Gai Livi Emilià Drus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGai Livi Emilià Drus
Biografia
Naixement segle III aC
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

147 aC – 147 aC
Activitat
Ocupació Polític i militar
Període Middle Roman Republic Tradueix
Família
Fills Marc Livi Emilià Drus
Modifica les dades a Wikidata

Gai Livi Emilià Drus (en llatí Caius Livius M. Aemiliani F. M. N. Drusus) fill de Marcus Livius M. F. Aemilianus, va ser un magistrat romà cònsol l'any 147 aC amb Publi Corneli Escipió Africà. Formava part de la gens Lívia, una gens romana d'origen plebeu, i probablement de la gens Emília, potser perquè el seu avi havia estat adoptat per aquesta família.

Se l'identifica sovint amb el jurista romà conegut com a Gai Livi Drus, mencionat per Ciceró com si ja fos mort al seu temps i que havia treballar fins avançada edat tot i que es va quedar cec, però encara continuava donant consells a les multituds que s'acostaven a casa seva per tal de consultar-lo. Però altres autors creuen que aquest Gai Livi Drus era el seu fill Gai Livi Emilià Drus el jove.[1] El jurista, sigui el pare o el fill, va compondre obres de gran utilitat per als estudiants de dret, segons Valeri Màxim.[2] Priscià li atribueix la frase:[3]

« Impubes libripens esse non potest, neque antestari. »

(L'impúber no pot ser l'equilibrador de la balança ni fer de testimoni)[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 1077. 
  2. Valeri Màxim. De Factis Dietisque Memorabilibus VIII, 7
  3. Priscià. Institutiones grammaticae II, 127