Forlì

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Forlì
Localització
Forlì situat respecte Itàlia
Forlì
Localització de Forlì a Itàlia
Plaça Aurelio Saffi
Plaça Aurelio Saffi
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Emília-Romanya
Forlì-Cesena
Superfície 197 km²
Altitud 240 msnm
Població (2007)
  • Densitat
114.055 hab.
578,96 hab/km²
Coordenades 44° 14′ N, 12° 3′ E / 44.233,12.050Coord.: 44° 14′ N, 12° 3′ E / 44.233,12.050
Codi postal 47121-47122
Codi ISTAT 040012
Web

Forlì és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena. Té al voltant de 115.000 habitants. Està situada al peu del Monte Falterone i prop de la costa de la mar Adriàtica. El seu centre neuràlgic és la piazza Maggiore des d'on surten les carreteres que l'uneixen a Florència, Faenza, Ravenna i Cesena entre altres.

Història[modifica | modifica el codi]

Període romà[modifica | modifica el codi]

Forum Livii fou una ciutat de la Gàl·lia Cispadana a la [via Emília] entre Faventia (Faenza) i Caesena (Cesena). La seva fundació és generalment atribuïda a Livi Salinator. No és esmentada per Estrabó ni per Ptolemeu, però si per Plini el Vell, que diu que tenia rang de municipi. Els itineraris la situen correctament.

Alta edat mitjana[modifica | modifica el codi]

El 412 es van casar a la ciutat Placídia, germana d'Honori, amb el rei got Ataulf. Fou després dominada pels ostrogots i els llombards que la van disputar amb els bizantins. El 756 fou cedida pels llombards, derrotats per Pipí, al Papa; al segle XI (1162) va elegir cònsols i després al podestà i es va establir el comú lliure essent generalment gibel·lina mentre les veïnes Faenza i Bolonya eren dels güelfs.

Baixa edat mitjana[modifica | modifica el codi]

A finals del segle XIII els Ordelaffi es van imposar al Orgogliosi i van assolir el poder amb Teobald I Ordelaffi, i després amb el seu fill Scarpetta Ordelaffi la senyoria. Dante Alighieri fou refugiat polític a la ciutat. Els Ordelaffi van mantenir el poder amb algunes interrupcions fins al 1480. Extinta la nissaga el Papa va assolir el domini de Forlì que li pertocava i va donar la ciutat al seu nebot Gerolamo Riario, casat amb Caterina Sforza. A la mort del Papa, Girolamo, mancat de suport polític va morir en una conjura el 1488 i el va succeir el seu fill Octavià Riario però l'estat va quedar sota la direcció de Caterina Sforza que la va defensar fins que el 1499 la va ocupar Cèsar Borja (Valentino), suposadament nebot del Papa Alexandre VI. El 1503 els Ordelaffi van recuperar breument el poder però la ciutat va tornar al Papa, que llavors era Juli II della Rovere. En aquest període van néixer a la ciutat personatges destacats: Melozzo degli Ambrogi (pintor), Marco Palmezzano (pintor), Sebastiano Menzocchi (pintor), Pace Bombace (arquitecte), Romanello da Forlì (condottieri), i Giovanni delle Bande Nere (fill de Caterina Sforza i de Joan de Medici).

Segles XVI a XVIII[modifica | modifica el codi]

En el segle XVI i XVII es van fer importants construccions: el Macello Comunale, l'ospedale "Casa di Dio" a Borgo Cotogni, la Porta Pia i la Porta di Schiavonia. Del segle XVIII són el Corso della Repubblica i la via (carrer) Giorgio Regnoli. Molts treballs foren obra de l'arquitecte Luigi Mirri, que tenia l'ajut del pintor Felice Giani. Algunes famílies van exercir de mecenes i això va portar a la ciutat al gran pintor Antonio Canova, que va deixar el monument fúnebre dedicar a Domenico Manzoni a l'església de la Santíssima Trinitat, i la cèlebre Ebe, conservada encara a la Pinacoteca comunal.

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

Després d'una breu ocupació francesa el 1796, els soldats francesos van entrar a la ciutat el 4 de febrer de 1797 i fou inclosa a la República Cispadana; el 1799 fou ocupada per Àustria, però el 1800, retornada als francesos, fou inclosa a la República Cisalpina que el 1802 va esdevenir república napoleònica italiana i el 1805 Regne d'Itàlia. Els austríacs van tornar el 1814 i el 1815 el Congrés de Viena en va reconèixer la possessió al Papa. El Duomo (catedral) es va reobrir. La ciutat va participar en els motins del febrer de 1831 sufocats al cap d'un mes. Un dels líders patriotes lliberals de l'època fou Piero Maroncelli, nascut a Forlì el 1795, que va passar per les presons austríaques i va morir a l'exili a Nova York el 1846. El 1859 va proclamar la seva unió al Regne de Sardenya ratificada per referèndum el 1860.

Època moderna[modifica | modifica el codi]

El 1889 els republicans van guanyar l'administració municipal i la van conservar fins al 1924 quan el feixisme instal·lat el 1922 va esdevenir dictadura. El 1905 es van derruir les muralles i la ciutat es va expandir i es va construir la via del tren i altres palaus. Forlì fou anomenada la "città del Duce" perquè Benito Mussolini va néixer a la rodalia. L'estructura de la ciutat es va canviar a partir de l'ampliació de la Piazza Saffi. El primer projecte regulador de la ciutat fou de 1931; el complex de Piazzale della Vittoria, el clàssic de l'arquitectura feixista, i fou obra de Cesare Bazzani (arquitecte) i del escultor Bernardini Bonifava; altres edificis de l'època són el Collegio areonautico (avui Istituto Magistrale, Liceo Classico i Scuole medie) amb una gran estàtua d'Icar, i l'ampli vial de la Libertà.

Fou bombardejada pels americans el 1944. L'església de San Mercuriale fou destruïda, així com els barris Saffi i Mazzini i l'església de San Biagio (amb un fresc de Melozzo). Després de la guerra no ha parat de créixer.

Lista de senyors de Forlì[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forlì