Gai Servili Gemin

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Gai Servili (cònsol))
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGai Servili Gemin
Biografia
Naixementsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
Mort180 aC Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
203 aC – 203 aC
Juntament amb: Gneu Servili Cepió
Edil romà
Pretor
Mestre de cavalleria
Governador romà
Dictador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma i militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
PareGai Servili (triumvir) Modifica el valor a Wikidata

Gai Servili Gemin (llatí: Gaius Servilius C. f. P. n. Geminus) va ser un magistrat romà, fill del triumvir Gai Servili. Titus Livi l'anomena Gai Servili Gemin, però als Fasti Capitolini apareix només com C. Servilius C. F. P. N.

Se'l menciona l'any 212 aC, quan va ser enviat a Etrúria per comprar gra per les tropes de la guarnició romana de Tàrent, llavors assetjada per Anníbal. Va aconseguir penetrar a la ciutat assetjada i entregar els subministraments. El 210 aC va ser escollit pontífex al lloc de Tit Otacili Cras. El 209 aC va ser edil plebeu; i el 208 aC edil curul. Mentre exercia aquest darrer càrrec va ser cridat a servir com a magister equitum del dictador Tit Manli Torquat.

El 206 aC va ser pretor i va obtenir Sicília com a província. El 203 aC era cònsol amb Gneu Servili Cepió. Va obtenir Etrúria com a província i d'allí va marxar a la Gàl·lia Cisalpina on casualment va alliberar al seu pare de la captivitat que durava ja 15 anys. Com que no podia ser tribú, ni edil plebeu mentre el pare (que ja havia estat assegut a cadira curul) era viu, es va presentar una rogatio per alliberar-lo de les conseqüències (ne C. Servilio fraudi esset) puix que no sabia que el pare era viu.

El 202 aC va ser nomenat dictador pel cònsol Marc Servili Pàlex Gemin per celebrar els comicis, i va ser la darrera persona que va exercir aquest càrrec fins a Sul·la.

El 201 aC era un dels decemvirs encarregats del repartiment de terres entre els veterans que havien lluitat a Àfrica amb Publi Corneli Escipió Africà Major.

El 183 aC va ser escollit Pontífex Màxim al lloc de Publi Licini Cras. Va morir l'any 180 aC.

Referències[modifica]

Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870, pàg. 793b (v. 3).