Via Emília

De Viquipèdia
Infotaula carreteraVia Emília
Viae Flaminia Aemilia Postumia.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmilitary road (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Recorregut
Estat
Traçat de la Via Emília en blau fosc

Via Emília (en llatí Via Aemilia) va ser un camí empedrat romà, un dels principals de l'imperi, i la primera que es va construir al nord d'Itàlia.

Segons Titus Livi, va ser iniciada pel cònsol Marc Emili Lèpid l'any 187 aC després de sotmetre als lígurs i anava de Placentia a Ariminium on s'unia amb la via Flamínia. Estrabó dóna una versió diferent, i diu que es va construir per anar d'Ariminium a Bononia, i des d'allí, esquivant uns aiguamolls i passant al peu dels Alps, fins a Aquileia. Sembla que aquest ramal del que parla Estrabó es va construir molt després de la via principal que descriu Titus Livi.

Era un traçat gairebé en línia recta que recorria unes 180 milles romanes i va portar la cultura i la llengua de Roma a la Gàl·lia Cispadana i a tota la Gàl·lia Cisalpina, amb tanta influència que va donar no a la regió d'Emília (avui Emília-Romanya). Totes les ciutats importants de la regió, menys Ravenna, eren a la vora d'aquesta via.

Més tard es va continuar de Placentia a Mediolanum quan es va conquerir la Gàl·lia Transpadana i encara després fins a Augusta Pretòria a la Vall d'Aosta.

Les estacions al llarg de la via s'esmenten a l'Itinerari d'Antoní. Sortint de Ariminium (Rímini) eren:

A l{'}}itinerari de Jerusalem i a la Taula de Peutinger les estacions esmentades són:

  • Caesena (Cesena)
  • Forum Populii (Forlimpopoli)
  • Forum Livii (Forli)
  • Faventia (Faenza)
  • Forum Cornelii (Imola)
  • Claterna (Quaderna)
  • Bononia (Bolonya)
  • Forum Gallorum
  • Mutina (Mòdena)
  • Regium (Reggio)
  • Tannetum (Taneto)
  • Parma (Parma)
  • Fidentia (Borgo S. Donino)
  • Florentia (Firenzuola)
  • Placentia (Piacenza)

De Placentia a Mediolanum s'esmenten només quatre estacions (la resta eren paredes per canviar cavalls o llocs molt petits):

De Mediolanum a Augusta Praetoria, al peu dels Alps, l'Itinerari d'Antoní esmenta:

Una branca anava de Milà a Vercelli (on s'unia a la branca anterior) passant per:

Una branca anava de Mediolanum (Milà) a Aquileia, i els itineraris donen les següents estacions (altres menors o llocs de canvis de cavalls no s'esmenten):

Una branca anava de Bononia a Aquileia, que Estrabó menciona expressament com a continuació de la via Emília. Els Itineraris només parlen d'una branca que sortia de Mutina i no de Bononia, i arribava a Patavium, passant per:

  • Vicus Serninus (?)
  • Vicus Varianus (Bariano, al nord del Po)
  • Anneianum (Legnago?)
  • Ateste (Este)
  • Patavium (Pàdua)

De Patavium seguia fins a Aquileia; una branca anava de Mutina a Colocaria, d'allí a Hostilia (Ostiglia) i d'allí a Verona.

Una branca anava de Placentia a Dertona (passant per Comillomagus i Iria, avui Voghera) on enllaçava amb la branca construïda per Emili Scaur a través dels Apenins fins a Vada Sabata.

I una darrera branca portava de Placentia a Ticinum (Pavia) després allargada fins a Augusta Taurinorum (Torí). A Ticinum s'unia a una branca que anava fins a Milà.

Les estacions esmentades als Itineraris de Jerusalem són:

  • Ticinum (Pavia)
  • Durii (Dorno)
  • Laumellum (Lomello)
  • Ad Cottias (Cozzo)
  • Ad Medias
  • Rigomagus (Trino Vecchio)
  • Ceste (?)
  • Quadratae (prop de Londaglio)
  • Ad Decimum
  • Taurini (Torí)
  • Ad Fines (Avigliano)
  • Ad Duodecimum
  • Segusio (Susa).[1]

Referències[modifica]

  1. Smiyh, William (ed.). «Via Aemilia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 9 juliol 2022].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Via Emília