Ivrea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaIvrea
Ivrèja
Duomo di Ivrea.JPG
Catedral

Localització
Map of comune of Ivrea (metropolitan city of Turin, region Piedmont, Italy).svg
45° 27′ 44″ N, 7° 52′ 29″ E / 45.462222222222°N,7.8747222222222°E / 45.462222222222; 7.8747222222222
Estat Itàlia
Regió Piemont
Província província de Torí
Entitats de població
Capital Ivrea
Població
Total 24092 hab. (2006)
• Densitat 798,01 hab/km²
Geografia
Superfície 30,19 km²
Altitud 253 m
Limita amb
Indicatius
Codi postal 10015
Fus horari UTC+01:00
Prefix telefònic 0125
Codi ISTAT 001125
Codi cadastral E379
Altres dades
Agermanament

Web Pàgina de l'Ajuntament
Modifica dades a Wikidata

Ivrea (piemontès Ivrèja) és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, a la ciutat metropolitana de Torí. El seu terme té 30 km². La ciutat té uns 25.000 habitants. Es troba a 253 metres sobre el nivell del mar. El patró de la ciutat és Sant Sabí que se celebra el 7 de juliol.

Els seus monuments més destacats són el Castello delle Quattro Torrri, el convent de Sant Bernadí i la catedral.

Història[modifica | modifica el codi]

Eporedia fou una ciutat important de la Gàl·lia Cisalpina, al peu dels Alps, a la vora del riu Duria, a la gran vall dels salassis (avui Vall d'Aosta). Fou colònia romana fundada per Vellius vers el 100 aC, per controlar la vall i protegir les planes (segons Plini per indicació dels llibres sibil·lins) i dominava els dos passos principals a la vall. El seu nom derivaria (segons Plini) d'una paraula celta que vol dir "lloc de domesticar cavalls".

Fins que el salassis no foren dominats en temps d'August no va esdevenir una ciutat prospera. Ni Plini el vell ni Claudi Ptolemeu li donen el títol de colònia, però si l'esmenten com a ciutat important i Tàcit diu que era una de les ciutats més grans de la província al nord del Padus (Po). El 43 aC fou ocupada per Brut després de la batalla de Mutina (43 aC) abans de creuar els Alps amb el seu exèrcit. Encara era una ciutat rellevant al segle IV. Fou dels hèruls (Odoacre) el 476 i dels ostrogots des del 491.

Reconquerida pels bizantins el 538 va passar als llombards el 568. Amb els llombards fou la seu d'un dels ducats, del que es coneix només al duc Guntig. El seu nom es va transformar en Ivrea. El 774 va passar als francs i fou un dels comtats del regne d'Itàlia.

Vers l'any 1000 el poder a la ciutat havia passat als bisbes. El 1001, essent bisbe Warmond la va ocupar Arduí d'Ivrea que el 1002 fou elegit rei d'Itàlia a Pavia, en contra del desig de l'emperador Otó III. Va romandre en mans dels seus bisbes. El segle XII els bisbes es van enfrontar amb els marquesos de Montferrat i això va afavorir l'increment de poder del comú d'Ivrea i Canavese. El 1238 l'emperador Frederic II la va declarar feu imperial però el domini del bisbe va romandre. Montferrat la va ocupar el 1266 per un temps breu i després el 1278 fins al 1310. Fou un feu imperial que va passar a Savoia el 1313.

A la meitat de segle es va produir la revolta de camperols dirigida per Facino Cane, anomenat "Tuchinaggio", i finalment el domini fou reconegut al comte de Savoia Verde el 1356. Va ser ocupada per França del 1536 al 1537, el 1544 i del 1554 al 1559. Va estar sota domini de Tomàs Francesc de Savoia Carignan, general imperial, del 1638 al 1648 i fou ocupada per França altra vegada del 1704 al 1706, i per darrer cop el 1798. El 26 de maig de 1800 hi va ser Napoleó. Fou retornada a Savoia el 1814.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]