Il·líria (província romana)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaIl·líria

Localització
REmpire Illyricum.PNG
43° 48′ 16″ N, 17° 19′ 46″ E / 43.804412°N,17.329379°E / 43.804412; 17.329379

Capital Salona
Modifica les dades a Wikidata

La província romana d'Il·líria fou província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica. El seu nom grec fou Illyris i llatí Illyricum. El nom Illyria pràcticament no fou usat pels autors clàssics. Correspon a les actuals Croàcia (amb Dalmàcia), Bòsnia i Hercegovina, Montenegro i una part d'Albània.

Estava dividida en tres districtes:

  • Iapídia al nord, fins al riu Tedanius (Zermagna)
  • Libúrnia, entre el riu Arsia (a l'est d'Ístria) i el Titius. La part nord d'aquest districte es conegué per Dalmàcia vèneta.
  • Dalmàcia entre el Naro i el Tilurus o Nestus

Conquesta romana[modifica]

Fou conquerida al regne d'Il·líria en la tercera guerra il·líria i incorporada als dominis de la república romana el 168 aC.

El 27 aC Il·líria fou una província senatorial governada per un procònsol però les revoltes que es van produir van aconsellar mantenir una força militar important a la regió i l'11 aC fou feta província imperial amb P. Cornelius Dolabella com a legatus. Diverses legions es van estacionar a la zona i inscripcions de la Legió VII Claudia i la Legió XI Claudia encara es poden veure avui dia.

La província, sense capital determinada, es va dividir en convents jurídics subdividits en decúries; Scardona, Salona (amb 382 decúries segons Plini) i Narona. Iadera, Salona, Narona i Epidaure d'Il·líria foren colònies romanes i Apol·lònia d'Il·líria i Còrcira ciutats lliures. Es creu que el llegat només tenia jurisdicció sobre una part i que la part a l'interior depenia del governador de Panònia. Salona va acabar esdevenint capital provincial i el governador anomenat praeses. L'historiador Dió Casi i el seu pare Casi Apronià foren governadors d'Il·líria.

Vers el 65 aC el Illyricus Limes o frontera d'Il·líria era formada per les províncies de Nòrica, Panònia (Inferior i Superior), Mèsia (inferior i Superior), Dàcia i Tràcia. Aquesta concepció va seguir fins al temps de Constantí que li va separar la Mèsia Inferior i la Tràcia però li va afegir Macedònia, Tessàlia, Acaia, Epirus Vetus, Epirus Nova, Prevalitana i Creta i fou una de les quatre grans divisions de l'imperi sota prefectes del Pretori. El 395 la Il·líria oriental amb Macedònia, Tessàlia, Vell Epir, Nou Epir, Acaia, Prevalitana i Creta fou incorporada a l'Imperi oriental i Nòrica, Panònia, Dalmàcia, Sàvia (Savia) i Valèria Ripense (Valeria Ripensis) a l'occidental.

La principal via era la via Egnàtia a la qual hi havia les següents estacions a la província d'Il·líria:

Reforma de Dioclecià[modifica]

A la divisió de l'Imperi el 395 Dioclecià va dividir la província d'Il·líria o Dalmàcia en dos parts: a l'oest la Dalmàcia i l'est la Prevalitana. El patrici Marcel·lí de l'oest va assegurar el control de la part occidental i va tenir el control de la mar Adriàtica amb una flota. Il·líria va quedar en poder dels visigots, desviats pels bizantins, i Alaric en fou reconegut magister militum el 398 pels bizantins (fins que en va sortir el 401) i el 405 per l'emperador d'Occident (fins que en va sortir el 408).

Àtila fou derrotat a la regió a la fortalesa d'Azimus, a la frontera amb Tràcia, el 447 aC.

Imperi Romà d'Orient[modifica]

Els romans d'Orient només van poder assegurar la possessió de Dyrrhachium que dominava la via marítima de la mar Adriàtica a Constantinoble, i van deixar l'interior als avars i als eslaus que s'hi van establir permanentment. Heracli (610-641) va dominar altre cop el país i hi va establir colònies d'eslaus, mentre la població original il·líria era absorbida o empesa més al sud.

Coord.: 43° 48′ 16″ N, 17° 19′ 46″ E / 43.804412°N,17.329379°E / 43.804412; 17.329379

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Il·líria Modifica l'enllaç a Wikidata