Luci Calpurni Bèstia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuci Calpurni Bèstia
Biografia
Naixement segle II aC
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

111 aC – 111 aC

  Tribú de la plebs 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període Imperi Romà i República Romana tardana
Modifica les dades a Wikidata

Luci Calpurni Bèstia (en llatí Lucius Calpurnius Bestia), va ser el nom d'almenys dos personatges de l'antiga Roma, dels quals no hi ha prou dades per saber si es tracta o no de la mateixa persona. El fet no és gens estrany tenint en compte la tradició dels romans de posar el mateix nom a pares i a fills d'una mateixa família.

  1. Un Luci Calpurni Bèstia va ser tribú de la plebs l'any 121 aC, el qual va aconseguir l'aixecament del desterrament de Publi Popil·li Laenes que s'havia decretat sota pressió de Gai Grac el 123 aC. Això el va fer popular entre el partit aristocràtic i mercès al seu ajut va ser elegit consol el 111 aC i li va ser assignada la direcció de la guerra contra Jugurta. Al principi la va dirigir amb força interès per guanyar, però després va rebre, junt amb el seu llegat Marc Escaure, fortes sumes de diners del rei numídic, i va fer la pau sense consultar al senat. En tornar a Roma pels comicis i donat a conèixer el tractat de pau, la seva conducta va aixecar indignació. El tribú Gai Mamili Limetà, sota pressió popular, va presentar una rogatio al senat demanant que s'obrís una investigació. Es van nomenar tres jutges (quaestores) un dels quals va ser el mateix Marc Escaure, el qual va defensar eloqüentment el seu amic però en el darrer moment va canviar d'opinió i va votar en contra d'ell. En aquest judici diversos alts personatges romans van ser condemnats entre ells Bèstia (110 aC).[1]
Un home anomenat Luci Calpurni Bèstia, podria tractar-se del mateix home o del seu fill amb el mateix nom, va ser acusat per l'aplicació de la Lex Varia, l'any 90 aC, d'instigar a la revolta contra Roma als habitants de diverses ciutats itàliques.[2][3]Ciceró i Sal·lusti van lloar algunes virtuts de Bèstia però també el consideraven massa cobdiciós. Luci Calpurni Bèstia és mencionaten una inscripció de Cartago com a membre d'una comissió, sembla que amb finalitats d'inspecció agrícola.[1][4]
  1. També es coneix un Luci Calpurni Bèstia, que va ser un dels participants en la conspiració de Luci Sergi Catilina, probablement nét del primer en aquesta pàgina. Va ser tribú electe l'any 63 aC i sembla que havia acordat que tan bon punt assumís el seu càrrec acusaria públicament a Ciceró, el qual havia estat escollit cònsol, responsabilitzant-lo de la guerra imminent. La conspiració no va prosperar, ja que Ciceró va ser advertit per una dona. Bèstia es va haver de conformar a insultar el cònsol quan acabava la seva candidatura. Aquest Bèstia probablement no sigui el mateix Luci Calpurni Bèstia, edil i candidat a pretor l'any 57 aC, ja que aquell va ser acusat de suborn durant la seva candidatura i, malgrat la defensa de Ciceró, va ser condemnat. L'any 43 aC es va apropar al partit de Marc Antoni, potser per optar a la candidatura de cònsol.[1][5][6][7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Hugh Chisholm, Hugh,Encyclopædia Britannica 3 (11a edició), 1911, Cambridge University Press, p. 824
  2. Apià, "Història de Roma: Guerres Civils" I. 37
  3. Valeri Màxim "De Factis Dietisque Memorabilibus" VIII. 6. 4
  4. Gai Sal·lusti Crisp, "Bellum Iugurthinum"; Ciceró, "Brutus", XXXIV. 128; A. H. J. Greenidge, "History of Rome", volum I, 1904, p. 346 i seg.
  5. Gai Sal·lusti Crisp, "Coniuratio Catilinae", XVII. 43
  6. Apià, "Història de Roma: Guerres Civils" II. 3
  7. Ciceró, "Epistulae ad Quintum Fratrem" II. 3, 6