91 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 91 aC (xci aC) |
| Islàmic | 734 aH – 733 aH |
| Xinès | 2606 – 2607 |
| Hebreu | 3670 – 3671 |
| Calendaris hindús | -35 – -34 (Vikram Samvat) 3011 – 3012 (Kali Yuga) |
| Persa | 712 BP – 711 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 160 |
| Ab urbe condita | 663 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 120 aC 110 aC 100 aC - 90 aC - 80 aC 70 aC 60 aC | |
| Anys | |
| 94 aC 93 aC 92 aC - 91 aC - 90 aC 89 aC 88 aC | |
L'any 91 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Cèsar i Filip (o, més rarament, any 663 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «91 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Bitínia
[modifica]- Nicomedes IV Filopàtor és rei de Bitínia a la mort del seu pare Nicomedes III Evèrgetes.[2]
República Romana
[modifica]- Sext Juli Cèsar i Luci Marci Filip són elegits cònsols.[3]
- Marc Livi Drus, tribú de la plebs, introdueix diverses Lleis frumentàries (Livia frumentaria i altres) per reconciliar el poble amb el partit senatorial o aristocràtic, que establieixen la distribució de gra, els repartiments de terreny públic i la implantació de noves colònies a Itàlia i a Sicília. El cònsol Filip, del partit popular, enemic personal de Drus, s'oposa a aquestes lleis entrant en conflicte amb el senat.[4]
- Luci Licini Cras fa un dels seus millors discursos al senat, on diu que Marci Filip no pot ser el seu cònsol i que es nega a reconèixer-lo com a senador.[5]
- Al fòrum hi ha grans violències quan Filip estableix diverses mesures per impedir l'adopció de les lleis de Drus. El tribú ordena d'empresonar al cònsol i l'ordre és executada amb gran violència. Filip resulta ferit i sagnant. S'aproven les lleis del tribú.[3]
- Les lleis de Drus són una amenaça pel senat i Filip es reconcilia amb els senadors. Com que és àugur, emet un senatusconsultum declarant nul·les aquelles lleis per haver estat fetes contra els auspicis.[3]
- L'assassinat de Drus és el detonant de la guerra social, entre Roma i els aliats itàlics.[6]
Naixements
[modifica]Necrològiques
[modifica]- Marc Livi Drus, assassinat a casa seva.[3]
- Luci Licini Cras, consol i orador.[5]
- Nicomedes III Evèrgetes, rei de Bitínia.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ 2,0 2,1 Justí. Justini Historiarum Philippicarum. XXXVIII, 3-5
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Smith, William (ed.). «Philippus, Marcius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 7 gener 2025].
- ↑ Apià. Història de Roma: les guerres civils, I, 35
- ↑ 5,0 5,1 Ciceró, De oratore, III, 2-6
- ↑ Peake, Scott «A Note on the Dating of the Social War». Greece and Rome, 44, 2, 1997, pàg. 161. DOI: 10.1093/gr/44.2.161.
- ↑ Pirazzoli-T'Serstevens, Michèle; Bujard, Marianne; Chaussende, Damien. Les dynasties Qin et Han: 221 av. J.-C.-220 apr. J.-C. París: les Belles lettres, 2017. ISBN 978-2-251-44638-7.