Ambitus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Ambitus era un delicte practicat a l'Antiga Roma que consistia en els suborns per obtenir càrrecs públics. Periòdicament es van dictar lleis per impedir la pràctica d'aquest delicte, lleis que cada vegada foren més severes; però les multes primer i després la prohibició d'exercir el càrrec per una sèrie d'anys (d'un mínim de 10 anys fins per sempre) no van tenir cap efecte. Finalment es van crear corts especials.

Era un delicte romà vinculat als comicis. El candidat (candidatus) petitor i l'oponent (competitor) buscaven ser elegits o que l'altra no ho fos, i per això era corrent donar suborns als que participaven en els comicis.

L'ambitus estava dividit en tres classes:

  • largitiones (suborn)
  • liberalitas (regals)
  • benignitas (promeses)

Només el primer era il·legal

La Lex Poetelia (358 aC) va prohibir la presència dels candidats a determinats llocs per disminuir els suborns; la lex Cornelia Baebia (181 aC) establí penes pels culpables (incapacitació d'exercir càrrec públics per deu anys); la lex Acilia Calpurnia (67 aC) intentava limitar els tractes entre candidats i electors i establia les sancions que arribaven fins a l'exclusió perpètua; la Lex Tullia (63 aC) va afegir penes a la lex Acilia Calpurnia (deu anys d'exili); la lex Licinia del 55 aC establí el delicte de sodalitiis que prohibia la utilització d'agents (sodales) per assegurar els vots d'algunes tribus mitjançant la seva divisió en petits grups. La lex Pompeia (52 aC) escurçava els procediments.

La lex Julia de Ambitus (18 aC) establia penes de 5 anys d'exclusió pels culpables el que rebaixava considerablement els càstigs. Posteriorment l'elecció popular va desaparèixer i a l'imperi, amb noves formes d'arribar als càrrecs, el delicte va desaparèixer totalment.