Marc Emili Escaure (cònsol)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMarc Emili Escaure
Ritratto maschile I secolo ac..JPG
 Cònsol de la República Romana 


 Senador romà 


 Censor romà 

Dades biogràfiques
Naixement 163 aC
Mort 89 aC (73/74 anys)
Activitat professional
Ocupació Polític i militar
Època República Romana
Dades familiars
Dinastia Gens Emília
Cònjuge Cecília Metel·la (filla de Metel Dalmàtic)
Fills
Modifica dades a Wikidata

Marc Emili Escaure (Marcus Aemilius Scaurus) fou un magistrat romà, el primer d'importància dins la família dels Emili Escaure. Va néixer el 163 aC i encara que d'origen patrici, els seus pares s'havien empobrit i van deixar poc patrimoni.

Va estudiar oratòria i va servir a l'exèrcit on va obtenir alguna distinció. La seva primera campanya fou a Hispània, segurament a la Guerra de Numància. Després va servir amb el cònsol Luci Aureli Orestes a Sardenya el 126 aC; el 123 aC fou edil curul però per la seva limitada riquesa no va poder fer uns bons jocs que l'haurien fet popular.

Tot i així era considerat influent en el cercles de poder i consta com personatge destacat quan Adherbal va anar a Roma el 117 aC per demanar ajut contra Jugurta; fou un dels pocs que no va acceptar els suborns del rei de Numídia.

Fou candidat a cònsol pel 116 aC, però no fou elegit; a l'any següent fou altra vegada candidat i fou elegit pel 115 aC amb Marc Cecili Metel com a col·lega; en el seu consolat es va aprovar una llei sumptuària i una sobre el vot dels lliberts als comicis; també va fer la guerra contra algunes tribus alpines que li van valer els honors del triomf. Aureli Víctor diu que va derrotar lígurs i gantiscs, i els Fasti el fan triomfador sobre gals i carnis.

El 112 aC fou enviat com ambaixador doncs Jugurta que havia arrabassat a Adherbal la part del regne de Numídia assignat pels romans i tenia a aquest assetjat a Cirta.[1] Jugurta respectava a Escaure però no va aixecar el setge i quan la va conquerir (a finals d'any) va matar Adherbal. A causa d'això Roma va declarar la guerra a Jugurta, la direcció de la qual fou encarregada a Luci Calpurni Bèstia (cònsol el 111 aC). Bèstia va nomenar Escaure com a llegat; subornats ambdós per Jugurta van concedir al rei favorables termes de pau; això va provocar gran indignació a Roma i el senat va aprovar la rogatio del tribú Gai Mamili (110 aC) que creava una comissió d'investigació per investigar qui havia rebut suborns. Escaure era culpable però per la seva influència fou nomenat un dels tres qüestors de l'estat encarregats del càstig i encara que ell mateix va quedar segur, no va poder salvar els seus còmplices, incloent-hi Bèstia.

El 109 aC fou censor amb Marc Livi Drus, i en el seu període va restaurar el pont Milvi, i va construir la via Emília (entre Pisae i Luna i Dertona). En morir el seu col·lega, segons el costum havia de dimitir però no ho va fer fins que en fou obligat pels tribuns sota amenaça d'empresonament.

El 107 aC fou cònsol per segona vegada al lloc de Luci Cassi Longí, caigut en combat contra els tigurins. El candidat derrotat, Publi Rutili Ruf, el va acusar de suborn als comicis però fou absolt i llavors va acusar a Rutili del mateix delicte.

El 104 aC, el senat li va encarregar que proveís Roma de gra, el que va molestar al prefecte d'Òstia, Appuleu Saturní, que volia ser nomenat ell mateix. Hi va haver una gran hostilitat entre els dos homes durant quatre anys. Va ser acusat algunes vegades però sempre absolt; el 104 aC es va oposar a l'elecció de Gneu Domici Aenobarb pel col·legi d'àugurs i Aenobarb el va acusar de majestas i fou absolt pel vot de 33 de les 35 tribus.

El 91 aC fou acusat de repetundae per Quint Servili Cepió per apropiar-se de diners públics durant una ambaixada a Àsia, i va respondre amb una contraacusació a Cepió. Aquest en revenja va induir el tribú Quint Vari a acusar Escaure (el 90 aC) d'incitar els aliats italians a la revolta, però el seu suport popular era molt alt i finalment el tribú va retirar l'acusació.

Tenia 72 anys i va morir poc després, ja que el 88 aC la seva vídua Cecília es va casar amb Luci Corneli Sul·la.

Amb la seva dona Cecília va tenir dos fills: el gran es deia Marc Emili Escaure i el nom del segon no es coneix i s'identifica només com Emili Escaure; també va tenir una filla de nom Emília, casada amb Mani Acili Glabrió III i després amb Gneu Pompeu Magne.

Escaure va escriure una obra autobiogràfica en tres llibres.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Biblioteca electrònica del NARPAN, El Iugurta català del segle XIV Edició de Montserrat Lluch Juncosa