Gneu Domici Aenobarb (cònsol 96 aC)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGneu Domici Aenobarb
Repubblica, cn. domitius aenobabus, aureo, 41 a.c..JPG
Nom original (la) Gnaeus Domitius Ahenobarbus
Biografia
Naixement segle II aC
Roma
Mort 89 aC
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

96 aC – 96 aC
Juntament amb: Gai Cassi Longí

  Tribú de la plebs 


  Censor romà 

Religió Religió a l'antiga Roma
Activitat
Ocupació Polític i militar
Període Late Roman Republic Tradueix
Família
Fills Luci Domici Aenobarb
Gneu Domici Aenobarb
Pare Gneu Domici Aenobarb
Germans Luci Domici Aenobarb
Modifica les dades a Wikidata

Cneu o Gneu Domici Aenobarb (en llatí Cneus Domitius Cn. F. Cn. N. Ahenobarbus) va ser un magistrat romà. Formava part de la família Aenobarb, una branca plebea de la gens Domícia.

Era fill del cònsol del 122 aC Gneu Domici Aenobarb. Va ser tribú del poble l'any 104 aC durant el segon consolat de Gai Mari. Quan els pontífexs no el varen elegir com a successor del seu pare en el càrrec, va presentar una llei (la lex Domitia de sacerdotiis) per la qual el dret d'elecció dels pontífexs passava del col·legi de Pontífexs al poble. Això li va permetre més tard ser elegit pel poble Pontífex Màxim, en agraïment. L'any 96 aC va ser novament elegit cònsol junt amb Gai Cassi i el 92 aC va ser censor amb l'orador Licini Cras i durant aquest període va tancar les escoles dels retòrics Però aquest tema va ser l'únic en que es va posar d'acord amb el seu col·lega, ja que el seu mandat es va caracteritzar per les seves disputes, que van ser recordades molt de temps. Domici era d'un temperament violent i, a més, era partidari de l'antiga simplicitat de la vida, mentre que Cassi s'estimava el luxe i protegia l'art. Ciceró diu que Domici no era gaire bon orador, però parlava prou bé i tenia prou talent per mantenir el prestigi del seu alt rang.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 84-85. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gneu Domici Aenobarb Modifica l'enllaç a Wikidata