Luci Corneli Cinna (cònsol 86 aC)
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 135 aC  antiga Roma | ||
| Mort | 84 aC (50/51 anys) Ancona (Itàlia) | ||
| Causa de mort | accident vascular cerebral | ||
| Senador romà | |||
| valor desconegut – valor desconegut | |||
| Cònsol romà | |||
| 87 aC – 84 aC | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, militar | ||
| Període | República Romana tardana | ||
| Partit | Populars | ||
| Família | |||
| Família | Cinna (família) | ||
| Cònjuge | Ànnia (dona de Cinna) | ||
| Fills | Cinna, Cornèlia Cinnil·la, Cornèlia Cinnil·la, Luci Corneli Cinna | ||
| Pares | Luci Corneli Cinna i valor desconegut | ||
 | |||
Luci Corneli Cinna (llatí: Lucius Cornelius Cinna) (antiga Roma, 135 aC - Ancona, 84 aC) o Lluci, era fill de Luci Corneli Cinna. Va ser el líder del partit popular romà durant el període en què Sul·la, cap dels aristòcrates o optimates, era a l'Orient (87 aC a 84 aC).
El consolat amb Gneu Octavi en l'absència de Sul·la
[modifica]El seu primer càrrec important havia estat el de llegat pretorià a la guerra màrsica. Quan Sul·la va deixar Itàlia (fou enviat pel senat romà a la regió del Pont a combatre a Mitridates VI Eupator,[1] va permetre l'elecció de Cinna com a cònsol (87 aC) junt amb Gneu Octavi amb la condició de no canviar la constitució.[2] Però només sortir d'Itàlia, Cinna va declarar a Sul·la fora de la llei i va proposar diverses mesures. Cinna tenia molta força al carrer mercès al suport del partit popular (força que l'altre cònsol difícilment podia aturar)[3] i va proposar també cridar a Roma al desterrat Gai Mari,[4] per la llei anomenada Cornelia de Gai Mari, però quan fou l'hora de la votació les seves propostes foren derrotades. Aquell mateix dia va haver de fugir de la ciutat i el cònsol Octavi i el Senat van prendre el poder.[5] Cinna fou il·legalment destituït del càrrec i això li va donar arguments per iniciar la lluita armada. Els italians es van revoltar, ja que aspiraven a la ciutadania i aquest moviment fou aprofitat per Cinna.
La revolta de les ciutats itàliques i la matança d'aristòcrates
[modifica]El Senat va acordar concedir la ciutadania a totes les ciutats italianes compromeses en la rebel·lió, però els samnites i Nola continuaren la insurrecció tot presentant noves exigències, que el Senat va rebutjar.
Cinna i Mari van acceptar les exigències de les ciutats revoltades i també van prometre la llibertat als esclaus que s'allistessin en el seu bàndol. Així, molts van engrandir les seves files.[6] Els aliats italians, dirigits per Cinna, van assetjar Roma. El Senat va haver de rendir-se i Mari, Cinna i Sertori (lloctinent de Mari) van entrar a la ciutat. Es va procedir a una matança sistemàtica d'aristòcrates[7] als quals es van confiscar els béns (la matança es va estendre després a tot Itàlia). Sul·la va ser altre cop declarat fora de la Llei.
Roma sota el règim revolucionari de Cinna
[modifica]
Mari va morir el 86 aC essent cònsol[8] i Quint Sertori es va desfer dels seus seguidors personals, bàsicament esclaus, que van ser els qui van perpetrar les matances.[9]
Cinna va romandre en el consolat (que va exercir durant quatre anys seguits) tenint ara com a col·lega a Luci Valeri Flac i va restablir les lleis Sulpicianes i probablement es van abolir les lleis Cornelianes. També es van suprimir les restriccions a l'annona i es van reduir els deutes a un quart del deute real (aquesta llei va privar a Cinna del suport dels cavallers). Luci Valeri Flac fou assassinat per Gai Flavi Fímbria a l'Àsia i fou substituït al consolat per Gneu Papiri Carbó.
