Luci Valeri Flac (cònsol 100 aC)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuci Valeri Flac
L. Valerius Flaccus (cos. 100BC) denarius.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement140 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort85 aC Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Nicomèdia Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
100 aC – 100 aC
Juntament amb: Gai Mari
Edil romà
Mestre de cavalleria
Censor romà
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió a l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
PartitOptimat Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLuci Valeri Flac Modifica el valor a Wikidata

Luci Valeri Flac (en llatí Lucius Valerius Flaccus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Valèria, una antiga família romana d'origen sabí, i portava el cognomen de Flac. Era fill probablement de Luci Valeri Flac Lucius Valerius Flaccus, cònsol l'any 131 aC, i va ser el pare de Luci Valeri Flac, defensat per Ciceró.

Va ser elegit cònsol de la República romana l'any 100 aC juntament amb Gai Mari, que exercia el càrrec per sisena vegada. Quan era edil curul, el tribú de la plebs Gai Appuleu Decià va presentar una acusació contra ell. Durant els disturbis de la revolta de Luci Apuleu Saturní, els cònsols van rebre ordres de donar suport als tribuns i pretors per mantenir la dignitat de la república i Flac va condemnar a mort a Saturní, Glàucia i altres revolucionaris.

Quatre anys després d'aquests fets, el 97 aC va ser censor amb Marc Antoni l'orador, i van incorporar en la llista de ciutadans romans a molts italians, sens dubte per afavorir el partit de Mari. L'any 86 aC es va convertir en Princeps Senatus per la mort de Marc Emili Escaure.[1]

L'any 82 aC va ser nomenat interrex i va fer aprovar pels comicis la Lex Valeria de dictadura Sullae, que donava el poder absolut a Sul·la. El nou dictador el va nomenar magister equitum.[2]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II. London: Taylor and Walton, 1846, p. 158. 
  2. Plutarc. Vides paral·leles: Sul·la XIII,33