Vés al contingut

Gneu Papiri Carbó (cònsol 113 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGneu Papiri Carbó
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort112 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Triumvir monetalis (en) Tradueix
121 aC – 121 aC
Cònsol romà
113 aC – 113 aC
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCarbó (família romana) Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsGneu Papiri Carbó, Gaius Papirius Carbo Modifica el valor a Wikidata
ParesGai Papiri Carbó Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansGai Papiri Carbó Modifica el valor a Wikidata

Gneu Papiri Carbó (en llatí Cneus Papirius Carbo) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Papíria, i era de la família dels Carbó.

Era fill del pretor Gai Papiri Carbó (Caius Papirius Carbo) i germà del cònsol Gai Papiri Carbó (Caius Papirius Carbo). Segons Ciceró va ser el pare de Gneu Papiri Carbó (Cneus Papirius CN. F. C. N. Carbo), però Gai Vel·lei Patercle el fa germà de Gai Papiri Carbó Arvina (Caius Papirius Carbo Arvina), encara que sembla que més aviat n'era el cosí (Fater patruelis).[1] Va ser elegit cònsol l'any 113 aC junt amb Gai Cecili Metel Caprari i en el seu consolat els cimbres van entrar a la Gàl·lia, Itàlia i Il·líria i Carbó, enviat contra ells, en va haver de fugir amb tot l'exèrcit després de ser derrotat a la batalla de Nòrica.[2] Després va ser acusat per Marc Antoni l'orador per raons desconegudes i es va suïcidar bevent una solució de vidriol cap a l'any 112 aC.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 611. 
  2. (francès) Estrabó, 'Géographie', p.355