Luci Calpurni Bèstia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Lluci Calpurni Bèstia (Lucius Calpurnius Bestia), fou el nom d'almenys dos personatges de l'antiga Roma, dels quals no hi ha prou dades per saber si es tracta o no de la mateixa persona. El fet no és gens estrany tenint en compte la tradició dels romans de posar el mateix nom a pares i a fills d'una mateixa família.

  1. Un tribú de la plebs el 121 aC, el qual va aconseguir l'aixecament del desterrament de Publi Popil·li Laenes que s'havia decretat sota pressió de Gai Grac el 123 aC. Això el va fer popular entre el partit aristocràtic i mercès al seu ajut fou consol el 111 aC i li fou assignada la guerra contra Jugurta. Al principi la va dirigir amb força interès per guanyar, però després va rebre, junt amb el seu llegat Marc Escaure, fortes sumes de diners del rei numídic, i va fer la pau sense consultar al senat. En tornar a Roma pels comicis i conèixer's el tractat de pau, la seva conducta va aixecar indignació. El tribú Gai Mamili Limetà, sota pressió popular, va presentar una rogatio al senat demanant que s'obrís una investigació. Es van nomenar tres jutges (quaestiores) un dels quals fou el propi Marc Escaure, el qual va defensar eloqüentment el seu amic però en el darrer moment va canviar d'opinió i va votar en contra d'ell. En aquest judici diversos alts personatges romans foren condemnats entre ells Bèstia (110 aC).[1]
Un home anomenat Luci Calpurni Bèstia, podria tractar-se del mateix home o del seu fill amb el mateix nom, fou acusat per l'aplicació de la Lex Varia, l'any 90 aC, d'instigar a la revolta contra Roma als habitants de diverses ciutats itàliques.[2][3]Ciceró i Sal·lusti van lloar algunes virtuts de Bèstia però també el consideraven massa cobdiciós. Lluci Calpurni Bèstia és esmentat en una inscripció de Cartago com a membre d'una comissió, sembla que amb finalitats d'inspecció agrícola.[1][4]
  1. També s'esmenta un Luci Calpurni Bèstia, entre els participants en la conspiració de Luci Sergi Catilina, probablement nét del primer en aquesta pàgina. Fou tribú electe l'any 63 aC i sembla que havia acordat que tant bon punt assumís el seu càrrec acusaria públicament a Ciceró, el qual havia estat escollit cònsol, responsabilitzant-lo de la guerra imminent. La conspiració no va prosperar ja que Ciceró fou advertit per una dona. Bèstia es va haver de conformar amb insultar el cònsol quan acabava la seva candidatura. Aquest Bèstia probablement no sigui el mateix Luci Calpurni Bèstia, edil i candidat a pretor l'any 57 aC, ja que aquell fou acusat de suborn durant la seva candidatura i, malgrat la defensa de Ciceró, fou condemnat. L'any 43 aC es va apropar al partit de Marc Antoni, potser per optar a la candidatura de cònsol.[1][5][6][7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Hugh Chisholm, Hugh,Encyclopædia Britannica 3 (11a edició), 1911, Cambridge University Press, p. 824
  2. Apià, "Història de Roma: Guerres Civils" I. 37
  3. Valeri Màxim "De Factis Dietisque Memorabilibus" VIII. 6. 4
  4. Gai Sal·lusti Crisp, "Bellum Iugurthinum"; Ciceró, "Brutus", XXXIV. 128; A. H. J. Greenidge, "History of Rome", volum I, 1904, p. 346 i seg.
  5. Gai Sal·lusti Crisp, "Coniuratio Catilinae", XVII. 43
  6. Apià, "Història de Roma: Guerres Civils" II. 3
  7. Ciceró, "Epistulae ad Quintum Fratrem" II. 3, 6