Publi Rutili Ruf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Publi Rutili Ruf (Publius Rutilius Rufus) fou un orador i magistrat romà. Fou tribú militar sota Escipió a la Guerra de Numància; fou pretor el 111 aC i cònsol el 105 aC (després d'una candidatura fracassada el 107 aC, en la qual va acusar el seu competidor guanyador, Escaure, de suborn); el 95 aC fou llegat de Quint Muci Escèvola, procònsol d'Àsia, i va desplegar molta fermesa per impedir les exaccions dels publicans. Al seu retorn a Roma fou acusat per Apici de malversació (de repetundis) i fou declarat culpable, cosa que provocà el seu desterrament (92 aC); Ciceró, Vel·lei Patercle i Valeri Màxim estan d'acord que era un home honrat i íntegre i la seva condemna fou el resultat de la conspiració d'alguns cavallers que aleshores tenien el privilegi de jutjar els casos criminals. Es va retirar a Mitilene i després a Esmirna, on va viure la resta de la seva vida. Sul·la el va cridar a Roma, però va refusar de retornar-hi.

Els discursos de Rutili duen molta informació sobre lleis civils. Es conserven els títols de set discursos:

  1. Adversus Scaurum
  2. Pro se contra Scaurum
  3. Pro lege sua de tribunis mililum
  4. De modo aedificiorum
  5. Pro L. Caerucio ad populum
  6. Pro se contra publicanos
  7. Oratio ficta ad Mithridatem regem

Va escriure també una autobiografia en almenys cinc llibres, i una Història de Roma en grec, amb un relat de la guerra de Numància.