Les províncies d'Hispània Citerior, Hispània Ulterior, Gàl·lia Transalpina, Gàl·lia Cisalpina, Sicília, Sardenya i Còrsega, eren favorables a Cinna. Àfrica, que primer es decantà pels optimates, va acabar passant també al bàndol de Cinna. Sul·la i els optimates dominaven Macedònia, mentre la resta d'Àsia estava amb el poder, directament o indirectament, de Mitridates VI Eupator.
El retorn de Sul·la. Mort de Cinna
[modifica]Quan Sul·la va avisar en una carta al senat que volia tornar amb les seves legions (després de fer la pau amb Mitrídates).[10] Cinna va intentar combatre'l, però va morir en un motí mentre embarcava les tropes cap a Libúrnia a Il·líria (84 aC)[11] i poc després Sul·la va desembarcar (83 aC) i es va unir al general optimate Gneu Pompeu, fill de Pompeu Estrabó, il·lustre militar, que gràcies a la seva clientela al Picé (on era un gran propietari) havia col·locat a tota la regió al costat de Sul·la.
Cinna, casat amb Ànnia, va tenir dues filles i un fill. Una de les filles, de nom desconegut, es va casar amb un dels seus seguidors anomenat Cn. Domitius Ahenobarbus; l'altra de nom Cornèlia Cinnil·la,[12] es va casar amb Juli Cèsar. El fill, anomenat també Luci Corneli Cinna fou pretor.
Referències
[modifica]- ↑ Plutarc, "Sulla",citat per Rex Warner en "The Fall of the Roman Republic", Londres, ed. Penguin Books, 2005, secció 41.
- ↑ Plutarc, "Sulla",citat per Rex Warner en "The Fall of the Roman Republic", Londres, ed. Penguin Books, 2005, secció 10.
- ↑ C. Meinhard Bulst, "Cinnanum Tempus: A Reassessment of the Dominatio Cinnae," ed. la revista "Historia Zeitschrift fur Alte Geschichte" 13, no. 3 (1964)pàg. 310
- ↑ C. Meinhard Bulst, "Cinnanum Tempus: A Reassessment of the Dominatio Cinnae," ed. la revista "Historia Zeitschrift fur Alte Geschichte" 13, no. 3 (1964)pàg. 308
- ↑ Appià, "Les guerres civils", CI, 64
- ↑ Plutarc, "Gaius Marius", secció 41
- ↑ Plutarc, "Gaius Marius", secció 42-44
- ↑ Appià, "Les guerres civils", CI, 75
- ↑ Michael Lovano, pàg.26
- ↑ Harold Bennett,pàg.59
- ↑ Harold Bennett,pàg.61
- ↑ Michael Lovano,pàg.26
Bibliografia
[modifica]- Michael Lovano:" The Age of Cinna: Crucible of Late Republican Rome", ed. Franz Steiner Verlag, 2002
- Harold Bennett:"Cinna and His Times: A Critical and Interpretive Study of Roman History During the Period 87–84 BC", ed. Menasha, WI: The Collegiate Press, 1923.
| Precedit per: Luci Corneli Sul·la Quint Pompeu Ruf |
Cònsols de la República Romana Luci Corneli Cinna Gneu Octavi 87 aC |
Succeït per: Luci Corneli Merula |
| Precedit per: Gneu Octavi Luci Corneli Cinna |
Cònsols de la República Romana Gai Mari Luci Valeri Flac 86 aC |
Succeït per: Luci Corneli Cinna Gneu Papiri Carbó |
| Precedit per: Luci Corneli Cinna Gai Mari |
Cònsols de la República Romana Gneu Papiri Carbó 85 aC |
Succeït per: Luci Corneli Cinna Gneu Papiri Carbó |
| Precedit per: Luci Corneli Cinna Gneu Papiri Carbó |
Cònsols de la República Romana Luci Corneli Cinna Gneu Papiri Carbó 84 aC |
Succeït per: L. C. Escipió Asiàtic Gai Norbà |