Marc Livi Emilià Drus
| Nom original | (la) Marcus Livius Drusus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 155 aC antiga Roma |
| Mort | c. 109 aC (45/46 anys) Roma |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 112 aC – 112 aC Juntament amb: Luci Calpurni Pisó Cesoní | |
| Edil romà | |
| Pretor | |
| Tribú de la plebs | |
| Censor romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Família | Drus (família) |
| Cònjuge | Cornelia (en)  |
| Fills | Marc Livi Drus, Mamerc Emili Lèpid Livià, Lívia Drusa |
| Pares | Gai Livi Emilià Drus i valor desconegut |
| Germans | Gai Livi Emilià Drus el jove i Livia (en) |
Marc Livi Emilià Drus (Marcus Livius C. F. M. Aemiliani Drusus) va ser un magistrat romà. Era fill de Gai Livi Emilià Drus (Caius Livius M. Aemiliani F. M. N. Drusus). És anomenat abnepos (net del seu net) del primer Livi Drus, però podria ser una expressió per indicar una descendència directa però llunyana o un error per ad nepos (fill del net del net).
Va ser tribú de la plebs el 122 aC juntament amb Gai Grac que exercia el càrrec per segon cop. El senat es va valer de l'aristòcrata Drus per oposar-se a les mesures populars de Grac. Drus va vetar algunes de les lleis proposades per Grac, encara que després algunes les tornava a presentar donant així al senat el mèrit del seu establiment, de manera que el poble pensava que els optimats eren els seus amics. Aquest sistema va ser conegut com a patronus senatus (senat protector).
Era prou hàbil per fer les propostes adequades i així mentre Grac proposava donar plens drets als llatins, Drus va proposar que cap llatí pogués ser deshonrat per un romà ni en temps de servei militar; Grac proposava reservar a l'estat una part de les rendes de les terres a repartir per la llei agrària, i Drus les convertia en lliures de tota càrrega.
Va fundar dotze colònies romanes, però mai va participar en la seva fundació ni va tocar els diners, ni va ser triumvir. Grac en canvi sí que va ser triumvir d'una de les colònies a establir a Cartago i va ser considerat sospitós davant el poble d'exercir el càrrec per apoderar-se de propietats o diners.
La seva legislació fou semblant a la que 31 anys després va establir el seu fill (tribú de la plebs que va morir assassinat el 91 aC), però és difícil saber quina part és d'un i quina de l'altra.
El 112 aC era cònsol i en acabar el seu any va obtenir la província de Macedònia on va fer la guerra contra els escordiscs, als que no sols va vèncer sinó que va expulsar dels seus territoris a Tràcia cap a l'altre costat del Danubi, sent el primer general romà que hi arribava.[1]
Va ser rebut amb honors, ja que abans en aquell lloc hi havia estat derrotat Gai Cató. Suetoni menciona tres triomfs de la família dels Livis, però diu que només dos (el dos d'un Livius Salinator) eren recordats, i per això no es pot assegurar que obtingués els honors del triomf, ja que aquest any els Fasti no consten.
Plutarc parla d'un Drus que va morir en el càrrec de censor quan tenia per col·lega Emili Escaure, que va refusar renunciar com era tradició fins que els tribuns del poble el van empresonar. Aquesta censura correspondria a Marc Livi Emilià Drus i s'hauria fet l'any 109 aC, ja que unes inscripcions als marbres del capitoli diuen que en aquest any va morir un censor en el càrrec.[2]
Arbre familiar[modifica]
Llegenda:
- (1) - primera esposa
- (2) - segona esposa
- x - assassí del Cèsar
Referències[modifica]
- ↑ Mommsen, Theodor. The History of Rome (en anglès). vol.3. Charles Scribner and co., 1871, p. 216.
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 1077.