Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPubli Corneli Dolabel·la
Nom original Publius Cornelius Dolabella
 Cònsol de la República Romana 


 Tribú de la plebs 


 Senador romà 


 Governador romà 

Dades biogràfiques
Naixement 70 aC
Roma
Mort 43 aC (26/27 anys)
Latakia
Activitat professional
Ocupació Polític, soldat i militar
Època República Romana
Dades familiars
Dinastia Gens Cornèlia
Cònjuge Tul·liola
Fills
Pare Publi Corneli Dolabel·la
Modifica dades a Wikidata

Publi Corneli Dolabel·la (llatí: Publius Cornelius Dolabella) fou un magistrat romà, probablement fill del pretor urbà del 67 aC Publi Corneli Dolabel·la i el més destacat general de la família Dolabel·la.[1] Va néixer vers el 70 aC. Fou considerat l'home més llibertí del seu temps i a la seva joventut fou culpable de moltes ofenses. Aquestes el van posar en perill i Ciceró el va haver de salvar més d'una vegada assumint la seva defensa.

Matrimoni amb Túl·lia[modifica | modifica el codi]

El 51 aC fou nomenat membre del col·legi de quindecimviri i el 50 aC va acusar a Appi Claudi de violar els drets del poble. Appi volia ser defensat per Ciceró i per evitar-ho Dolabel·la va voler casar-se amb Túlia, la filla de Ciceró, tot i que no havia repudiat encara la seva dona; així durant el judici fou abandonat per aquesta esposa, Fàbia. La dona de Ciceró acceptava el matrimoni de la filla per raons concretes i finalment el casament es va concertar i celebrar encara que Ciceró es va fer el ronsejaire fins al final.[2]

Mentrestant Appi Claudi fou absolt. Després Ciceró parla del seu gendre amb admiració i estimació. Però Dolabel·la estava carregat de deutes i el 49 aC es va veure obligat, pressionat pels seus creditors, a buscar refugi en el camp de Juli Cèsar. Aquest va marxar a Hispània per lluitar contra els pompeians i el va enviar amb una flota a la mar Adriàtica, però no va fer cap acció de mèrit. Després de la batalla de Farsàlia, Dolabel·la va tornar a Roma, però no va obtenir recompensa de Cèsar per poder fer front als seus deutes, a decepció seva, i les reclamacions van continuar.[3]En dos anys Túlia va quedar prenyada dues vegades i va tenir dos fills, però va abandonar al marit quan esperava el segon.[4]

Adopció per plebeus[modifica | modifica el codi]

Per obtenir el tribunat de la plebs es va fer adoptar per una família plebea, els Lèntul. Gneu Lèntul Vàtia el va adoptar i alguna vegada fou anomenat Gneu Lèntul Dolabel·la. Així el 48 aC va obtenir el tribunat i va presentar una rogatio per cancel·lar els deutes i altres mesures similars però els seus col·legues Asini i Trebel·li es van oposar a la llei i es van produir enfrontaments entre els dos bàndols.[5][6] Marc Antoni deixat a Roma per Cèsar, no va prendre cap mesura enèrgica fins que es va assabentar que la seva dona, Antònia, tenia un afer amb Dolabel·la.[7] Aquest va insistir en la rogatio i la va sotmetre a votació i van esclatar a la ciutat seriosos disturbis en els quals els partidaris de Dolabel·la van portar la pitjor part. En tornar Cèsar a Roma a la tardor, va desaprovar les accions de Dolabel·la però no va prendre cap mesura, però en acabar el seu tribunat el va enviar a Àfrica i més tard a Hispània per fer campanya contra els pompeians, i en la darrera campanya fou ferit a la Batalla de Munda.

Cònsol[modifica | modifica el codi]

Cèsar li va prometre el consolat per l'any 44 aC (tenia llavors 25 anys) tot i que no havia estat encara pretor, però després no va complir la promesa i va agafar el consolat per a si mateix tot i que al marxar en campanya contra els parts, va prometre a Dolabel·la el consolat per absència; però Marc Antoni, que era àugur, es va oposar a aquest nomenament i abans que el senat pogués prendre una decisió Cèsar fou assassinat pels idus de març.[8] El mateix dia de la mort, Dolabel·la va prendre possessió dels atributs consulars i es va aliar als assassins, obtenint així la confirmació del càrrec. El seu sogre Ciceró es va alegrar d’aquests suposats sentiments republicans de Dolabel·la, el qual va fer fins i tot destruir un altar que s’havia aixecat dedicat a Cèsar.[9]

Antoni se’n va desempallegar donant-li el govern de Síria i el comandament contra els parts com a cònsol, però com que Cassi també reclamava la província de Síria,[10] Dolabel·la va restar a Roma quasi tot l’any i finalment va sortir cap a Síria passant per Grècia, Macedònia, Tràcia i Àsia, per poder fer exaccions durant el camí i refer la seva fortuna.[11]

Enemic públic[modifica | modifica el codi]

A Esmirna li fou negada l'entrada per Gai Treboni, un dels assassins de Cèsar, que era procònsol d’Àsia. Llavors va voler anar a Efes i fou escortat per Treboni, però quan l’escorta se’n va anar, Dolabel·la va tornar a Esmirna de nit i se’n va apoderar; Treboni fou assassinat al seu llit (febrer del 43 aC) o,[12] segons Ciceró, fou torturat dos dies fins a la mort. Dolabel·la va començar a extorsionar als ciutadans de la província. Quan els fets es van conèixer a Roma fou declarat fora de la llei i enemic públic.

Cassi, que havia arribat mentrestant a Àsia, li va fer la guerra i li va ocupar Laodicea, que una mica abans havia estat ocupada pels homes de Dolabel·la. Aquest, al veure’s perdut, va ordenar als seus homes de matar-lo (43 aC).[13]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cassi Dió "Història de Roma" XLII.29.1
  2. Ciceró, "Ad Familiares", VIII, 6
  3. Roddaz, 2000, p. 796.
  4. Ciceró, "Ad Familiares", VI, 18
  5. Cassi Dió "Història de Roma" XLII.29-32
  6. Plutarc, "Vides paral·leles: Antoni", 9
  7. Plutarc, "Vides paral·leles: Antoni", 10
  8. Plutarc, "Vides paral·leles: Antoni", 11
  9. Cassi Dió "Història de Roma" XLIV.53
  10. Cassi Dió "Història de Roma" XLV.15
  11. Apià, "Guerres civils", III, 7-8
  12. Apià, "Guerres civils", III, 26-29
  13. Cassi Dió "Història de Roma" XLVII.30-78

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Roddaz, Jean-Michel. "Histoire romaine des origines à Auguste". François Hinard, 2000. ISBN 978-2213031941.