Marc Livi Emilià Drus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarc Livi Emilià Drus
Nom original (la) Marcus Livius Drusus
Biografia
Naixement segle II aC
Mort 109 aC
Roma
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

112 aC – 112 aC

  Edil romà 


  Pretor 


  Tribú de la plebs 


  Censor romà 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període República Romana tardana
Família
Fills Marc Livi Drus
Mamerc Emili Lèpid Livià
Lívia Drusa
Pare Gai Livi Emilià Drus
Modifica les dades a Wikidata

Marc Livi Emilià Drus (Marcus Livius C. F. M. Aemiliani Drusus) va ser un magistrat romà. Era fill de Gai Livi Emilià Drus (Caius Livius M. Aemiliani F. M. N. Drusus). És anomenat abnepos (nét del seu nét) del primer Livi Drus, però podria ser una expressió per indicar una descendència directa però llunyana o un error per ad nepos (fill del nét del nét).

Va ser tribú de la plebs el 122 aC juntament amb Gai Grac que exercia el càrrec per segon cop. El senat es va valer de l'aristòcrata Drus per oposar-se a les mesures populars de Grac. Drus va vetar algunes de les lleis proposades per Grac, encara que després algunes les tornava a presentar donant així al senat el mèrit del seu establiment, de manera que el poble pensava que els optimats eren els seus amics. Aquest sistema va ser conegut com a patronus senatus (senat protector).

Era prou hàbil per fer les propostes adequades i així mentre Grac proposava donar plens drets als llatins, Drus va proposar que cap llatí pogués ser deshonrat per un romà ni en temps de servei militar; Grac proposava reservar a l'estat una part de les rendes de les terres a repartir per la llei agrària, i Drus les convertia en lliures de tota càrrega.

Va fundar dotze colònies romanes, però mai va participar en la seva fundació ni va tocar els diners, ni va ser triumvir. Grac en canvi sí que va ser triumvir d'una de les colònies a establir a Cartago i va ser considerat sospitós davant el poble d'exercir el càrrec per apoderar-se de propietats o diners.

La seva legislació fou semblant a la que 31 anys després va establir el seu fill (tribú de la plebs que va morir assassinat el 91 aC), però és difícil saber quina part és d'un i quina de l'altra.

El 112 aC era cònsol i en acabar el seu any va obtenir la província de Macedònia on va fer la guerra contra els escordiscs, als que no sols va vèncer sinó que va expulsar dels seus territoris a Tràcia cap a l'altre costat del Danubi, sent el primer general romà que hi arribava.[1]

Va ser rebut amb honors, ja que abans en aquell lloc hi havia estat derrotat Gai Cató. Suetoni menciona tres triomfs de la família dels Livis, però diu que només dos (el dos d'un Livius Salinator) eren recordats, pel que no es pot assegurar que obtingués els honors del triomf, ja que aquest any els Fasti no consten.

Plutarc parla d'un Drus que va morir en el càrrec de censor quan tenia per col·lega Emili Escaure, que va refusar renunciar com era tradició fins que els tribuns del poble el van empresonar. Aquesta censura correspondria a Marc Livi Emilià Drus i s'hauria fet l'any 109 aC, ja que unes inscripcions als marbres del capitoli diuen que en aquest any va morir un censor en el càrrec.[2]

Arbre familiar[modifica]

Llegenda:

  • (1) - primera esposa
  • (2) - segona esposa
  • x - assassí del Cèsar


Salònia (2)
 
Cató el Vell
 
Licínia (1)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató Salonià
 
 
 
Marc Porci Cató Licinià
 
Marc Livi Emilià Drus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató Salonià (2)
 
Lívia Drusa
 
Quint Servili Cepió(1)
 
Marc Livi Drus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Atília (1)
 
Cató el Jove
 
 
 
 
 
 
Livi Drus Claudià, fill adoptiu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Juni Brut el Vell (1)
 
Servília Cepionis
 
Dècim Juni Silà (2)
 
 
Servília la Jove
 
Quint Servili Cepió
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pòrcia Catona
 
Marc Juni Brut x
 
Júnia Prima
 
 
 
Júnia Tèrcia
 
Gai Cassi Longí x
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató Uticense II
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Júnia (dona de Lèpid)
 
Marc Emili Lèpid (triumvir)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Descendent de Pompeu i Luci Corneli Sul·la
 
Lèpid el Jove
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mani Emili Lèpid
 
 
Emília Lèpida II


Referències[modifica]

  1. Mommsen, Theodor. The History of Rome (en anglès). vol.3. Charles Scribner and co., 1871, p. 216. 
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 1077.