Gai Antoni el Jove

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGai Antoni el Jove
Gaius antonius.jpg
 Pretor 

Dades biogràfiques
Naixement 81 aC (Julià)
Mort 42 aC (Julià) (38/39 anys)
Activitat professional
Ocupació Polític i militar
Època República Romana
Dades familiars
Pares Marc Antoni CrèticJúlia
Germans
Modifica dades a Wikidata

Gai Antoni (llatí: Caius Antonius M. F. M. N) fou fill de Marc Antoni Crètic i germà de Marc Antoni el triumvir

Fou llegat de Juli Cèsar el 49 aC, i pretor el 44 aC quan el seu germà gran era cònsol i el seu germà petit tribú del poble. El mateix any 44 aC va rebre la província de Macedònia, però el 43 aC va caure en mans de Brut i va estar presoner per un temps fins que fou executat el 42 aC a instigació d'Hortensi que suposadament revenjava la mort de Ciceró.

Primers anys[modifica]

Originari de la gens plebea dels Antonii, era el segon fill de Marc Antoni Crètic i de Júlia, la filla del cònsol Luci Juli Cèsar, nascut després de Marc Antoni i abans que Luci Antoni.[1]

El seu pare, un militar fracassat, va morir quan ell era jove.[2] La mare es va tornar a casar poc temps després amb Publi Corneli Lèntul Sura un home dedicat a la seva carrera política. Igual que el seu germà Marc Antoni, va passar la seva infantesa mancat d'una figura paterna que l'orientés i va passar la seva joventut en l'ociositat, festes amb amics i ficat en escàndols de joc.[3]

Va iniciar la seva vida d'adulta assumint la responsabilitat de ser qüestor l'any 51 aC.[4]

Guerra Civil de Cèsar[modifica]

Quan va esclatar la guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu, Gai va ser llegat de Cèsar (49 aC). El va encomanar al servei de Dolabel·la, a qui s'havia confiat la defensa Il·líria. Gai formava part de la recent creada legió XXIV, que anava juntament amb part de la legió XXVIII. En la ruta cap a Il·líria, van ser interceptats per la flota de Pompeu, comandada pel centurió Titus Pul·lo. Els homes van evadir l'enfrontament i van ser considerats traïdors. Però la flota de Dolabel·la va quedar destruïda i Gai Antoni va haver de refugiar-se a l'illa de Curicta.[5][6] Llavors es va veure obligat a unir-se a Pompeu, igual com tots els legionaris de Cèsar que s'havien refugiat a l'illa. Cèsar havia perdut el control de la mar Adriàtica per no haver pogut transportar suficients tropes a Epir, ja que Calpurni Bíbul havia destruït la flota que els transportava.[7] El germà de Gai, Marc Antoini, va anar en suport de Cèsar i amb el seu suport van derrotar Pompeu a la batalla de Farsala i Gai va ser alliberat.[8] Potser, per això l'historiador Cassi Dió diu que li van posar l'agnomen de Pietas.[9]

Carrera política[modifica]

De tornada a Roma fou pretor de facto l'any 44 aC, Dècim Juni Brut li havia perquè el substituís mentre ell marxava a la província gal·la que li havien encomanat. Poc després el seu germà va obtenir el càrrec de cònsol de la república, mentre que ell es presentava a les eleccions a tribú de la plebs 6. Marc Antoni va haver de marxar cap a la Gàl·lia per enfrontar-se amb Dècim Juni Brut, que s'havia revelat i va deixant Roma en mans dels seus germans Gai i Luci. Gai va presidir la celebració dels Jocs d'Apol·lo a començaments de juliol.[10] Octavi va tornar a Roma i va reunir el senat fent que declaressin a Marc Antoni enemic del poble, mentre aquest encara estava fora, doncs volia disputar-li l'herència del difunt Juli Cèsar.

Gai va ser nomenat governador de la província de Macedònia, però no s'hi va poder traslladar immediatament a causa del mal ambient a Roma. A Grècia es va haver d'enfrontar a Marc Juni Brut, que s'havia fet fort en aquella zona.[11] Ajudat per Marc Tul·li Ciceró el jove, fill de l'orador, Brut va vèncer a Gai Antoni i el va fer presoner.[12] A Roma, el senador Ciceró va persuadir al senat de confiar a Brut el govern de la península grega.[13]

Mort[modifica]

Gai Antoni va restar captiu a Macedònia fins al dia de la seva mort. Fou executat la primavera de l'any 42 aC a mans del fill d'Hortensi, per ordre de Marc Juni Brut, en represàlia per la morts de Dècim Juni Brut a la batalla de Mòdena i de la proscripció de Ciceró ordenada per Marc Antoni.[12]*[14]

Referències[modifica]

  1. Jallet-Huant, 2009, p. 24.
  2. Huzar, 1978, p. 14-15.
  3. Plutarc "Vides paral·leles: Antoni" 1
  4. Ferriès, 2007, p. 322.
  5. Luci Anneu Flor, Epitome de Gestis Romanorum, IV, 2
  6. Juli Cèsar De Bello Gallico III,10
  7. Jallet-Huant, 2009, p. 42-44.
  8. Roddaz, 2000, p. 790.
  9. Cassi Dió, "Història de Roma", XLVIII, 5
  10. Roddaz, 2000, p. 830-834.
  11. Cassi Dió, "Història de Roma", XLVII, 21-24
  12. 12,0 12,1 Plutarc, "Vides paral·leles: Brutus", 28
  13. Ciceró "Filípiques" X
  14. Cosme, 2009, p. 54.

Bibliografia[modifica]