n va encarregar de l'acusació contra Gai Papiri Carbó per haver donat suport a Tiberi Semproni Grac. Un esclau de Carbó va donar a Cras una caixa plena de papers del seu rival, però Cras la va retornar al seu propietari sense obrir i amb l'esclau carregat de cadenes. Carbó va escapar a la condemna per mitjà d'un suïcidi amb verí.[3]

El 118 aC va defensar la proposta de llei d'establir una colònia a Narbo a la Gàl·lia, a la qual s'oposava el senat, i va aconseguir la seva aprovació essent un dels que va fundar la colònia.[4] El 114 aC va defensar la vestal Licínia, la seva parenta, que era acusada d'incest juntament amb dues vestals més, Màrcia i Emília. Va aconseguir l'absolució de Luci Cecili Meti, el pontífex màxim, i del col·legi de pontífexs; però Luci Cassi va continuar l'acusació com a inquisidor del poble i llavors no va poder evitar la condemna.[5][3]

Després fou qüestor amb Quint Muci Escevola amb qui va exercir altres magistratures (totes menys el de tribú de la plebs i la censura). Sembla que va governar la província d'Àsia i va passar per Atenes on va rebre classes de Càrmides i de Metròdor d'Escepsis un els fundadors de l'escepticisme. Al seu retorn a Roma va defensar els seus amics entre ells Sergi Orata acusat d'apropiació d'aigües públiques per a les seves pesqueries. El 107 aC fou tribú de la plebs.[6][3]

El 106 aC va donar suport a la Servilia judiciaria (de Quint Servili Cepió) que privava als cavallers del nomenament de jutges que estava en mans del senat (el 122 aC Gai Grac la va traspassar del senat als cavallers per la llei Semprònia) però no a la llei Servília del 104 aC (de Gai Servili Glàucia) que restablia la situació anterior (122 aC a 106 aC).[6][3]

El 103 aC fou edil curul junt amb Quint Muci Escevola i va celebrar uns esplèndids jocs en els quals es va introduir la lluita de lleons.[7] Després fou pretor, àugur i candidat al consolat, càrrec per al qual fou elegit el 95 aC junt amb Quint Escevola que era Pontífex Màxim. Durant el seu consolat es va aprovar la llei Múcia que prohibia usurpar la condició de ciutadà romà i als no ciutadans els obligava a sortir de Roma, llei que fou una de les causes de la guerra social. Durant aquell any va defensar Quint Servili Cepió acusat de traïció (majestas) pel tribú Gai Norbà per negar-se a col·laborar amb el seu superior durant la batalla d'Arausio, però Cepió fou condemnat. Al final del seu mandat se'n va anar a governar Hispània Citerior i es va limitar a sotmetre algunes petites tribus, però no va obtenir els honors del triomf.[8]

Va participar en el plet d'herència entre Marc Curi i Marc Coponi (93 aC) defensats per Cras i per Quint Escevola respectivament i en què Cras va triomfar.[9] El 92 aC fou censor junt amb Gneu Domici Aenobarb[10] i va prohibir les escoles dels anomenats retòrics llatins.[3]Aquesta prohibició no va afectar l'ensenyament en grec, freqüent entre les famílies riques romanes. Segons Guy Achard-Bayle (professor de la universitat de Lorena), l'ensenyament en llatí es va propagar des de llavors per mitjà de l'escriptura i per a tal cosa es va publicar la "Retòrica a Herenni" i "De inventione".[11]

El seu darrer discurs fou al senat el 91 aC contra Luci Marci Filip, cònsol enemic dels optimats. Allí es va posar malalt i va morir al cap de set dies.[12]

Vida privada[modifica | modifica el codi]

Es va casar amb la filla de l'àugur Quint Muci Scevola i néta de Gai Leli Sapiens. Van tenir dues filles: Licinia Crassa Maior i Licinia Crassa Minor.

Va viure en una casa que havia heretat i que va decorar esplèndidament i al voltant del qual va plantar sis lledoners. El seu company i censor, Gneu Domici Aenobarb, li va retreure que visqués en una casa de tant de valor, però li va oferir comprar-la per sis milions de sestercis. Luci Licini va acceptar a condició que conservés els arbres. Llavors Domici es va fer enrere i Licini li va preguntar irònicament qui donava més mal exemple: aquell qui vivia en una gran casa rebuda per herència o aquell qui comprava sis arbres al peu de sis milions.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ciceró, "Brutus", 43, 161. En aquesta obra Ciceró afirma que L.Licini Cras va néixer l'any que van ser cònsols Q. Servilius Caepio i C. Laelius Sapiens
  2. Gai Vel·lei Patercle,"Història de Roma", II,9
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Edmond Courbaud, p.16-17
  4. Ciceró, "Brutus", 160; "De Oratore", 2, 223
  5. Ciceró, "Brutus", 160; Titus Livi,Periochae 63
  6. 6,0 6,1 Ciceró, "Brutus", 43, 101
  7. Ciceró, "De oratore", III, 24, 92; "De officiis", II, 16, 57; "In Verrem", II, 4, 59, 133
  8. Ciceró, "De Inventione", II, 37, 111; "In Pisom", 26, 62
  9. Ciceró,"Brutus", 39, 144; 52, 194
  10. 10,0 10,1 Plini el Vell, "Naturalis Historia", XVII, 1
  11. Guy Achard,p.6-10
  12. Ciceró, "De oratore", III, 2-6

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmond Courbaud. " De l'Orateur Cicéron". ed. Les Belles Lettres, 1985. 
  • Guy Achard. "Cicéron: De l'invention". ed. Les Belles Lettres, 1994. 


Precedit per:
Gai Cassi Longí
Gneu Domici Aenobarb
Cònsols de la República Romana
Luci Licini Cras
Quint Muci Escevola

95 aC
Succeït per:
Gai Celi Calde
Luci Domici Aenobarb