Appi Claudi Pulcre (cònsol 54 aC)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAppi Claudi Pulcre
 Cònsol de la República Romana 


 Governador romà 


 Censor romà 


 Senador romà 


 Pretor 

Dades biogràfiques
Naixement Roma
Mort 48 aC
Balcans
Activitat professional
Ocupació Polític i militar
Època República Romana
Dades familiars
Dinastia Gens Clàudia
Pare Appi Claudi Pulcre
Modifica dades a Wikidata

Appi Claudi Pulcre (Appius Claudius Pulcher) fou fill d'Appius Claudius Pulcher, cònsol l'any 79 aC. Se l'esmenta per primera vegada el 75 aC quan fou un dels acusadors de Terenci Varró. El 70 aC va servir a Àsia sota el seu cunyat Lucul·le que el va enviar a Tigranes II d'Armènia per demanar l'entrega de Mitridates VI Eupator.

El 61 aC era a Grècia on recollí estàtues i pintures per adornar els jocs que volia donar quan fos edil curul, però amb el favoritisme del cònsol Luci Pisó fou nomenat pretor (57 aC) sense ser edil; entremig fou àugur (59 aC); com a pretor va presidir alguns judicis per extorsió.

Encara que no obertament, fou enemic de Ciceró. El 56 aC fou propretor a Sardenya i l'abril d'aquell any va visitar a Juli Cèsar a Lucca.

El 54 aC fou cònsol amb Luci Domici Aenobarb. Per mediació de Gneu Pompeu es va reconciliar amb Ciceró. Va acusar a Gabini, home de Pompeu, quan va tornar de la seva província, i va donar suport a Gai Pomptí en la seva petició dels honors del triomf.

Havia de dirigir els comicis per cònsols i va rebre una forta quantitat dels candidats Gneu Domici Calví i Gai Memmi, però descobert l'afer els comicis no es van celebrar. Appi va assolir el comandament d'un exèrcit i se'n va anar a la seva província de Cilícia el juliol del 53 aC i la va governar dos anys amb avarícia, tirania i rapacitat; va fer la guerra als muntanyencs de l'Amanus i va demanar un triomf (que no li fou concedit).

Ciceró el va succeir el 51 aC i encara que va mostrar cordialitat inicialment, quan va sortir de la província, l'orador el va criticar durament. Appi fou acusat per Dolabel·la, però amb l'ajut de Pompeu, Brut i Hortensi fou absolt.

Llavors fou candidat a censor amb Luci Pisó (50 aC) i fou escollit; va fer una neteja del senat i entre els exclosos estava l'historiador Gai Sal·lusti Crisp. Es va enemistar amb Cèsar per la seva amistat amb Curió i Pompeu, i quan Cèsar va entrar a Roma va fugir d'Itàlia (49 aC) i se'n va anar amb Pompeu, rebent Grècia com a província; va consultar a l'oracle de Delfos i seguint les seves instruccions va anar a Eubea on va morir abans de la batalla de Farsàlia (48 aC).

Va escriure un llibre sobre auguris (dedicat a Ciceró), Ciceró el considerava un bon orador. El seu home de confiança fou el llibert Fànies (Phanias).