Appi Claudi Pulcre (cònsol 54 aC)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAppi Claudi Pulcre
Nom original (la) Appius Claudius Pulcher
Biografia
Naixement 97 aC
Roma
Mort 48 aC (48/49 anys)
Balcans
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

54 aC – 54 aC
Juntament amb: Luci Domici Aenobarb

  Censor romà 

50 aC – 50 aC
  Governador romà 


  Pretor 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període República Romana tardana
Família
Pares Appi Claudi PulcreCecília Metel·la
Germans Gai Claudi Pulcre
Modifica les dades a Wikidata

Appi Claudi Pulcre (en llatí Appius Claudius Pulcher) va ser un magistrat romà del segle I aC. Era fill d'Appius Claudius Pulcher, cònsol l'any 79 aC i germà de Publi Clodi Pulcre. Formava part de la gens Clàudia.

Se'l menciona per primera vegada l'any 75 aC quan va ser un dels acusadors de Marc Terenci Varró. El 70 aC va servir a Àsia a les ordres del seu cunyat Lucul·le que el va enviar com a ambaixador a Tigranes II d'Armènia per demanar l'entrega de Mitridates VI Eupator.

L'any 61 aC era a Grècia on recollí estàtues i pintures per adornar els jocs que volia donar quan fos edil curul, però gràcies al favor i a la influència del cònsol Luci Calpurni Pisó Cesoní va ser nomenat pretor (57 aC) sense ser abans edil. Va ser nomenat àugur l'any 59 aC. Com a pretor va presidir alguns judicis per extorsió, i Ciceró mostrava preocupació per les actuacions del seu germà Quint Tul·li Ciceró, que havia estat propretor a Àsia i s'havia enriquit.

Encara que no obertament, era enemic de Ciceró, i recolzava les actuacions del seu germà Clodi. L'any 56 aC va ser propretor a Sardenya i l'abril d'aquell any va visitar a Juli Cèsar a Lucca.

L'any 54 aC va ser elegit cònsol amb Luci Domici Aenobarb. Per mediació de Gneu Pompeu es va reconciliar amb Ciceró. Va acusar a Gabini, home de Pompeu, quan va tornar de la seva província, i va donar suport a Gai Pomptí en la seva petició dels honors del triomf, però es creu que aquestes dues actuacions van ser motivades per obtenir-ne benefici econòmic.

Un exemple més concloent de la seva deshonestedat es va produir quan havia de dirigir els comicis per elegir nous cònsols. Va rebre una forta quantitat dels candidats Gneu Domici Calví i Gai Memmi, però descobert l'afer els comicis no es van celebrar. Appi es va fer càrrec del comandament d'un exèrcit i se'n va anar a la seva província de Cilícia el juliol del 53 aC i la va governar dos anys amb avarícia, tirania i rapacitat. Va fer la guerra als muntanyencs de l'Amanus i algunes victòries obtingudes li van permetre demanar un triomf, que no li va ser concedit.

Ciceró el va succeir el 51 aC i encara que va mostrar cordialitat inicialment, quan va sortir de la província, l'orador el va criticar durament. Appi va ser acusat per Dolabel·la de suborn (ambitus), però amb l'ajut de Pompeu, Brut i Hortensi va ser absolt.

Llavors va ser candidat a censor amb Luci Calpurni Pisó Cesoní (50 aC) i va ser escollit. Va fer una neteja del senat i entre els exclosos hi havia l'historiador Gai Sal·lusti Crisp. Es va enemistar amb Cèsar per la seva amistat amb Curió i Pompeu, i quan Cèsar va entrar a Roma va fugir d'Itàlia (49 aC) i se'n va anar amb Pompeu, rebent Grècia com a província. Va consultar a l'oracle de Delfos i seguint les seves instruccions va anar a Eubea on va morir abans de la batalla de Farsàlia (48 aC).

Va escriure un llibre sobre auguris, dedicat a Ciceró i sembla que seguia les opinions dels endevins. Ciceró el considerava un bon orador. Es distingia també pels seus coneixements legals i d'història antiga. El seu home de confiança era un llibert de nom Phanias.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 770-771.