Marc Porci Cató Licinià el vell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarc Porci Cató Licinià el vell
Biografia
Naixement 192 aC
Roma
Mort 152 aC (39/40 anys)
Roma
  Senador de la República Romana 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període República Romana
Família
Fills Gai Porci Cató Licinià
Marc Porci Cató Licinià el Jove
Pares Marc Porci Cató CensoríQ1281529 Tradueix
Germans Marc Porci Cató Salonià el vell
Modifica les dades a Wikidata

Marc Porci Cató Licinià el vell (en llatí Marcus Porcius Cato Licinianus) va ser un jurista romà. Era fill de Marc Porci Cató Censorí i de Licínia. Pel nom de la seva mare el van conèixer per Licinià, i per distingir-lo del seu germanastre Marc Porci Cató Salonià, fill d'una altra dona del seu pare, Salònia. Formava part de la gens Pòrcia i era de la família dels Cató.

El seu pare va prestar molta atenció a la seva educació, la física i la mental. El va ensenyar a caminar, a nedar i a lluitar i potser perquè tenia una constitució feble, el va exposar al fred i a la calor per endurir-lo. Censorí no va permetre que un esclau que tenia, molt intel·ligent, anomenat Xilo, supervisés l'educació del seu fill, per por a que el nen adquirís hàbits d'esclau, però Xilo va escriure alguns textos d'història per a ell en lletres grans, i més endavant va compondre una mena d'enciclopèdia per al seu ús. El jove Cató es va convertir en un home savi i virtuós.

Va servir per primera vegada com a soldat l'any 173 aC quan va fer campanya a Ligúria sota el cònsol Marc Popil·li Laenes III. La legió a la qual va pertànyer va ser dissolta, i va fer el jurament militar per segona vegada, assessorat pel seu pare, per poder lluitar legalment contra l'enemic. L'any 168 aC va lluitar contra Perseu de Macedònia a Pidna sota el cònsol cònsol Emili Paul·le, casant-se després amb la seva filla, Emília Tèrcia. Es va distingir per la seva habilitat en un combat on va perdre l'espasa i finalment va poder-la recuperar. Els detalls d'aquest combat els expliquen amb variants, diversos autors. Va tornar cobert de ferides, i va ser rebut amb entusiasme pel cònsol, que el va autoritzar a anar-se'n de l'exèrcit per poder-les sanar. El seu pare sembla haver-li advertit que no tornés a la legió, ja que després de l'aprovació de sortir-ne, ja no era soldat.

Des d'aquell moment es va dedicar a la pràctica de la llei, en las que va adquirir gran fama i va deixar alguns escrits.[1] Aule Gel·li, que parla de la genealogia de la família Cató, diu que Cató Licinià havia escrit egregios de juris disciplina libros.[2] El Digest menciona amb freqüència la Regula o sententia Catoniana que era una coneguda regla del dret romà que venia a dir que un testament no seria vàlid, a menys que hagués estat vàlid si el testador hagués mort immediatament després d'haver-lo fet. Aquesta regla (que tenia diverses excepcions) era un cas particular d'una màxima més general: Quod initio non valet, id tractu temporis no potest convalescere.

Va morir el 152 aC quan havia estat designat pretor però no havia començar a exercir. El seu pare, que encara vivia, conforme a la seva fama, va patir la seva pèrdua renunciant als seus béns i, gairebé pobre, li va donar un funeral molt frugal.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 644. 
  2. Aule Gel·li. Les nits àtiquesXIII,18