Publi Muci Escevola (jurista)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPubli Muci Escevola
Biografia
Naixement 180 aC
Mort 115 aC (64/65 anys)
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

133 aC – 133 aC

  Pretor 


  Tribú de la plebs 

Activitat
Ocupació Jurista, escriptor, advocat, polític i militar
Període Late Roman Republic Tradueix
Família
Fills Quint Muci Escevola
Pare Publi Muci Escevola
Germans Publi Licini Cras Dives Mucià
Modifica les dades a Wikidata

Publi Muci Escevola (en llatí: Publius Mucius Scaevola) va ser un jurista i magistrat romà del segle II aC. Era probablement fill de Publi Muci Escevola, cònsol l'any 175 aC. Formava part de la gens Múcia, una antiga família romana. Sext Pomponi diu que Publi Muci, Marc Manili i Marc Juni Brut van ser els tres fundadors del ius civile, el Dret civil romà.

Publi Muci va ser tribú de la plebs l'any 141 aC i va encausar a Luci Hostili Túbul per mala administració com a pretor. L'any 136 aC va ser pretor urbà i el 133 aC va ser elegit cònsol amb Luci Calpurni Pisó.

A petició d’Escipió Nasica es va oposar al segon tribunat de Tiberi Grac, però va declarar que ho faria de forma suau, ja que no volia ser el primer a utilitzar la violència ni condemnar a mort a cap ciutadà sense judici. El seu col·lega al consolat era absent a Sicília on feia la guerra als esclaus. Mort Tiberi Grac, Escevola va aprovar la conducta d'Escipió Nasica que es diu que va ser el principal responsable de la mort de Grac.

Va ser Pontífex Màxim, en substitució del seu germà Publi Licini Cras Dives Mucià, que havia mort aquell any. Va viure fins almenys després de la mort de Gai Grac, el 121 aC, ja que va resoldre temes de l'herència de Licínia, l'esposa de Gai Grac.

Ciceró explica que des dels primers temps de la historia de Roma fins a l'època de Publi Muci, era costum que el Pontifex Maximus posés per escrit en una tauleta tots els successos de cada any, i l'exposava a casa seva a disposició del públic. I continua dient que el recull d'aquestes tauletes eren els Annales Maximi, una font important pels historiadors.

Va ser un destacat advocat que tenia un gran coneixement del Ius Pontificium. Era considerat també un gran jugador de pilota, i es distingia per la seva habilitat en el joc de taula anomenat Duodecim Scripta. Tit Pomponi Àtic diu que va escriure deu llibrets (libelli) sobre matèries legals. Diversos juristes el mencionen com a referència.

El seu fill Quint Muci Escevola va ser també un jurista reconegut.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 732-733.