Luci Cecili Metel (cònsol)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuci Cecili Metel
Nom original(la) L. Caecilius L.f.C.n. Metellus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAbans de 300 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort221 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – 221 aC
1r Cònsol romà
251 aC – 251 aC
Juntament amb: Gai Furi Pàcil
Pontificat
250 aC – 243 aC
Procònsol
250 aC – 250 aC
Mestre de cavalleria Aulus Atili Calatí
249 aC – 249 aC
2n Cònsol romà
247 aC – 247 aC
Juntament amb: Numeri Fabi Buteó
Pontífex Màxim
243 aC – 221 aC
Decemvir agris dandis assignandis (en) Tradueix
232 aC – 232 aC
Dictador romà
224 aC – 224 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma, sacerdot de l'Antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit romà Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Púnica Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaMetel Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsQuint Cecili MetelMarc Cecili MetelLuci Cecili Metel Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Cecili Dènter Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
ParentsGaius Caecilius (en) Tradueix (avi patern) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Luci Cecili Metel (llatí: Lucius Caecilius L. F. C. N. Metellus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Cecília, una antiga família romana d'origen plebeu.

Va ser cònsol l'any 251 aC junt amb Gai Furi Pacil i va ser enviat amb el seu col·lega a Sicília per oposar-se a Àsdrubal, el general cartaginès. Els soldats romans es van alarmar tant en veure els elefants cartaginesos que no es van aventurar a atacar l'enemic i Metel i el seu col·lega van restar inactius durant molt de temps. Finalment, quan Furi Pacil va retornar a Itàlia amb una part de les forces, Àsdrubal va aprofitar per atacar Panormos, però llavors va ser derrotat per Metel que va capturar tots els elefants i va fer nombroses baixes als cartaginesos. Els elefants capturats els va exhibir Metel en el seu triomf a Roma. Aquesta victòria va establir la supremacia romana a Sicília, i va tenir una influència decisiva sobre el curs de la guerra.

L'any 249 aC va ser magister equitum del dictador Aule Atili Calatí i el 247 aC cònsol per segona vegada amb Numeri Fabi Buteó, període en què no va passar res destacat. Quatre anys després, el 243 aC va ser escollit Pontífex Màxim, dignitat que va exercir durant 22 anys.

Devia morir poc abans de començar la segona guerra púnica, el 221 aC. Els historiadors parlen d'una acció de Metel quan era Pontífex Màxim: l'any 241 aC va rescatar el Palladium quan el temple de Vesta es va cremar, però va resultar ferit i va perdre la vista. Se'l va recompensar amb una estàtua al Capitoli, i el permís, que no s'havia donat mai a ningú, d'anar al senat en cotxe. Va ser nomenat dictador l'any 224 aC, amb la finalitat de celebrar comicis.[1] Plini[2] enumera els seus mèrits i distincions en un extracte que va fer a partir de l'oració funerària del seu fill, Quint Cecili Metel.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 1056. 
  2. Plini. Naturalis Historia VII,43