Marc Livi Drus
| Nom original | (la) Marcus Livius Drusus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Abans de 119 aC antiga Roma |
| Mort | 91 aC Roma |
| Tribú de la plebs | |
| Edil romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma |
| Període | República Romana |
| Família | |
| Família | Drus (família) |
| Cònjuge | Servilia (en)  |
| Fills | Livi Drus Claudià, fill adoptiu, Lívia |
| Pares | Marc Livi Emilià Drus i Cornelia (en) |
| Germans | Lívia Drusa i Mamerc Emili Lèpid Livià |
Marc Livi Drus (en llatí Marcus Livius M.F.C.N. Drusus), fill de Marcus Livius C.F.M. Aemiliani Drusus, va ser un magistrat romà del segle i aC.
Primers anys[modifica]
Va mostrar ja de jove una gran ambició i un caràcter difícil que el va portar sovint als tribunals. Quan era qüestor d'Àsia es va negar a portar les insígnies ("ne quid ipso esset insignius", va dir).
Va heretar una gran fortuna del seu pare que va invertir a obtenir influència política. L'autor de De Viris Illustribus (atribuït en general a Aureli Víctor) diu que per obtenir més diners va acceptar suborns i així va entregar a Boccus I de Mauritània al príncep Magula que s'havia refugiat a Roma, i va tenir presoner a casa seva Adhèrbal, fill del rei de Numídia Micipsa, que igualment havia fugit a Roma, esperant un rescat del seu pare. Aquests relats no obstant no concorden amb els d'altres historiadors, especialment el segon, i els fets són diferents segons els narra Sal·lusti.
De Viris Illustribus diu que va ser edil curul i que va organitzar uns jocs magnífics i que quan el seu col·lega Remmi va proposar mesures a favor de la comunitat va contestar "Què fa la comunitat per nosaltres?". Alguns autors consideren que aquests fets no van poder passar, ja que Drus va morir mentre era tribú, càrrec que s'exercia abans que el d'edil.
La seva germana Lívia es va casar probablement primer amb Quint Servili Cepió, la filla del qual va ser la mare de Marc Juni Brut. Es va casar per segona vegada amb Marc Porci Cató, pare de Cató d'Útica. Aquest va néixer el 95 aC i Drus va morir el 91 aC. Quan Lívia es va casar amb Cepió, Drus es va casar amb Servília la germana de Cepió. Llavors eren amic però després per causes domèstiques, es van barallar i va sorgir un odi entre ambdós.
Drus va ser des de jove partidari dels optimats. Quan Saturní va ser assassinat l'any 100 aC, va ser un dels que va agafar les armes i va donar suport al cònsol Mari que en aquell moment era al costat del senat. A la disputa entre el senat i els equites per la possessió de la judicia, Cepió va agafar el partit dels cavallers i Drus el del senat. Els equites gaudien de la judicia des del 122 aC per la llei Semprònia de Gai Grac, excepte per un breu període en què va estar en vigor la llei Servília que la retornava al senat. Aquesta llei Servília va ser proposada pel pare de Quint Servili Cepió, que tenia punts de vista deferents als del fill. Una segona llei Servília (proposada per Servili Glàucia) la va derogar. El que tenia el control de la judicia n'abusava i així els cavallers (i en altres moments els senadors) que extorsionaven, normalment se'n sortien impunement.
Tribú de la plebs[modifica]
El 91 aC Drus va ser nomenat tribú de la plebs quan eren cònsols Luci Marci Filip i Sext Juli Cèsar. Per enfortir el partit dels optimats, Drus es va voler atreure als llatins i als italians. L'enfrontament amb Cepió va seguir. Per obtenir suport, Drus va concedir al poble algunes mesures parcials, similars a les dels temps dels Gracs, i així es van establir lleis per la distribució de gra, per la seva venda a baix preu, per repartiments de terres públiques (leges frumentariae, agrariae) i va efectuar l'establiment de diverses colònies a Itàlia i Sicília que estaven pendents tot i estar ja aprovades. Algunes d'aquestes mesures van ser aprovades perquè el senat va ser subornat per Drus. El tresor de l'estat va quedar exhaust i es va haver d'abaixar l'aliatge de plata de les monedes.
El cònsol Marci Filip es va oposar a les lleis agràries de Drus, però aquest es va imposar violentament. Embarcat en una espiral, va haver de prometre als llatins i italians la igualtat, per obtenir el seu suport. Així va poder imposar les seves mesures sobre la judicia ("legem judiciariam pertulit") en què probablement la judicia es va transferir íntegrament al senat. Segons Appià el senat que estava reduït a 300 membres, va ser augmentat amb l'entrada de 300 nous membres seleccionats entre els equites més distingits.
Aquestes mesures però van crear una nova oposició: els romans s'oposaven a la igualtat de llatins i italians. Els cavallers (fora dels 300 que havien accedit al rang senatorial) també s'hi oposaven, ja que havien perdut la judicia. En aquesta situació a proposta de Marci Filip, que era àugur a més de cònsol, el senat va votar una llei per la qual qualsevol llei que anés contra els auspicis seria nul·la. La Llei Cecília-Dídia establia que una llei, abans de ser votada, havia de ser promulgada 17 dies i el senat va considerar que les lleis de Drus no havien observat aquestes normes. El repartiment de gra o de terres no es podia aturar però les colònies que s'estaven creant van ser cancel·lades i la llei judiciaria també va ser revocada. Drus es va quedar molt dolgut de la ingratitud del senat.
Es va convocar una assemblea de les tribus durant la qual Drus es va retirar aparentment malalt. Després va ser assassinat a la seva cambra. L'assassí mai no va ser descobert ni tampoc es va fer cap investigació. Els principals sospitosos foren Cepió i el cònsol Filip. Ciceró va acusar a Quint Vari com a autor material pagat per algú. La seva mare Cornèlia va aguantar la seva mort amb un alt esperit.[1]
Arbre familiar[modifica]
Llegenda:
- (1) - primera espòs/sa
- (2) - segona espòs/sa
- x - assassí del Cèsar
Referències[modifica]
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 1077-1078.