Publi Rutili Ruf
Publi Rutili Ruf (Publius Rutilius Rufus) fou un orador i magistrat romà. Fou tribú militar sota Escipió a la Guerra de Numància; fou pretor el 111 aC i cònsol el 105 aC (després d'una candidatura fracassada el 107 aC, en la qual va acusar el seu competidor guanyador, Escaure, de suborn); el 95 aC fou llegat de Quint Muci Escèvola, procònsol d'Àsia, i va desplegar molta fermesa per impedir les exaccions dels publicans. Al seu retorn a Roma fou acusat per Apici de malversació (de repetundis) i fou declarat culpable, cosa que provocà el seu desterrament (92 aC); Ciceró, Vel·lei Patercle i Valeri Màxim estan d'acord que era un home honrat i íntegre i la seva condemna fou el resultat de la conspiració d'alguns cavallers que aleshores tenien el privilegi de jutjar els casos criminals. Es va retirar a Mitilene i després a Esmirna, on va viure la resta de la seva vida. Sul·la el va cridar a Roma, però va refusar de retornar-hi.
Els discursos de Rutili duen molta informació sobre lleis civils. Es conserven els títols de set discursos:
- Adversus Scaurum
- Pro se contra Scaurum
- Pro lege sua de tribunis mililum
- De modo aedificiorum
- Pro L. Caerucio ad populum
- Pro se contra publicanos
- Oratio ficta ad Mithridatem regem
Va escriure també una autobiografia en almenys cinc llibres, i una Història de Roma en grec, amb un relat de la guerra de Numància.
|
