Luci Corneli Escipió Asiàtic (cònsol 83 aC)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuci Corneli Escipió Asiàtic
L Scipio Asiagenus 106 BC Serrate Denarius 866252.jpg
Nom original (la) Lucius Cornelius Scipio Asiaticus
Biografia
Naixement segle II aC
Mort p. segle II aC
Marsella
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

83 aC – 83 aC
Juntament amb: Gai Norbà
Activitat
Ocupació Polític i militar
Període Late Roman Republic Tradueix
Família
Fills Lucius Cornelius Scipio Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Luci Corneli Escipió Asiàtic (en llatí Lucius Cornelius Scipio Asiaticus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Cornèlia, i era de la família dels Escipió, d'origen patrici.

Era fill de Luci Corneli Escipió Asiàtic (Lucius Cornelius Scipio Asiaticus) i nét de Luci Corneli Escipió Asiàtic el Jove. Ciceró diu que era un bon orador.

L'any 100 aC va ser un dels senadors que van agafar les armes contra el tribú Luci Appuleu Saturní, que volia donar un cop d'estat i s'havia refugiat al Capitoli. L'any 90 aC, durant la guerra social, va ser legat militar junt amb Luci Acili, estacionat a la ciutat d'Esèrnia de la que es va escapar disfressat d'esclau quan es va acostar el general italià Vetti Escató. L'any 88 aC va ser nomenat àugur. Segurament va ser pretor l'any 86 aC, i va obtenir la província de Macedònia, on va combatre els tracis. Sembla també que va saquejar l'Oracle de Delfos.

Va ser partidari de Gai Mari a la primera guerra civil i va arribar a cònsol l'any 83 aC junt amb Gai Norbà. Aquell any Sul·la va tornar d'Àsia i va avançar contra els cònsols. Va derrotar a Norbà a Itàlia, i va fer promeses a les tropes d'Escipió, que es van passar a Sul·la. El cònsol va ser fet presoner junt amb el seu fill Luci, però Sul·la els va alliberar sense castigar-los. Tot i això, l'any 82 aC va ser inclòs en les llistes de proscrits i va haver de fugir a Massília on va passar la resta de la seva vida. Va tenir també una filla, Cornèlia, que es va casar amb Publi Sesti.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 748.