Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLuci Juli Cèsar
Nom original (la) Lucius Julius Caesar
Biografia
Naixement 135 aC
Roma
Mort 87 aC (Julià) (47/48 anys)
Roma
 Senador romà 


 Censor romà 


 Cònsol romà 

Religió Religió a l'antiga Roma
Activitat
Ocupació Polític, soldat i militar
Període República Romana
Família
Fills Júlia
Luci Juli Cèsar
Pare Lúcio Júlio César Tradueix
Germans Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc i Julia Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Luci Juli Cèsar (Lucius Julius L. F. Sextus N. Caesar) fou un magistrat romà del segle II aC.[1]

Va arribar a la màxima magistratura de cònsol el 90 aC juntament a Publi Rutili Llop quan va esclatar la guerra social. Va tenir com a llegat en aquesta guerra a Sul·la, Cras, Publi Lèntul, Tit Didi i Marc Marcel. Al començament de la campanya va atacar als samnites, però fou derrotat pel general Vetti Cató i va fugir a Asèrnia que romania lleial al govern de Roma. Va rebre reforços de gals i númides auxiliars i va iniciar altre cop l'ofensiva i va derrotar a l'enemic a Acerrae a la Campània, ciutat que els italians estaven assetjant. Aquí van desertar molt númides i com que sospitava de la seva lleialtat va enviar a la resta a Àfrica. Encoratjat per aquestes desercions, Papi Mòtul, el general italià, va atacar el campament de Cèsar, però fou rebutjat amb pèrdua de sis mil homes.

Aquesta victòria va causar molta joia a Roma, però no fou seguida de resultats importants. Cèsar es va retirar immediatament d'Acerrae sense aconseguir aixecar el setge i mentre l'altre cònsol Rutili Llop fou derrotat i mort per Vetti Cató. Cèsar va tornar a intentar aixecar el setge d'Acerrae i va marxar altre cop cap a aquesta zona, però fou derrotat amb fortes pèrdues per Mari Egnaci.

Aquestes derrotes, la por d'una guerra amb Mitridates VI Eupator i el perill de revolta dels seus aliats van aconsellar a Cèsar a oferir una llei que garantia la ciutadania romana als llatins i als aliats que havien restat fidels (Lex Julia de Civitate) amb un pacte pel qual la ciutat que no volgués la ciutadania i podia renunciar i romandria com estat federat.

El 89 aC es va prorrogar el seu comandament i va obtenir una gran victòria sobre l'enemic i va assetjar Asculum, davant la qual va morir de malaltia (segons Appià), però en realitat únicament es va haver de retirar per causa d'una malaltia, però no va morir. En el comandament el va substituir Gai Bebi.

Aquell mateix any fou censor junt amb Publi Licini Cras i es va dedicar a imposar la seva pròpia llei i la que aquell any havien aprovat Silvà i Carbó que donava la ciutadania a tots els aliats italians; els nous ciutadans foren inclosos en vuit o deu tribus de nova creació que s'afegiren a les 35 ja existents.

El 87 aC en esclatar la guerra civil, foren morts per Fímbria, per ser opositors de Gai Mari i Luci Corneli Cinna.

Referències[modifica]

  1. Smith, William. «Caesar 9. L. Julius Sex. N. Caesar, L. F.,». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.