Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 58 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Luci Calpurni Pisó Cesoní (llatí: Lucius Calpurnius C. F. L. N. Piso Caesoninus[1]) fou un magistrat romà fill de Luci Calpurni Pisó Cesoní, cònsol el 112 aC, i net de Luci Calpurni Pisó Cesoní, cònsol el 148 aC.

Fou el sogre de Juli Cèsar. Ciceró el descriu de manera negativa en alguns dels seus escrits, però ben segur és perquè Pisó era enemic polític i personal de l’orador.

Fou pretor vers el 57 aC, però només apareix esmentat el 59 aC quan fou portat a judici pel tribú Publi Clodi per extorsionar a una província que havia administrat com a propretor i fou absolt amb molts problemes. Al mateix any la seva filla Calpúrnia es va casar amb Juli Cèsar i per la influència d’aquest, Pisó va aconseguir el cònsolat de l’any 58 aC junt amb Aule Gabini, l’home de Gneu Pompeu. Clodi, per assegurar-se el suport de Pisó contra Ciceró, li va prometre la província de Macedònia i a Gabini la de Síria, donacions que es van traduir en una llei. Ciceró fou desterrat poc després.

L’any 57 aC Pisó va anar a la seva província de Macedònia on va restar dos anys (57 i 56 aC) on va cometre tota mena d’exaccions. El 56 aC el Senat romà va decidir nomenar un successor i Pisó va haver de renunciar i cedir el govern a Quint Ancari. Ciceró va aprofitar aquesta circumstància per acusar-lo de tota mena de crims dels que a la seva tornada Pisó es va haver de defensar; finalment Ciceró va renunciar a portar a judici a Pisó per manca de proves.

El 50 aC Pisó fou censor junt amb Appi Claudi Pulcre. El 49 aC quan encara era censor es va oferir per negociar amb Cèsar però el partit aristocràtic no el va voler escoltar. Quan Pompeu va fugir de Roma, Pisó el va acompanyar però tot seguit va tornar per reunir-se amb Cèsar, però va romandre neutral a la guerra civil que va seguir. Cèsar, tot i així, el va tractar amb respecte.

Mort Cèsar el 44 aC va demanar que les institucions i lleis del seu gendre foren conservades i es va oposar a Marc Antoni, al que finalment va adherir i al que va defensar a Roma mentre Antoni era a la Gàl·lia Cisalpina lluitant contra Dècim Juni Brut Albí. El 43 aC fou ambaixador enviat a Mutina, darrera vegada que és esmentat.

Notas[modifica | modifica el codi]

  1. Les inicial les dona Smith al seu Diccionari de biografia i mitologia, però si fou fill de Luci Calpurni Pisó, cónsol el 112 aC, les inicials haurien de ser L. F. L. N.

Referències[modifica | modifica el codi]

Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870, pàg. 372a (v. 3).