Quint Fabi Màxim Eburne
| Nom original | (la) Q. Fabius Q.Serviliani.f.Q.n. Maximus Eburnus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle II aC antiga Roma |
| Mort | p. segle II aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 116 aC – 116 aC Juntament amb: Gai Licini Geta | |
| Pretor | |
| Censor romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Família | Fabi Màxim |
| Pares | Quint Fabi Màxim Servilià i valor desconegut |
| Cronologia | |
| 104 aC | exili
|
Quint Fabi Màxim Eburne (en llatí: Quintus Fabius Maximus Eburnus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Fàbia, i de la família dels Fabi Màxim.
Va ser elegit pretor urbà l'any 118 aC i en aquesta condició va presidir el judici de Gai Papiri Carbó acusat de majestas (traïció) per Luci Licini Cras.
Fabi va ser cònsol l'any 116 aC amb Gai Licini Geta. Va condemnar a mort a un dels seus fills per immoralitat i Gneu Pompeu Estrabó el va acusar llavors d'excedir les facultats de la pàtria potestat i va haver de marxar a l'exili probablement a Nucèria.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 995.
