Luci Cecili Metel Dalmàtic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLuci Cecili Metel Dalmàtic
Biografia
Mort 103 aC (Julià)
 Senador romà 


 Censor romà 


 Cònsol romà 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període República Romana
Família
Fills Cecília Metel·la (filla de Metel Dalmàtic)
Luci Cecili Metel
Pare Luci Cecili Metel Calb
Germans Cecília Metel·la i Quint Cecili Metel Numídic
Modifica les dades a Wikidata

Luci Cecili Metel Dalmàtic (llatí: Lucius Caecilius L. F. Q. N. Metellus Dalmaticus) fou un magistrat romà, fill de Luci Cecili Metel Calb.[1] Dalmàtic, tot i que també apareix com a Delmàtic foren noms o títols presos per aquest personatge, deriva de Dalmàcia (Dalmatia).

Càrrecs[modifica]

Fou cònsol el 119 aC junt amb Luci Aureli Cotta i per obtenir un triomf va declarar la guerra als dàlmates que no havien fet res. Els dàlmates no van oposar cap resistència i després de passar l'hivern a Salona, la capital dàlmata, va retornar a Roma i va demanar i obtenir els honors del triomf i el títol de Dalmàtic. Amb el botí d'aquesta "pseudo-guerra" va restaurar el temple de Càstor i Pòl·lux.[2][3] També va fer construir un temple dedicat a Ops.[4]

El 115 aC fou censor amb Gneu Domici Aenobarb i en unió del seu col·lega va expulsar 32 membres el senat entre els quals Gai Licini Geta que més tard fou censor. Fou també Pontífex Màxim i la seva decisió per la qüestió de les vestals el va fer bastant impopular. El 114 aC havia de jutjar la conducta de tres joves vestals, acusades d'haver perdut la virginitat i de tenir ombrosos amants. Luci Cecili va prendre una decisió incoherent condemnant a mort una sola de les vestals (anomenada Licínia) i exculpant les altres. La indignació popular fou tan gran que l'any següent es va tornar a jutjar el cas per Luci Cassi Longí Ravil·la, qui va condemnar les altres dues a mort.[5]

Encara vivia el 100 aC en què és esmentat com a senador d'alt rang que va agafar les armes contra el tribú Saturní.

Descendència[modifica]

Se li coneix una filla que va casar amb Marc Emili Escaure (cònsol)[6] i després amb Luci Corneli Sul·la.

Referències[modifica]

  1. Plutarc "Vides paral·lels: Marius" IV,4
  2. Ciceró "Pro Scauro" 46; "In Verrem" I.154
  3. Plutarc "Vides paral·leles: Pompeu" 2
  4. Plini el Vell "Naturalis Historia", 11
  5. Cassi Dió "Història de Roma" XXVI,87
  6. Elimar Klebs:"Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft", volum I,1, Stuttgart 1893, p. 584–588