Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 58 aC)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuci Calpurni Pisó Cesoní
Statue della famiglia giulio claudia, dal foro di veleia, 14-54 dc ca., lucio calpurnio pisone.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) L.Calpurnius L.f.L.n. Men. Piso Caesoninus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I aC (>43 aC) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Qüestor
70 aC – 70 aC
Curule aedile (en) Tradueix
64 aC – 64 aC
Pretor
61 aC – 61 aC
Governador romà Hispània Citerior
60 aC – 59 aC
Cònsol romà
58 aC – 58 aC
Juntament amb: Aulus Gabini
Governador romà Macedònia
57 aC – 55 aC
Censor romà
50 aC – 50 aC
1r Legat
49 aC – 49 aC
2n Legat
43 aC – 43 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma i diplomático de la Antigua Roma (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCalpurnius Piso Modifica el valor a Wikidata
CònjugeRutilia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsCalpúrnia
Luci Calpurni Pisó Cesoní Modifica el valor a Wikidata
PareLuci Calpurni Pisó Cesoní Modifica el valor a Wikidata

Luci Calpurni Pisó Cesoní (en llatí: Lucius Calpurnius C. F. L. N. Piso Caesoninus[1]) va ser un magistrat romà. Era fill de Luci Calpurni Pisó Cesoní, cònsol el 112 aC, i nét de Luci Calpurni Pisó Cesoní, cònsol el 148 aC. va ser el sogre de Juli Cèsar. Formava part de la gens Calpúrnia i era de la família dels Pisó. Ciceró el descriu de manera molt negativa en alguns dels seus escrits, però ben segur és perquè Pisó era enemic polític i personal de l'orador.

Se'l menciona per primer cop l'any 59 aC quan va ser portat a judici pel tribú Publi Clodi acusat d'extorsionar una província que havia administrat com a propretor i va ser absolt amb moltes dificultats. Aquell mateix any la seva filla Calpúrnia es va casar amb Juli Cèsar i per la influència d'aquest, Pisó va aconseguir el cònsolat de l'any 58 aC junt amb Aule Gabini, l'home de Gneu Pompeu. Clodi, per assegurar-se el suport de Pisó contra Ciceró, li va prometre la província de Macedònia i a Gabini la de Síria, donacions que es van traduir en una llei. Ciceró va ser desterrat poc després.

L'any 57 aC Pisó va anar a la seva província de Macedònia com a pretor on va restar dos anys (57 i 56 aC) i on va cometre tota mena d'exaccions. El 56 aC el Senat romà va decidir nomenar un successor i Pisó va haver de renunciar i cedir el govern a Quint Ancari. Ciceró va aprofitar aquesta circumstància per acusar-lo de tota mena de crims dels que a la seva tornada Pisó es va haver de defensar. Finalment Ciceró va renunciar a portar a judici a Pisó per manca de proves.

L'any 50 aC Pisó va ser censor junt amb Appi Claudi Pulcre. El 49 aC quan encara era censor es va oferir per negociar amb Cèsar però el partit aristocràtic no el va voler escoltar. Quan Pompeu va fugir de Roma, Pisó el va acompanyar però tot seguit va tornar per reunir-se amb Cèsar. Es va mantenir neutral durant la guerra civil que va seguir. Cèsar, tot i així, el va tractar amb respecte.

Mort Cèsar l'any 44 aC va demanar que les institucions i lleis del seu gendre fossin conservades i es va oposar a Marc Antoni, al que finalment va adherir i al que va defensar a Roma mentre Antoni era a la Gàl·lia Cisalpina lluitant contra Dècim Juni Brut Albí. El 43 aC va ser un dels ambaixadors enviats a Mutina, la darrera vegada que el trobem mencionat.[2]

Referències[modifica]

  1. Les inicials del A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia) de Smith però si fou fill de Luci Calpurni Pisó, cònsol el 112 aC, les inicials haurien de ser L. F. L. N.
  2. Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870, pàg. 372a (v. 3).